JUSTÍCIA TRIBUNALS
Rato insta a anul·lar el judici sobre l'origen de la fortuna
La defensa demana retirar proves al·legant vulneració de drets
Arranca la vista en què la Fiscalia demana 70 anys de presó
La defensa de l’exvicepresident del Govern espanyol Rodrigo Rato va demanar ahir, en la primera sessió del judici pel suposat origen il·lícit de la seua fortuna, que s’anul·li la causa, al·legant que està basada en un escorcoll que va vulnerar el seu dret a la intimitat i la inviolabilitat del domicili i que responia a una denúncia “mentidera” de la Fiscalia. El Ministeri Públic demana per a l’expresident del Fons Monetari Internacional 70 anys de presó per delictes de blanqueig de capitals, corrupció entre particulars i delicte fiscal, després que el capital de Rato ascendís fins als 15,5 milions d’euros entre 2005 i 2015 de manera injustificada.
La defensa de Rato va sol·licitar la nul·litat de les actuacions i, en particular de l’entrada i escorcoll del domicili de l’exdirigent popular, que va tenir lloc el 2015 ja que segons la seua opinió es va vulnerar “la inviolabilitat del domicili, el secret de les comunicacions i la intimitat”.La seua advocada va afirmar que, “si no s’accepta la seua petició de nul·litat de la causa”, el tribunal hauria d’eliminar la documentació confiscada durant l’esmentat escorcoll, al·legant que part d’aquesta es va obtenir sense prou garanties processals. També va criticar que la denúncia de la Fiscalia no se sosté, entre altres motius, perquè “les bases de dades de l’Agència Tributària no poden ser considerades proves”.El judici, el tercer al qual s’enfronta Rodrigo Rato, s’allargarà fins al 23 de maig del 2024. L’exdirigent popular va ser condemnat a quatre anys i mig de presó pel cas de les targetes black, mentre que va ser absolt per la sortida a borsa de Bankia.La Fiscalia, que demana per a Rato 70 anys de presó per delictes de blanqueig de capitals, corrupció entre particulars i delicte fiscal, assegura en el seu escrit haver identificat increments patrimonials no justificats entre 2005 i 2015 per un import total de 15,6 milions d’euros, a més de rendiments de capital mobiliari a l’exterior tampoc declarats a Hisenda, i 7,4 milions defraudats a l’Agència Tributària.