La UE reforça les fronteres i endureix l'acollida de migrants

El Consell de la UE i el Parlament Europeu ha aconseguit tancar aquest dimecres un acord que han descrit com a "històric" sobre el Pacte Migratori i d'Asil, format per nou reglaments que regulen les accions des de l'arribada del migrant fins a la seva acollida o rebuig de la sol·licitud d'asil. Les noves normes migratòries, que la UE tenia pendents de tancar des de fa anys, suposen un reforç de les fronteres exteriors de la UE i del control als migrants amb l'objectiu de reduir les entrades irregulars a la UE. També endureix de les condicions d'acollida i planteja un sistema de solidaritat voluntària en el repartiment de migrants i per assistir països de primera arribada, com Itàlia, Grècia i Espanya. La presidència espanyola del Consell de la UE ha anunciat el pacte en un missatge a les xarxes socials en què ha destacat que es fa un "pas endavant" en la "millora" del sistema. La comissària d'Interior, Ylva Johansson, ha assegurat en un vídeo a 'X' que està "molt orgullosa" de l'acord, tancat després d'hores d'intenses negociacions. Segons la CE, el nou Pacte de Migració i Asil inclou una "millor protecció" de les fronteres i "més solidaritat" entre els estats.

La reforma migratòria de la UE té l'objectiu de reduir les entrades irregulars a la UE, descongestionar els procediments per demanar asil i repartir les responsabilitats entre els estats membre. Després que el Parlament Europeu renunciés a les quotes obligatòries d'acollida de migrants, les noves normes fixen un mecanisme voluntari de repartiment de migrants amb l'objectiu de redistribuir-ne almenys 30.000 l'any. En cas que un país rebutgi fer-ho, haurà de pagar una penalització de 20.000 euros per migrant rebutjat o donar al país en qüestió suport d'alguna altra manera.

El Pacte també inclou un procediment accelerat d'asil en frontera per tal de resoldre més ràpidament els casos amb porques possibilitats d'aconseguir protecció. Les noves normes preveuen un control i registre dels migrants que arriben a les fronteres comunitàries amb l'objectiu d'identificar-los ràpidament i que aquests ja no arribin al procediment d'asil en cas que es consideri que les raons al·legades per aconseguir protecció són infundades.

A banda de la identificació, també es faran proves sanitàries i de seguretat als migrants, així com impressions dactilars i es registraran a la base de dades Eurodac, la base de dades de la UE on es recullen les empremtes digitals per identificar migrants irregulars o sol·licitants d'asil. La reforma migratòria comunitària també aposta per impulsar acords amb tercers països per tal que impedeixin l'arribada de migrants a la UE. Se segueix així l'exemple d'acords com el de Turquia i Tunísia, un fet que pot impulsar la instrumentalització de migrants per part d'aquests països.

Acord després de dos anys

L'acord sobre totes les regulacions que formen part del Pacte Migratori i d'Asil ha arribat finalment dos anys després que la Comissió Europea posés sobre la taula la seva proposta. No va ser fins a l'octubre que els 27 van tancar la seva posició negociadora sobre l'últim dels reglaments, per la qual cosa fins aleshores no es va poder començar a negociar amb el Parlament Europeu el paquet sencer.

La darrera ronda de negociació entre el Consell i el Parlament Europeu va començar dilluns a la tarda amb l'objectiu de tancar les cinc peces legislatives que encara quedaven pendents d'acordar del paquet. L'objectiu era tancar la reforma migratòria aquest any per poder adoptar-la abans de les eleccions europees el juny de l'any que ve.

Una "resposta europea efectiva al repte"

En un comunicat, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha celebrat l'acord, que considera que permetrà comptar amb una "resposta europea efectiva al repte" de la migració a Europa. "Els europeus decidiran qui ve a la Unió Europea i qui es pot quedar, no els traficants. Protegirem els necessitats", ha assegurat Von der Leyen. La presidenta de la CE també ha refermat que el sistema permet que els estats membres "comparteixin els esforços responsablement", amb un sistema de "solidaritat" amb els que tenen fronteres exteriors. A més, ha indicat que tant la UE com els estats membres tindran eines per "reaccionar ràpidament a situacions de crisi", especialment quan un estat ha de fer front a "elevades arribades il·legals o la instrumentalització" de la migració quan "països hostils deliberadament intenten desestabilitzar la UE".

El nou pacte de migració i asil, que es desenvolupa a través de cinc normatives específiques, també inclou "plans concrets" per "lluitar contra la immigració il·legal al Mediterrani, els Balcans i l'Atlàntic", assegura Von der Leyen. "Ens associem amb els països d'origen i trànsit per lluitar contra els traficants i garantir un retorn efectiu als països d'origen als migrants que no tenen dret a quedar-se a la Unió Europea", diu la presidenta de la CE.

Les institucions celebren l'acord

En la roda de premsa posterior a l'acord entre el Consell de la UE i el Parlament Europeu, la presidenta de la cambra, Roberta Metsola, ha apuntat que és "probablement l'acord legislatiu més important" d'aquesta legislatura. Ha reivindicat que la UE necessitava un marc "robust, ferm i igual" a tots els estats membre que tingui un "enfocament humà" amb els migrants i sigui "estricte" amb el traficants. El vicepresident de la Comissio Europea Margaritis Schinas ha dit que l'acord per a la reforma migratòria deixa enrere "una Europa per oblidar" en política migratòria, tot mencionant l'incendi al camp de refugiats de Mòria, així com els camps de refugiats a Calais i Lampedusa.

La comissària d'Interior, Ylva Johansson, ha afirmat que l'acord és una "victòria per als migrants". Johansson ha reivindicat que les noves normes permetran "gestionar la migració de manera més ordenada" i a nivell europeu. "Hem de fer-ho junts. Cap estat pot fer-ho sol", ha subratllat.