Hongria amenaça ara de bloquejar ajudes de 50.000 milions de la UE per a Ucraïna

El primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, va anunciar la matinada de dijous a divendres el veto al pagament de 50.000 milions d’euros en ajudes a Ucraïna en el pròxim pressupost comunitari, amb la qual cosa impedeix d’aquesta manera que els caps d’Estat i de Govern de la UE puguin tancar un acord per revisar el marc financer del període 2024-2027, cosa que ajorna la negociació –i per això la confirmació del suport a Kíiv– fins al proper mes de gener.

La decisió arribava poc després que els líders de la UE acordessin obrir negociacions d’adhesió amb Ucraïna i Moldàvia. En un missatge a X, Orbán va dir: “Resum del torn de nit: vetem els diners extres per a Ucraïna.”Això sí, l’ultranacionalista hongarès va dir que podria aixecar el veto si el seu Govern rep els fons que la Comissió Europea manté congelats per violacions de l’Estat de Dret.Orbán va afirmar ahir divendres que es va absentar de la sala de la reunió de líders europeus de la qual va sortir el vistiplau a les negociacions d’adhesió amb Ucraïna perquè no volia que Hongria carregués amb el que considera una “mala decisió”, advertint a més que continua tenint marge per bloquejar el procés. En aquest sentit, va recordar que qualsevol procés d’integració a la Unió Europea requereix en última instància que els parlaments nacionals donin el seu vistiplau, per la qual cosa va assenyalar que el primer aval donat dijous pels estats membre no és ni de bon tros definitiu.A través d’un comunicat, el Parlament Europeu va fer arribar el seu descontentament pel veto hongarès, ja que considera que deixa la Unió Europea en un estat “d’incapacitat”; per dirigir les “necessitats més urgents en el pressupost comunitari”. Més contundents van ser els líders d’Alemanya i França, Olaf Scholz i Emmanuel Macron, que van exigir responsabilitat al primer ministre hongarès.Per la seua part, Ucraïna, animada per la decisió de la UE de donar llum verda a les negociacions de la seua adhesió, es disposa a lluitar fins al final a Avdíivka, assetjada per les forces russes que pugnen per assetjar aquesta ciutat bastió al Donbàs.Així mateix, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va titllar de “polititzada” la decisió del Consell Europeu d’obrir negociacions d’adhesió amb Ucraïna i Moldàvia, i va advertir que pot “desestabilitzar” la Unió Europea.Per la seua banda, el Kremlin va advertir del risc que suposaria per a la seguretat de Rússia el possible desplegament de forces nord-americanes a Finlàndia, com a part de l’acord militar que Washington i Hèlsinki ratificaran previsiblement la setmana que ve.En matèria interna, el Banc Central de Rússia ha decidit augmentar els tipus d’interès en 100 punts bàsics, des del 15% fins al 16% anual, en resposta a l’elevada inflació, que es preveu que se situï el 2023 a la franja superior de la forquilla del 7% al 7,5%.

Paral·lelament, els serveis penitenciaris russos (FSIN) van admetre ahir divendres que el líder opositor Aleksei Navalni ha estat traslladat des de la presó on complia condemna, però no van precisar la seua nova destinació després que fes dies que el seu entorn denunciava que desconeixien el seu parador i expressaven la seua preocupació pel seu actual estat de salut.

Un regidor tira tres granades en un ple municipal

Almenys 26 persones van resultar ferides ahir divendres després que un regidor del partit del president Volodímir Zelenski llancés tres granades durant una reunió que s’estava portant a terme a l’ajuntament de localitat de Keretsk, a la regió de Transcarpàcia, a l’oest d’Ucraïna. Les autoritats ucraïneses han iniciat una investigació sobre el succés que va tenir lloc quan el ple debatia la possible pujada salarial del líder del consell municipal en plena guerra.