Xile rebutja per segona vegada en un any un projecte de Constitució

El vot en contra de la nova proposta de Constitució xilena, amb un marcat caràcter conservador, es va imposar en el plebiscit celebrat diumenge amb un 55,76 per cent de vots (6.860.719 vots), segons dades oficials corresponents al 99,33 per cent de l’escrutini.

El Servei Electoral de Xile va informar també que l’a favor va recollir un 44,24% de suports (5.443.201 vots). Amb una participació del 84,46%, també es van emetre 480.717 vots nuls (3,69%), i 169.917 vots en blanc (1,31%).L’opció de rebutjar el text, que enduria el tracte de la migració irregular i obria la porta a revisar la llei de l’avortament, es va imposar en la majoria de les setze regions del país, especialment a la capital, Valparaíso (centre), i les del nord Atacama i Antofagasta, on hi va haver fins a gairebé vint punts de diferència.Aquesta negativa és la segona vegada que l’electorat xilè rebutja un projecte de Constitució després de la desfeta política que va suposar per al Govern del president Gabriel Boric la derrota del text plantejat el 4 de setembre del 2022, llavors de tendència progressista. Lluny de l’efervescència de l’any passat, aquest segon procés ha estat marcat per l’apatia i la fatiga electoral, ja que és la cinquena votació constitucional des del 2020.El mandatari xilè va assegurar que el procés constituent queda “tancat”, tal com havien advertit prèviament en cas que tornés a sortir derrotada la proposta per substituir la Constitució del 1980, redactada a l’ombra del dictador Augusto Pinochet (1973-1990). “El país s’ha polaritzat, s’ha dividit, i al marge d’aquest contundent resultat, el procés constitucional no ha aconseguit canalitzar les esperances de tenir una nova Constitució redactada per a tothom. La política ha quedat en deute amb el poble de Xile. I aquest deute es paga assolint les solucions que els xilens i xilenes necessiten i ens exigeixen que assolim”, va declarar Boric.

Després del rebuig a una nova proposta de Constitució a Xile i el tancament del debat constitucional, la ultradreta i la dreta digereixen la seua derrota i comencen a pugnar pel lideratge del sector, mentre que el Govern se centra a impulsar la seua agenda de reformes, especialment la de pensions i el pacte fiscal.