PANORAMA
Junts salva dos decrets de Sánchez a canvi de la immigració i eliminar l'IVA de l'oli
Permeten aprovar el decret òmnibus de justícia i el paquet anticrisi després de pactar la publicació de les balances fiscals
Podem tomba la reforma del subsidi d'atur impulsada per Sumar
Junts va permetre finalment ahir l’aprovació de dos dels tres decrets presentats pel Govern espanyol (l’òmnibus de justícia i el paquet anticrisi, que inclou la rebaixa de l’IVA a aliments bàsics i els ajuts al transport i a la factura de la llum), després d’un acord amb el PSOE al límit de la campana i en un ple agònic que va exigir fins i tot repetir votacions empatades. Junts es va abstenir i ambdós decrets van quedar aprovats per 172 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB, Podem, BNG i CC) i 171 en contra (PP, Vox i UPN). Aquests es tramitaran com a projecte de llei perquè els grups hi puguin presentar esmenes.
Un tercer decret, que reformava el subsidi d’atur i que havia estat proposat per Sumar, no va tirar endavant pel vot en contra de Podem.Segons Junts, el pacte segellat amb el PSOE perquè no votessin en contra dels decrets contempla “la delegació integral de les competències d’immigració a la Generalitat i la publicació immediata de les balances fiscals”, així com rebaixar al 0% l’IVA de l’oli. També suprimir l’article 43bis de la llei d’enjudiciament civil, que segons Junts posava en perill l’aplicació de l’amnistia. A més, van pactar reformar la llei de Societats de Capital per revertir el decret que el PP va aprovar el 2017 per “facilitar” la tornada a Catalunya d’aquelles empreses que se’n van anar pel procés. Inclou altres compromisos, com que l’Estat assumeixi el cost del descompte en el transport públic.El Congrés va donar llum verda al decret anticrisi després que la votació s’hagués de repetir per un primer empat. Junts va mantenir fins a última hora el seu no després que la seua portaveu, Míriam Nogueras, instés la Moncloa a “rectificar” i “pactar” amb ells si vol els seus vots. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va advertir que votar en contra dels decrets hauria significat optar per les “retallades”. “Si fallen avui, demà puja la factura de la llum i la seua pensió baixa”, va avisar.D’altra banda, Podem va tombar la reforma del subsidi d’atur al votar en contra del decret impulsat per Sumar. La líder dels morats, Ione Belarra, va assegurar que el text comporta “retallades” en les cotitzacions. Aquest decret també modifica l’Estatut dels treballadors per permetre que tots els empleats disfrutin de forma acumulada del permís de lactància (vegeu la pàgina 34).
Feijóo parla d’“esperpent de desgovern” i veu Sánchez “humiliat”
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va afirmar ahir que Espanya “no es mereix aquest esperpent de desgovern” i tampoc la “humiliació” i el “deshonor” que Junts decidís si els reials decrets del Govern de Pedro Sánchez es convaliden o no. El líder de l’oposició es va preguntar si hi ha més pactes “encaputxats” de Sánchez i va denunciar que és la primera vegada a la història que la “direcció de l’Executiu espanyol no depèn de ningú que s’assegui al Consell de Ministres”, sinó de decisions preses a Brussel·les o Ginebra, en al·lusió a Carles Puigdemont. Feijóo també va exigir conèixer si el pacte entre Junts i el PSOE per a la delegació de les competències d’immigració “comporta el control de fronteres”, si Catalunya té “fronteres diferents” i si té la prerrogativa de rebutjar immigrants de la resta d’Espanya.A més, va rebutjar que es publiquin les balances fiscals “com si estiguéssim en un regne de taifes” i va acusar la Moncloa d’haver “fet el ridícul mercadejant amb els drets de tots els espanyols”. “Si tres decrets han suposat un escac al Govern aterreix pensar com serà cada setmana d’aquesta legislatura”, va assenyalar, abans d’acusar Pedro Sánchez de ser un “president sense cartera”.Fonts del PP van apuntar que el partit estudiarà quines mesures poden ser recorregudes davant del Tribunal Constitucional.
«S’han de respectar les nostres competències i han d’arribar els recursos que ens corresponen»
ERC va votar a favor dels decrets del Govern espanyol, i va apuntar que votar en contra del paquet anticrisi “implicaria donar l’esquena a la ciutadania”. Amb tot, la diputada lleidatana Inés Granollers va lamentar que Moncloa legisli mitjançant un decret òmnibus que allargui mesures socials i econòmiques aprovades l’any passat.
«No hi pot haver cap raó política ni ideològica que justifiqui no donar suport a la ciutadania»
La portaveu de Sumar al Congrés, Marta Lois, va acusar Podem de dur a terme un “joc de vendetta” al votar en contra del decret llei que recollia la reforma del subsidi d’atur. Per la seua banda, la líder de Sumar, Yolanda Díaz, va apuntar que els morats van votar “amb la dreta i l’extrema dreta” i els va acusar de perpetrar un cop “a la gent que menys té”.
ERC defensa els decrets aprovats pel ple
El PNB va lamentar la derogació del decret sobre el subsidi d’atur i va exigir al Govern de Pedro Sánchez “un canvi d’actitud immediat” a l’hora de negociar les seues iniciatives parlamentàries.
Sumar retreu a Belarra el “joc de vendetta”
El d’ahir va ser un ple atípic, ja que la sessió es va celebrar al Senat en lloc del Congrés. Unes obres a la Cambra Baixa van obligar a fer el ple al Senat.
El PNB exigeix un canvi d’actitud a la Moncloa
El Congrés també va aprovar ahir els objectius d’estabilitat pressupostària, primer pas per a la confecció dels comptes de l’Estat del 2024. El ple va fixar un objectiu de dèficit del 3 per cent el 2024 per al conjunt de les administracions. Aquest objectiu anirà reduint-se progressivament i serà del 2,7 per cent el 2025 i del 2,5 per cent el 2026.
Un ple atípic que se celebra al Senat
El d’ahir va ser un ple atípic, ja que la sessió es va celebrar al Senat en lloc del Congrés. Unes obres a la Cambra Baixa van obligar a fer el ple al Senat.
La Cambra també avala l’objectiu de dèficit
El Congrés també va aprovar ahir els objectius d’estabilitat pressupostària, primer pas per a la confecció dels comptes de l’Estat del 2024. El ple va fixar un objectiu de dèficit del 3 per cent el 2024 per al conjunt de les administracions. Aquest objectiu anirà reduint-se progressivament i serà del 2,7 per cent el 2025 i del 2,5 per cent el 2026.