Fins a 18 immigrants al dia van morir el 2023 intentant arribar a costes espanyoles

Un total de 6.618 persones migrants, 18 persones al dia, van morir l’any 2023 intentant arribar a les costes espanyoles, la majoria d’elles, 6.007, en la ruta canària. Això suposa un increment del 177% respecte a l’any passat quan es van registrar 2.390 morts. El 2023 es converteix així en l’any més mortífer des que es tenen registres.

Així es desprèn de l’informe 'Monitoreo Derecho a la Vida 2023', elaborat per l’organització Ca-minando Fronteras, que analitza les diferents rutes migratòries de la Frontera Occidental Euroafricana, frontera marítima i terrestre situada entre l’Estat espanyol i la franja costanera del sud del Senegal fins Algèria.

Des de l’any 2007, el Col·lectiu Ca-minandoFronteras compta amb una línia telefònica d’alertes, on reben informacions i avisos de les persones que es troben en perill a les fronteres. Tota aquesta informació es recull a l’Observatori de Drets Humans, creat el 2014.

L’informe reflecteix que, de les 6.618 persones migrants mortes el 2023 en aquestes rutes, 363 eren dones i 384, nens i nenes. A més, assenyala que un total de 84 embarcacions han desaparegut amb totes les persones a bord.

"Malgrat aquestes terribles xifres, sabem que són més", ha advertit la coordinadora de la investigació, Helena Maleno, aquest dimarts en una roda de premsa per presentar l’estudi. "El 2023 ha estat un any terrible, hi ha hagut una massacre a les fronteres de l’estat espanyol", ha insistit.

A més, ha atribuït aquest increment de la mortalitat a les polítiques de control migratori en les quals "es prioritza el control de fronteres" sobre "el dret a la vida" i al fet que "s’ha establert l’omissió del deure de socors com una pràctica".

Com un accident d’avió

En concret, Maleno ha denunciat que "no s’activen els mitjans de recerca i rescat" o es fa "massa tard". "Quan hem reportat les xifres de Gàmbia, parlem de cayucos de 300 persones, és com si fos un accident d’avió. No es fa l’operatiu que es faria si fos un creuer. És terrible", ha manifestat Maleno.

Segons assenyala l’organització, durant l’últim any s’ha activat "la ruta més llarga i perillosa", la que porta a les embarcacions a l’illa d’El Hierro, per l’augment de controls al llarg de les costes del Senegal i de Mauritània. Al més mínim problema al motor o de pèrdua de rumb les embarcacions acaben enfonsades a l’oceà Atlàntic, adverteix.

En aquest sentit, Maleno ha assenyalat que han assistit a "situacions terribles" de naufragis en els quals "s’han abandonat" els cossos i també ha denunciat la "criminalització" del treball de les organitzacions socials quan alerten que hi ha alguna embarcació en risc.

Quant als responsables d’aquesta situació, Maleno assenyala no només al Ministeri de l’Interior sinó també al de Transports --ja que "Salvament Marítim té l’obligació de protegir les vides al mar" --, Exteriors i Justícia --perquè cal "acompanyar a les famílies de les víctimes i hi ha moltes persones als dipòsits de cadàvers sense ser identificades" -.

Preguntada pel Pacte Europeu de Migració i Asil, la coordinadora de Ca-minando Fronteras ha lamentat que "està provocant un augment de les víctimes" i ha afegit que, respecte a l’acollida, és "una bogeria". "Aquest somni d’Europa de tenir grans centres on recloure la gent perquè des d’allà demanin asil o el pagar com si les persones es poguessin comprar i vendre. És un mercat", ha exclamat.

Augment dels cayucos del Senegal

A la roda de premsa també ha intervingut el tècnic d’acollida en Movimiento por la Paz, Pape Sarr, que ha demanat a les autoritats espanyoles i europees que "deixin de mirar cap a un altre costat". En concret, ha alertat de la situació al Senegal. Precisament, l’informe assenyala que, a partir del mes de juny, l’augment dels cayucos provinents del Senegal mostra l’èxode de la seua població provocat per la inestabilitat social i política.

"Milers de joves senegalesos estan sortint al mar en condicions molt dures. Per què passa? Als senegalesos, que han viscut en una democràcia relativa --tota una excepció a l’Àfrica de l’oest-- ara els toca patir una cosa que pateixen molts pobles africans, que viuen sota uns règims autoritaris que torturen, maltracten, empresonen, a tots els que pensen de forma diferent", ha explicat Sarr.

En aquest sentit, ha precisat que les autoritats europees "saben de sobres" què passa però "fan la vista grassa" perquè no els interessa. "Firmen contractes lleonins per pescar a les seues aigües o per a l’explotació de petroli o gas", ha denunciat.

Davant d’aquesta situació, Pape Sarr ha denunciat que els joves migrants que aconsegueixen arribar a Espanya, es troben amb "un sistema saturat, centres d’acolliment desbordats," mesos d’espera per sol·licitar protecció i acaben a "cues de repartiment d’aliments i parcs".