POLÍTICA ESPANYOLA
Junts i Esquerra preveuen citar jutges per l'operació Catalunya i el Catalangate
Els juntaires asseguren que les citacions parlamentàries són “d'obligat compliment”
La llei d'amnistia es tramitarà en la comissió de Justícia del Congrés i no passarà per la Constitucional
Junts i ERC sospesen citar a declarar jutges en les comissions d’investigació sobre l’operació Catalunya o el cas Pegasus al Congrés, pactades amb el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez. Després de les crítiques de la judicatura per l’assenyalament de Junts a alguns magistrats, els juntaires recorden que la citació a una comissió parlamentària és “d’obligat compliment”, mentre que els republicans indiquen que demanaran la compareixença de qui considerin, “inclosos jutges”. Mentrestant, Moncloa va reiterar que “defensarà sempre” els magistrats i fiscals davant de “qualsevol qüestionament”.
El portaveu de Junts, Josep Rius, va mostrar el seu suport a la líder del partit al Congrés, Míriam Nogueras, pels “atacs rebuts per part de la cúpula judicial”. Va carregar contra la judicatura pel “seu paper actiu contra l’independentisme més enllà del que preveu la llei i amb nombrosos casos de lawfare” (o guerra judicial). En aquest sentit, Rius va recordar la comissió d’investigació pactada amb el PSOE i, després d’advertir que hi ha jutges que estudien com “eludir” la seua assistència a la comissió, va dir que “les compareixences a la Cambra són d’obligat compliment”. Va advertir de “conseqüències judicials” i va afirmar que “els jutges, com qualsevol estament d’un estat democràtic, poden ser criticats”.Pel seu costat, fonts d’ERC asseguren que demanaran la compareixença de “qui considerin, inclosos jutges”, en la comissió sobre l’espionatge amb Pegasus a líders independentistes. Amb tot, els republicans temen que els socialistes vetin la compareixença de magistrats.D’altra banda, el ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños, va insistir que Moncloa “defensarà sempre els jutges, magistrats i fiscals” davant de “qualsevol qüestionament, vingui d’on vingui”.A més, Bolaños va ajornar fins dijous la reunió amb el president del Tribunal Suprem, Francisco Marín Castán, que estava prevista per avui. Marín Castán va plantar la setmana passada el ministre, arran de les crítiques de Nogueras contra diversos magistrats al Congrés.El jutge de l’Audiència Nacional José Ricardo de Prada ha demanat empara al CGPJ davant de les acusacions de lawfare llançades pel senador del PP José Antonio Monago la setmana passada. Aquest va acusar el magistrat de provocar “la caiguda del Govern de Mariano Rajoy” amb un fragment de la sentència de la trama Gürtel.En un altre ordre de coses, la proposta de llei d’amnistia es tramitarà finalment en la comissió de Justícia del Congrés i no passarà per la Constitucional, de forma que es confirma que s’ha rebutjat l’opció de forçar un debat exprés en lectura única en sessió plenària. S’espera que la Mesa del Congrés obri avui un termini d’esmenes i enviï la llei a aquesta comissió per a la tramitació. La distribució dels grups en ambdós comissions és exactament igual, o sigui que s’espera que la tramitació de l’amnistia tiri endavant.En aquest context, la portaveu d’ERC, Raquel Sans, va explicar que no descarten presentar esmenes a la llei d’amnistia per “protegir” aquesta iniciativa del que consideren una “ofensiva judicial brutal”.
La reunió amb Puigdemont, “després de l’amnistia”
El ministre de Transport, Óscar Puente, va dir ahir que la reunió entre el president espanyol, Pedro Sánchez, i l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont podria fer-se “després d’aprovar-se l’amnistia”. Encara que va dir desconèixer quin és el pla del líder del PSOE, Puente va advocar per treballar perquè “les aigües tornin al seu curs” dins del “marc constitucional”. En aquest context, va defensar l’amnistia com una eina per avançar cap a la “normalització” i “convivència” a Catalunya.D’altra banda, el portaveu de Junts, Josep Rius, va evitar detallar quan preveu l’eventual encontre entre Sánchez i Puigdemont, però sí que va subratllar que la reunió es farà “pròximament” en “algun estat de la UE”. Després d’assenyalar que Junts i PSOE estan “pendents que s’agendi una data concreta”, va assegurar que “nosaltres preferim resoldre el conflicte polític i que no sigui només per a una fotografia”. Rius va insistir que aquesta reunió servirà perquè Sánchez i Puigdemont abordin qüestions incloses en el pacte d’investidura.Aquestes declaracions arriben dies abans de la reunió entre el líder del PSOE i el president, Pere Aragonès, prevista per dijous. El portaveu del PP, Borja Sémper, va afirmar ahir que aquesta cita servirà perquè Sánchez “reti homenatge” a Aragonès i aplani una futura reunió amb Puigdemont.
Primera anàlisi del Consell d’Europa a la democràcia espanyola
L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa avaluarà per primera vegada si Espanya està complint els estàndards democràtics europeus i els drets humans. Aquest organisme selecciona tres estats membre de la UE cada any per portar a terme aquestes anàlisis, i en aquesta ocasió ha seleccionat també Suècia i Grècia. Segons va avançar ahir el diari Ara, el Consell d’Europa avaluarà el compliment dels valors democràtics europeus i els drets humans en els tres estats seleccionats. Posteriorment, els ponents encarregats d’aquesta anàlisi emetran un informe que inclourà una resolució dirigida a les autoritats de cada país.
Venç la primera data de Moncloa per a la trobada Sánchez-Feijóo
Moncloa va insistir ahir a reclamar al PP que accepti la reunió entre el president espanyol, Pedro Sánchez, i el líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, i va avisar que ahir va vèncer la primera de les tres dates proposades a Génova per abordar la renovació del Consell General del Poder General. El president espanyol també va proposar a Feijóo els dies 22 i 29 d’aquest mes com a possibles dates per a la reunió amb el líder de l’oposició. El portaveu del PP, Borja Sémper, va denunciar ahir que Moncloa no els ha informat formalment de l’ordre del dia de la trobada i que s’ha limitat a proposar tres dates, i va acusar els socialistes de falta de “rigor”.