Aragonès fixa el referèndum, el finançament i els pressupostos com a prioritat per al 2024

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va augurar ahir que el 2024 “ha de ser l’any” que començarà a desplegar-se el traspàs de Rodalies, s’acordi un “finançament singular” amb l’Estat, s’aprovi i apliqui plenament la llei d’amnistia, i s’abordi una “segona fase de negociació amb l’Estat” per pactar un referèndum. El cap de l’Executiu, que va defensar els fruits del diàleg amb el Govern espanyol, va assegurar que l’entrada en vigor de l’amnistia ha de permetre “recuperar la llibertat i el retorn a Catalunya de les persones represaliades pel seu compromís amb el referèndum”. En aquest context, va insistir en el dret a l’autodeterminació, i va remarcar que Catalunya “ha de poder decidir lliurement el seu futur”.

Aragonès va pronunciar el seu discurs amb motiu del dia de Sant Esteve des del Dipòsit del Rei Martí, un antic dipòsit d’aigua ubicat a Barcelona amb què va voler “posar en relleu el compromís del Govern” per afrontar la sequera. Va reconèixer que la crisi de l’aigua ha suposat el “compromís extraordinari” de pagesos i va plantejar continuar invertint en infraestructures hídriques “per ser més resilients davant d’un canvi climàtic que és una realitat més palpable que mai”.El president va remarcar la necessitat d’acordar un pla de “finançament singular” per a Catalunya “que posi fi a un dèficit fiscal insuportable”. Va denunciar que aquesta situació “ens priva de destinar els recursos que ja paguem a millorar la sanitat, enfortir l’educació, ajudar autònoms, treballadors i emprenedors o les persones amb dependència, i lluitar contra les violències masclistes”.Va afirmar que per aconseguir aquestes iniciatives fa falta “utilitzar totes les eines”, entre les quals els pressupostos de la Generalitat del 2024, que encara s’estan negociant. Aragonès va dir estar “decidit a construir” una majoria al Parlament per impulsar-los, i per a això va demanar “responsabilitat” i “compromís” als partits polítics. El president també va emfatitzar els desafiaments en l’àmbit educatiu després dels mals resultats de l’informe PISA. “Són reptes molt grans, però ho aconseguirem”, va concloure.D’altra banda, el cap del Govern va reivindicar que el 2023 “ha estat un any en què s’han aconseguit grans assoliments”, entre els quals el “traspàs integral de Rodalies” o el traspàs de l’Ingrés Mínim Vital, del qual es beneficien 14.808 lleidatans, segons les últimes dades oficials a data de setembre. A més, va defensar “l’impuls” del català, que ja es pot utilitzar a les Corts espanyoles i que ha “iniciat el camí per” convertir-se en llengua oficial a les institucions europees. Pere Aragonès també va assegurar que el vigent any s’ha aconseguit tenir la “taxa d’atur més baixa dels últims quinze anys”, s’ha contractat més docents, sanitaris i mossos i s’han aconseguit “importantíssimes” inversions que suposen “noves oportunitats” per a Catalunya.Per una altra banda, Aragonès es va referir també a les guerres a Ucraïna i Gaza. Va insistir a reclamar un alto el foc definitiu que acabi amb la “catàstrofe humanitària” a l’enclavament palestí, i també va demanar d’acabar amb la invasió russa d’Ucraïna.