Macron aposta per la joventut d'Attal per treure el país de la paràlisi

Embrancat en lluites intestines i guerres partidistes que paralitzen el país, el president francès, Emmanuel Macron, va apostar ahir pel jove i popular Gabriel Attal per dirigir el seu Govern, amb el mandat exprés de treure França de la paràlisi i rellançar les reformes que considera necessàries.

Desitjós de donar un nou impuls al seu mandat, any i mig després de la seua reelecció i després d’haver tirat endavant amb molta dificultat reformes impopulars com la de les pensions o la llei d’immigració, Macron busca un nou alè.I el posa en mans d’un jove polític de carrera meteòrica, que, als seus 34 anys, es converteix en el més jove a dirigir el Govern, tan sols vuit després d’haver començat la seua etapa política. A més, és el primer primer ministre francès obertament homosexual. “Compto amb la seua energia i el seu compromís per dur a terme el projecte de revitalització i regeneració”, va assegurar Macron.Substitueix Élisabeth Borne, que va dimitir aquest dilluns, de perfil més tècnic, més malcarada en la comunicació que Attal, amb qui comparteix origen socialista i credo liberal.I és que Attal és un fruit del macronisme, que va abraçar després d’abandonar anys de militància socialista el 2016 per convertir-se en portaveu de la campanya electoral presidencial de Macron. De la seua mà, va accedir als 28 anys al Parlament, i als 29 es va convertir en el membre més jove d’un govern francès com a secretari d’Estat d’Educació i Joventut. Als 31 va ser portaveu del Govern, funció que va exercir durant la pandèmia, la qual cosa va popularitzar el seu rostre entre els francesos i va contribuir que, dos anys més tard, assumís la cartera d’Hisenda, que va ocupar fins al mes de juliol passat.En un nou salt endavant, va ser nomenat ministre d’Educació, on va demostrar el seu combat contra l’assetjament escolar, que ell mateix va confessar haver patit, i va elevar encara més la seua cota en els sondejos.Aquest capital és el que ara vol aprofitar Macron en un any clau, amb les eleccions europees del mes de juny i els Jocs Olímpics i Paralímpics, que situaran durant diverses setmanes França al centre del tauler mundial.