POLÍTICA CONGRÉS
El Govern central s'obre a canvis amb Junts i PP per intentar salvar els decrets anticrisi
El PSOE, disposat a negociar temes alternatius per poder aconseguir el suport dels juntaires
Els de Puigdemont insisteixen en el seu “no” i reclamen que retiri els textos per poder pactar-los un a un
Les dificultats amb què s’enfrontarà el Govern de Pedro Sánchez aquesta legislatura estan quedant de manifest davant de la votació dels primers reials decrets demà al Congrés. Junts manté la seua negativa perquè considera, entre altres qüestions, que pot posar en perill l’aplicació de la llei d’amnistia. El PSOE s’obre a negociar amb els juntaires però sense tocar l’article de les qüestions prejudicials que els independentistes rebutgen. Almenys de moment, el Partit Socialista descarta retirar el decret llei per evitar una derrota. En joc hi ha des de la pujada de les pensions a la rebaixa de l’IVA dels aliments bàsics, entre altres punts. En aquest context, el Govern estudia la possibilitat de tramitar els decrets com a projectes de llei. D’aquesta manera es podrien introduir esmenes i amb això es permetria incorporar canvis que exigeixen Junts i el PP, segons va difondre ahir El País. Esquerra, per la seua part, votarà a favor dels tres decrets, destacant la seua importància en matèria social i econòmica, per “responsabilitat i coherència”, i al considerar que no produeix cap canvi respecte a la llei d’amnistia, desmarcant-se així de la posició de Junts per Catalunya.
El secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, es va comprometre a “negociar fins a l’últim minut” amb Junts i amb els que es vulguin sumar a la majoria i va admetre que es pot parlar d’altres assumptes, fins i tot aliens als decrets lleis que es votaran, però no va avançar assumptes: “Són moltes les referències de què es parlen, però quan s’arribi a un acord, es faran públiques”, es va limitar a dir. El que el PSOE descartava almenys en públic és que el Govern retiri els decrets en l’últim moment per evitar una derrota parlamentària i va subratllar que les normes se sotmetran a votació demà i que els qui hi votin en contra seran els que s’hagin d’explicar.
La direcció dels populars revela tres trucades des de Moncloa buscant el seu suport
El portaveu de Junts, Josep Rius, per la seua banda, va ratificar que la formació mantindrà el seu vot en contra dels reials decrets del Govern perquè “agreugen l’infrafinançament que ja pateix Catalunya, impliquen retallades de competències de la Generalitat i posen en perill l’aplicació de la llei d’amnistia”. Va demanar al Govern de Pedro Sánchez que els retiri i els torni a presentar una vegada els hagi negociat amb Junts i de forma individualitzada: “Un decret per cada tema”, va reclamar. «En aquesta legislatura no funcionarà l’“a canvi de res”. El PSOE ha de tenir clar que Junts no ha firmat un acord de legislatura. Només hi haurà estabilitat si hi ha avanços en els dos eixos: l’àmbit nacional i el social», va avisar.Sobre l’aplicació de la llei d’amnistia, ha argumentat que l’article 43 bis de la Llei d’Enjudiciament Civil suposa donar “instruments a la cúpula judicial per dilatar l’aplicació” de la norma. La disposició de la polèmica preveu que quan s’elevi una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, se “suspendrà” qualsevol actuació “fins” que consti en interlocutòries la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
En aquest context, la direcció del Partit Popular va confirmar fins a tres crides del Govern a la primera formació de l’oposició al Congrés dels Diputats per sol·licitar-li el seu suport, si bé tant Cuca Gamarra com Borja Sémper li van traslladar el “no” del Grup Popular perquè no “socorreran” el cap de l’Executiu.
Feijóo es nega a “arreglar el desgovern” de Sánchez
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va anticipar ahir el “no” del seu partit als tres decrets que es votaran demà al Congrés al·legant que no “arreglaran” a Pedro Sánchez els “problemes interns del desgovern”. Després d’assegurar que Espanya està davant d’“un salt al buit” amb aquest Executiu, va presentar el Partit Popular i les seues comunitats autònomes com a “xarxes de seguretat” per als espanyols i va subratllar que en aquesta legislatura actuaran com a “contrapès de sentit comú davant dels excessos”. En un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press, va tornar a defensar deflactar la tarifa de l’IRPF, estendre la rebaixa de l’Impost sobre el Valor Afegit a la carn, el peix i les conserves, i retornar l’IVA al 5 per cent en la llum i el gas durant els propers mesos. “Nosaltres estarem tota la legislatura posant solucions a disposició dels espanyols, però no li arreglarem els problemes interns del desgovern”, va avisar el popular.Per la seua banda, Podem també amenaça de frenar el decret anticrisi si el PSOE no acorda més mesures, com limitar al 2 per cent els guanys de grans supermercats als aliments.
ERC ratifica el suport per “responsabilitat i coherència”
La portaveu d’ERC, Raquel Sans, va anunciar ahir que la formació republicana votarà a favor dels primers reials decrets del Govern, per “responsabilitat i coherència”, i al considerar que no produeix cap canvi respecte a la llei d’amnistia, desmarcant-se així de la posició de Junts per Catalunya. Després de la primera reunió de l’any de l’executiva republicana, va dir que “no hi ha cap element que perjudiqui la llei d’amnistia respecte al que ja passa en l’actualitat”.Feia aquestes declaracions mentre Junts demanava al Govern que el Pressupost d’aquest 2024 no sigui “un intercanvi de cromos” entre ERC i el PSOE per aprovar els de l’Estat.
De l’IVA dels aliments al bo social o la rebaixa del transport
La part econòmica dels tres decrets que estan en l’aire inclouen, per exemple, l’ampliació durant el primer trimestre de la rebaixa de l’IVA del 4% al 0% a aliments de primera necessitat (com la llet, el pa, els ous, els llegums o les verdures) i del 10% al 5% per a l’oli i les pastes. També suposa apujar l’IVA de l’electricitat al 10 per cent des del 5 per cent a què el va reduir l’any 2021. Així mateix prorroga el bo social i la prohibició de tallar la llum, el gas o l’aigua a vulnerables, que no podran ser desnonats sense alternativa habitacional. Inclou les rebaixes en el transport públic i manté l’impost especial a la banca i a les grans energètiques.