POLÍTICA NEGOCIACIONS
Junts anuncia una reunió entre Puigdemont i Sánchez, i aquest nega tenir-la a l'agenda
Turull assegura que es durà a terme fora d'Espanya, sense mediador internacional, i que servirà per “normalitzar” relacions
Els socialistes no aclareixen si la trobada podria produir-se més endavant
El president del Govern, Pedro Sánchez, va assegurar ahir que no té a l’agenda reunir-se amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, després que Junts anunciés una pròxima reunió entre els dos, que se celebraria sense mediador i per “normalitzar” les relacions.
L’anunci d’aquesta eventual trobada el va fer el secretari general de Junts, Jordi Turull, en declaracions a La 2 i Ràdio 4, l’endemà del ple de l’Europarlament que va reunir els dos dirigents a Estrasburg i durant el qual es van intercanviar paraules des de la tribuna, però ni tan sols es van saludar públicament. “Ens hem citat a trobar la data i el lloc perquè es vegin. L’important és que es trobin i parlin, en una trobada com ha de ser, sense fotografies ni logos de partit”, va explicar Turull. L’entrevista seria sense presència d’un mediador com el que sí que hi ha en les reunions entre el PSOE i Junts de seguiment dels seus pactes, i serviria per “normalitzar una relació i una negociació”, es va endinsar.
Titlla d’“humiliació” l’eventual reunió i diu que espera l’“ordre del dia” de la d’entre Feijóo i Sánchez Sospesa elaborar un informe per donar suport als jutges que es neguin a anar a comissions per lawfare
Més tard, a Brussel·les, Pedro Sánchez va afirmar a la premsa que a l’agenda no té prevista cap cita amb Puigdemont, només una amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, dijous vinent, dia 21, a Barcelona. No obstant, tampoc va negar que aquesta reunió es faci. De la mateixa manera, la portaveu del Govern, Pilar Alegría, va apuntar en una entrevista a Antena 3 que no li consta que estigui “agendada” una reunió entre Sánchez i Puigdemont, sense aclarir si podria estar-ho més endavant. Per la seua part, el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va afegir que aquesta és una informació que “s’anirà coneixent quan hi hagi informació”. No obstant, Turull va tornar hores més tard a referir-se a la reunió en una altra entrevista a RAC1, en la qual va especificar que aquesta reunió tindrà lloc “fora de l’Estat espanyol”. El secretari de Junts va afirmar que Alegría “potser no estava al corrent” d’aquesta cita, però que sí que ho està el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, que sabia que llançaria l’anunci.Des de Ginebra, Suïssa, on assistia a un fòrum sobre refugiats organitzat per Acnur, el president del Govern, Pere Aragonès, va opinar que li “sembla bé que la gent es reuneixi”, amb referència a la trobada.El PP en va tenir prou amb la mera possibilitat que es doni aquesta reunió a soles entre els dos polítics fora d’Espanya en les pròximes dates per criticar-ho amb duresa. Segons la seua secretària general, Cuca Gamarra, suposarà una nova “humiliació” i una mostra de la “degeneració” a la qual Sánchez està portant Espanya. La popular creu que servirà per entreveure que “un pròfug de la justícia l’ha convertit en un titella que mou al seu aire”, va asseverar.La hipotètica reunió podria influir en la que el cap del Govern vol mantenir amb el de l’oposició. Gamarra va apuntar que el Partit Popular segueix “a l’espera” que Moncloa els remeti un “ordre del dia”, que per a aquesta reunió és un requisit previ per concretar una cita. Si bé el PSOE ha indicat en diverses ocasions que la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el finançament autonòmic i la reforma de l’article 49 de la Constitució–per eliminar el terme disminuït– serien els temes a tractar, la popular creu que se n’haurien d’afegir d’altres, com la moció de censura municipal a Pamplona que donarà l’alcaldia a EH Bildu gràcies al PSN, perquè segons el seu parer es deu al pacte de la investidura de Sánchez entre aquests partits, que “no s’ha fet públic”. Des de Brussel·les també, Feijóo va avançar que acudirà diumenge a una manifestació a Pamplona contra aquesta moció de censura.
Els nou vocals conservadors del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que acaba de complir un mandat complet de cinc anys en funcions, volen que la institució abordi la legalitat de les comissions parlamentàries d’investigació pactades per PSOE i Junts i si poden obligar els jutges a comparèixer-hi. En un escrit, sol·liciten la inclusió a debat d’aquest tema en l’ordre del dia del pròxim ple, el dia 21, una petició que per temps i forma serà inclosa. Els conservadors es remeten al “continu flux d’inadmissibles declaracions, desqualificacions, assenyalaments, querelles i fins i tot amenaces que estan patint els jutges i magistrats pel mer exercici de les seues funcions constitucionals”. Així com a “la creació de diverses comissions parlamentàries d’investigació nomenades amb la indissimulada intenció de criminalitzar la tasca judicial”.
Darrere d’aquesta petició hi ha la creació al Congrés de comissions d’investigació sobre l’operació Catalunya i l’espionatge amb Pegasus a líders independentistes.D’altra banda, el CGPJ estudia la possibilitat de redactar un informe amb raons jurídiques que doni suport als jutges i magistrats que es neguin a comparèixer davant de les comissions acabades de crear per detectar suposats casos de lawfare, un assumpte que preocupa els togats. Aquesta proposta ha trobat acollida a nivell intern, pel que l’òrgan de govern dels jutges sospesa posar ja en marxa l’elaboració de l’esmentat text.
L’equip estarà format per dos representants de cada grup parlamentari i es permetrà que hi participin persones d’entitats que treballin en la llei d’amnistia.
El Parlament impulsarà un “observatori” de l’amnistia
El Parlament va aprovar ahir la moció impulsada per la CUP en la qual es considera “necessari” crear un grup de treball que funcioni com a “observatori” de l’aplicació de la llei d’amnistia. La proposta va tirar endavant gràcies als vots d’ERC, Junts, la CUP i els comuns, mentre que el PSC, Vox, Cs i el PPC s’hi van oposar. Aquest grup dependrà de la Comissió d’Afers Institucionals de la Cambra i els partits es van comprometre a constituir-lo “en el menor temps possible” després que s’aprovi la llei.