Junts s'absté i permet l'aprovació de com a mínim un dels decrets de Sánchez a canvi de les competències en immigració

En un gir inesperat després de dies gravitant el 'no', Junts s'ha abstingut de votar cap dels tres decrets que el govern espanyol ha portat aquest dimecres al Congrés, com tampoc els acords sobre els objectius d'estabilitat i el pla de recuperació. Amb aquesta decisió, Junts ha permès per passiva com a mínim l'aprovació d'un dels tres decrets presentats, el de funció pública i Justícia, per 172 vots a favor i 171 en contra. Segons Junts, tot plegat és fruit d'un acord que, entre altres, implica la delegació a la Generalitat de les competències en immigració, la publicació de les balances fiscals i una rebaixa de l'oli al 0%.

Segons la formació de Puigdemont, la delegació de la competència en immigració "anirà acompanyada dels recursos necessaris i permetrà a Catalunya fer una política integral per tal que sigui el Govern i el Parlament de Catalunya els qui determinin una política pròpia, adequada a les necessitats i a la realitat del nostre país".

El decret que Junts ha facilitat que s'aprovi inclou mesures relacionades amb la Justícia, i incorpora un article que modificava el punt 43 bis de la llei d'enjudiciament civil i que, al seu entendre, suposava una "catifa vermella" a la cúpula judicial per aturar l'aplicació de l'amnistia. Segons Junts, l'acord inclou la supressió d'aquest article que "amenaçava la viabilitat de la futura llei d'amnistia".

A més, segons Junts, l'acord suposa la reforma de la Llei de societats de Capital per revertir el reial decret que va aprovar el govern de Mariano Rajoy el 2017, amb l'objectiu de "facilitar que les empreses puguin tornar a Catalunya". També una rebaixa de l'IVA de l'oli al 0% i la multiplicació "per cinc" dels diners previstos per a la digitalització de l'administració de Justícia, que passen d'1,2 milions a 6,2 milions.

A més, segons Junts, l'Estat assumirà "la totalitat del cost sobre els descomptes i les bonificacions del preu del transport públic", que fins ara es repartien en un 30% l'Estat i un 20% les comunitats. I per últim, segons la formació de Míriam Nogueras, l'acord implica un reconeixement dels "drets històrics de Catalunya en matèria de règim local".

Negociacions agòniques

Tot plegat després d'hores de negociacions in extremis i d'un intercanvi d'advertències entre el govern espanyol i Junts. En la defensa del decret de mesures anticrisi, el ministre ha advertit que un 'no' tindrà "conseqüències importants" per als ciutadans, perquè implicarà un retorn a les "retallades" i a les polítiques "d'altres èpoques".

Per contra, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha acusat el govern espanyol "d'irresponsable" per haver portat al Congrés decrets sense negociar prèviament amb els socis. "Són a temps de rectificar; facin el decret sense trampes i tindran els vots de Junts", ha assegurat, perquè "alguns han confós dialogar amb negociar i pactar, potser perquè els tenien molt ben acostumats".

Un decret salvat, un caigut i l'altre a l'aire

Finalment, la decisió del partit de Puigdemont ha permès l'aprovació del decret 6/2023 (òmnibus) de mesures urgents per a l'execució del pla de recuperació i sobre el servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge incloïa lleis per millorar l'eficiència digital i processal. Ha quedat convalidat per 172 vots a favor i 171 en contra. Hi consta inicialment un article 43 bis que a la pràctica, segons Junts, suposa una "catifa vermella" perquè els jutges paralitzin l'entrada en vigor de l'amnistia. El Congrés ha aprovat que es tramiti com a projecte de llei, i per tant els grups hi podran introduir modificacions.

Podem ha forçat la caiguda per 167 vots a favor i 176 en contra del decret 7/2023 sobre conciliació de la vida familiar i laboral preveia un augment del subsidi de desocupació dels 480 euros actuals a 570 euros els primers sis mesos de l'any i 540 als altres sis mesos del 2024. També establia que els treballadors poden acumular dies de lactància. Junts, que no ha votat, reclama que s'inclogui la patronal catalana als espais representatius on es prenen aquestes decisions, en el diàleg social. Recorda que ho demana des del 2022 i que l'executiu espanyol no ha fet cap gest efectiu en aquest sentit.

