Sánchez i Feijóo es reuniran demà al Congrés després de dos setmanes d'estira-i-arronsa

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, es reuniran finalment demà al Congrés, després de dos setmanes d’estira-i-arronsa. Ambdós van protagonitzar ahir un debat a la Cambra Baixa marcat pels durs retrets, que auguren que en aquest encontre siguin incapaços d’arribar a cap acord.

Dos setmanes després que Sánchez anunciés la intenció d’abordar amb el cap de l’oposició la renovació del Consell General del Poder Judicial, els populars van moure fitxa ahir a l’acceptar finalment la cita, encara que amb requisits. Feijóo va condicionar la trobada a evitar la “supèrbia”, les “imposicions” i a fixar “un ordre del dia oficial”. També va reclamar veure’s al Congrés, una proposta que Sánchez va qualificar d’“inèdita” perquè suposa rebutjar acudir al Palau de la Moncloa quan algú és cridat pel president.El PP reclama abordar una desena de punts, entre els quals la llei d’amnistia, les reunions del PSOE amb Junts a Ginebra, la independència dels jutges i la moció de censura contra UPN a Pamplona o la proposta de Sumar de despenalitzar les injúries a la Corona i l’enaltiment del terrorisme.“Per a vostè la perra gorda, ens veiem divendres al Congrés i parlarem del que vostè vulgui”, va respondre Sánchez, després de celebrar la “rectificació” de Feijóo, a qui va acusar de “jugar a fet i amagar”. Va reclamar al líder de l’oposició “diàleg i no enrabiades” i va insistir a abordar la renovació del CGPJ, el finançament autonòmic i la reforma de l’article 49 de la Constitució per eliminar el terme disminuït de la Carta Magna. D’altra banda, va defensar l’amnistia i va acusar Feijóo de no tenir propostes per a Catalunya.Pel seu costat, el líder dels populars va criticar Sánchez pels seus pactes amb els partits polítics catalans i bascos i va replicar que “la perra gorda per a vostè és la que li dona Bildu”. A més, va preguntar al president del Govern espanyol si li semblava bé celebrar una trobada sense mediador i que no sigui a Suïssa, en referència als encontres entre el PSOE i Junts.

El Govern espanyol i la Generalitat van segellar ahir un pacte per finançar el desplegament dels Mossos d’Esquadra fins al 2030, que es concretarà amb una transferència de 1.600 milions d’euros a partir del 2024, any en què l’Estat abonarà 93,5 milions. “Amb aquesta mesura, veiem com comencen a fer-se tangibles els acords d’investidura assolits entre ERC i el PSOE”, va assegurar la consellera d’Economia, Natàlia Mas. L’acord, que va arribar la vigília de la reunió que Pere Aragonès i Pedro Sánchez mantindran avui a Barcelona, preveu un creixement d’uns 3.000 efectius des d’ara fins al 2030 per assolir la xifra total de 22.000 policies al cos.

Per la seua part, el president de la Generalitat preveu debatre avui amb el cap de l’Executiu espanyol el desenvolupament dels assumptes recollits en els acords de legislatura, com la llei d’amnistia, el traspàs de Rodalies a la Generalitat, el finançament autonòmic i la resolució del conflicte català. Es tracta del primer encontre entre ambdós dirigents després que les respectives formacions, PSOE i ERC, assolissin un acord per a la investidura del líder socialista. Des de l’Executiu remarquen que es tracta d’una reunió de “treball” i no “de cortesia ni de presentació”.

Unanimitat en el Consell Fiscal per emparar fiscals del procés

El Consell Fiscal va acordar ahir per unanimitat emparar els fiscals del procés davant les acusacions de lawfare (o guerra judicial) llançades per Junts contra alguns jutges. Paral·lelament, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, va provar d’apaivagar les crítiques internes i va emetre una declaració institucional en “suport a qualsevol fiscal que pogués veure’s pertorbat”. Set vocals del Consell es van desmarcar per no condemnar el text el terme lawfare. García Ortiz també va frenar un pronunciament oficial sobre l’amnistia, al considerar que excedeix les competències de l’òrgan i suposaria interferir en el Poder Legislatiu.