POLÍTICA CATALANA
La CUP aposta per combinar la lluita a les institucions i al carrer
Els anticapitalistes inicien el 'Procés de Garbí' per “replantejar” la seua estratègia
Com a “punt de partida” de refundació després dels últims retrocessos electorals
Discurs de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, durant la clausura del congrés de la CUP. - ARIADNA RECHE/MARIONA PUIG/ACN
La CUP no vol “renunciar a res” i s’ha conjurat per “combinar la lluita al carrer i a les institucions”. “Mai no podem renunciar a res ni a poder incidir des de tots els àmbits per aconseguir els nostres objectius”, va afirmar ahir l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, durant l’acte de clausura del Congrés Nacional Obert dels anticapitalistes en el marc del debat estratègic del Proces de Garbí, davant d’uns 700 participants.
Després d’una jornada de debats, els anticapitalistes es van conjurar per “desbordar els propis límits”, “ser molts més” i “no interpel·lar només a una minoria, sinó al conjunt de la classe treballadora”.En aquest primer Congrés Nacional Obert es va debatre sobre tres eixos. Un primer punt va ser el paper en l’àmbit institucional que ha de tenir la CUP, en què es va parlar tant de quin projecte s’ha de tenir en relació amb les diverses institucions com de quina política d’aliances s’hauria de mantenir.En un segon bloc es va tractar el procés mobilitzador des del 2011 i fins al 2019, i es va posar el focus en el referèndum de l’1-O del 2017 i la posterior mobilització del 3-O; i el tercer eix va abordar el model organitzatiu que ha de tenir la CUP i la connexió entre l’estructura nacional del partit i la seua militància.
L’anomenat Procés de Garbí –amb referència al vent que bufa “des de baix a l’esquerra”– va tenir el seu tret de sortida el mes d’octubre, amb l’elecció d’un grup motor de disset militants per guiar el debat en els propers mesos després de les últimes derrotes i retrocessos electorals.D’aquest primer Congrés en sortiran unes conclusions que després es debatran en les diverses Assemblees Territorials, i no es descarta que sobre algunes qüestions específiques es puguin realitzar trobades nacionals per tractar aquella temàtica concreta. Finalment, i després de recollir totes les aportacions en aquests espais, es redactaran unes ponències organitzatives i estratègiques i se celebrarà una Assemblea Nacional per debatre-les i, en el seu cas, aprovar-les. Aquesta assemblea s’espera que se celebri el juny del 2024.