El tercer decret, 8/2023de mesures anticrisi, no s'ha pogut aprovar encara perquè s'ha produït un empat a 171 vots a favor i en contra, i es tornarà a votar d'aquí a una hora.

El decret manté fins al juny la rebaixa de l'IVA al 0% per a aliments bàsics i fins al 5% per a pasta i oli. També el descompte de la factura de la llum del 65% per a consumidors vulnerables i del 80% per a vulnerables severs. També prorroga l'augment de la tarifa regulada de gas i situa l'IVA de l'electricitat al 10%. A més, estableix la gratuïtat dels viatges a Rodalies, Mitjana Distància i línies d'autobús estatals i prorroga la bonificació del 30% de la tarifa de bitllets urbans i interurbans.

Pel que fa a les pensions, estableix que les contributives augmenten el mateix que l'IPC, un 3,8%, i estableix que l'Ingrés Mínim Vital (IMV) augmenta un 6,9%. En matèria d'habitatge prorroga la suspensió dels desnonaments per a llars vulnerables, i també la prohibició de cobrar comissions per l'amortització anticipada de la hipoteca. A més, prorroga els impostos a la banca i a les elèctriques. Junts denuncia que l'Estat no ha fet el pagament del 30% de bonificació que li pertocava des que va engegar aquesta mesura, mentre que les comunitats sí que han afrontat el seu 20%. La formació de Puigdemont reclamava que l'Estat assumeixi tot el 50% de la mesura.

Pisarello reconeix l'error

L'empat a 171 vots en aquest decret s'ha reproduït també als acords d'estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera. Junts no ha votat, i el fet que un altre diputat hagi fet el mateix ha provocat que la votació s'hagi de repetir. Aquest vuitè no vot ha estat el del secretari primer de la Mesa, Gerardo Pisarello, que ha reconegut l'error en la votació telemàtica. Segons ha explicat ell mateix, no ha completat bé el procés de validació, i això ha fet que el seu vot no comptés.

Repeticions de votacions

La presidenta del Congrés ha convocat una nova votació per desfer els quatre empats que s'han produït: el del decret anticrisi, el de la seva tramitació com a projecte de llei i els dels dos acords d'estabilitat pressupostària. Es produirà a partir de les 19.30 i previsiblement tot quedarà aprovat per 172 vots a favor i 171 en contra.

Negociacions a contrarellotge

Aquest dimarts al vespre el secretari general de Junts, Jordi Turull, i la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, es van reunir amb els socialistes per provar d'acostar posicions, però aquest dimecres al matí Nogueras ha afirmat que després d'una "negociació intensa" no hi havia hagut cap canvi de posicions i, per tant, els set diputats de Junts continuaven al 'no'.

Poques hores després, mentre el ple ja estava en marxa, la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, han demanat "altura de mires" a Junts per poder aprovar uns decrets "molt importants" per als ciutadans. Montero ha afirmat que els socialistes negociarien "fins a l'últim minut" els tres decrets, i Bolaños els ha advertit que "ningú entendria politiqueries per perjudicar els ciutadans creient que perjudiquen el govern".

Els contactes han continuat al llarg de tot el matí. També amb altres formacions. Bolaños s'ha deixat fotografiar conversant amb el portaveu del PNB, Aitor Esteban, mentre que Junts evitava intervenir en els debats dels dos primers decrets per no haver de fixar posició fins a l'últim moment. Paral·lelament, s'anaven produint les votacions telemàtiques, que han començat a les 9.30h i han acabat a les 15.30h, tot i que oficialment no s'anuncien fins que acabi el ple.

Des de la tribuna del Congrés, Nogueras ha recordat que l'executiu espanyol "fa setmanes" que té les propostes de Junts sobre la taula. Unes propostes "modestes i raonables", ha dit, que l'executiu espanyol ha obviat. "Respectin les competències i tindran els vots de Junts. Respectin i paguin allò que correspon a Catalunya i tindran els vots de Junts", ha afirmat la cap de files de Junts al Congrés. "Facin la feina ben feta i assumeixin que no tenen una majoria", ha conclòs.