Crides reials a la unitat

L’any que està a punt d’acabar s’ha caracteritzat per a la Casa Reial per grans esdeveniments, capitanejats per la majoria d’edat de l’hereva Elionor, però també per una pressió constant i creixent precisament contra la institució monàrquica per part dels socis de Pedro Sánchez. Tot això mentre els grans discursos de Felip VI al llarg de l’exercici han tingut com a punt comú les crides a la unitat, en resposta més o menys velada a les demandes dels independentistes, tònica esperada per al seu discurs nadalenc.

L’últim dels grans missatges del monarca ha estat el que va fer al Congrés dels Diputats amb motiu de l’aniversari de la Constitució, un acte en el qual van tornar a faltar els representants dos partits nacionalistes i independentistes. Mentre ERC, Junts, Bildu i el BNG titllaven la Corona d’“institució anacrònica” i acusaven el rei de “no tenir legitimitat”, aquest clamava per treballar per una Espanya “sòlida, unida sense divisions ni enfrontaments”. Unes paraules en les quals obviava l’amnistia, una llei que ja ha entrat al Congrés dels Diputats i que s’ha convertit en eix de l’actualitat política. Exigida per uns, ratificada pels altres i injuriada per la dreta, és un assumpte en el qual Felip VI no ha entrat públicament.

La intenció de Joan Carles I de poder tornar a viure a Espanya és un problema per al rei

Els seus missatges han estat omplerts de crides al “respecte mutu” o que “el pluralisme polític contribueixi al bé comú de tots els espanyols”. Unes paraules que es contraposen a un ambient polític crispat i marcat per enfrontaments i falta de credibilitat entre les parts en diàleg que requereixen mediadors, en el cas de les converses del PSOE i el Govern amb Junts i ERC, o de la supervisió de la Comissió Europea, a l’hora de negociar la renovació del Consell General del Poder Judicial amb els populars.

Aquest any que està a punt d’acabar, a més, ha estat el del “salt” de la princesa hereva a l’escena pública. Complerta la seua majoria d’edat i quan ha començat la seua formació militar a Saragossa, Elionor ha jurat la Constitució, l’acte de més rellevància que ha protagonitzat fins al moment. “Demano que confiïn en mi”, va dir en el seu discurs, en el que sembla un clar missatge a la societat en general, però en particular als crítics amb la institució monàrquica. Ho va dir llançant també un missatge en la línia argumental del seu pare, quan va assegurar que “tinc posada tota la meua confiança en el futur d’Espanya”. Però no ho tindrà fàcil l’hereva ni la institució monàrquica en general, que té diversos fronts oberts. Un d’aquests fronts té nom propi, Joan Carles I, que continua residint a l’Aràbia Saudita, però que vol reincorporar-se a la vida pública espanyola com més aviat millor. De fet, ja poden qualificar-se gairebé d’habituals les seues visites, l’última fa només uns dies per celebrar el 60 aniversari de la seua filla Elena, que el va reunir també amb Felip VI i Letícia en un dinar familiar.