Els EUA i el Regne Unit bombardegen els houthis al Iemen pels seus atacs al mar Roig

Els Estats Units i el Regne Unit van bombardejar a primera hora d’ahir diverses posicions militars dels rebels houthis en almenys sis províncies del Iemen en resposta als atacs dels insurgents contra vaixells comercials al mar Roig, una acció que va provocar que el moviment xiïta recolzat per l’Iran hagi declarat la guerra a aquests països.

El president nord-americà, Joe Biden, va confirmar en un comunicat que, sota la seua direcció, les forces dels EUA, juntament amb el Regne Unit i el suport d’Austràlia, Bahrain, el Canadà i els Països Baixos, van dur a terme amb èxit atacs contra diversos objectius al Iemen utilitzats pels houthis. “La resposta de la comunitat internacional a aquests atacs imprudents ha estat unida i decidida”, va assegurar el mandatari nord-americà.Els bombardejos van impactar contra almenys sis províncies en mans dels houthis, que controlen gran part del nord-oest del Iemen des del 2014, quan va esclatar una sagnant guerra encara en marxa que ha sumit el país àrab en la pitjor catàstrofe humanitària del planeta. La coalició liderada pels EUA va emetre un comunicat conjunt en el qual van justificar que l’acció es va produir en defensa del comerç internacional i dels qui transiten pel mar Roig.Tanmateix, els houthis van titllar aquests atacs d’“injustificables”, fins i tot de “terroristes”, i van prometre que aquestes accions no quedaran sense resposta. A més de prometre que tant Washington com Londres “pagaran un preu alt” per aquests atacs, van amenaçar de demostrar que “el Iemen és un cementiri d’invasors”, mostrant-se impassibles davant d’una possible intervenció militar a gran escala al país, ja llastat per una llarga guerra.El Govern del Iemen va acusar els rebels houthis d’“arrossegar el país a un escenari de confrontació”.D’altra banda, la Marina britànica va informar que un míssil disparat contra un vaixell davant les costes del Iemen va impactar a l’aigua sense produir víctimes ni danys, en el primer atac al mar Roig des del bombardeig aliat contra posicions rebels.

Pretòria demana mesures cautelars que incloguin suspendre les activitats militars a Gaza

Israel va justificar ahir divendres la guerra a Gaza com el seu “dret inherent a defensar els seus ciutadans” del grup islamista palestí Hamas i va rebutjar l’acusació de genocidi, mentre que va culpar Sud-àfrica de presentar al Tribunal Internacional de Justícia (CIJ) una “imatge fàctica i jurídica profundament distorsionada”.

Durant una audiència celebrada ahir de més de tres hores, l’equip de defensa d’Israel es va adreçar als jutges de la CIJ per respondre Sud-àfrica, estat que va sol·licitar mesures cautelars que incloguin la “suspensió immediata de les activitats militars” a la Franja de Gaza per frenar les violacions de la Convenció sobre el Genocidi.També van ser a la sala algunes víctimes de l’atac de Hamas contra territori israelià, del 7 d’octubre del 2023, en el qual van morir més de 1.200 persones i unes 250 van ser segrestades i que Israel va qualificar ahir com “l’assassinat en massa més gran calculat en un dia des de l’Holocaust” i va afirmar, dirigint-se a Sud-àfrica, que “si hi ha hagut actes que poden qualificar-se de genocides, aleshores aquests han estat perpetrats contra Israel”.El coagent d’Israel, Tal Becker, va assegurar que la “totalitat” del cas de Sud-àfrica “depèn d’una descripció manipuladora, descontextualitzada i deliberadament recopilada de la realitat de les hostilitats actuals” a Gaza, i va acusar l’equip legal de Pretòria d’oferir una “imatge fàctica i jurídica profundament distorsionada” de la guerra.En un discurs acompanyat de fotografies dels ostatges presos per Hamas i de víctimes de l’atac, Becker va assegurar que, el 7 d’octubre, hi va haver “mutilacions, violacions i segrestos de tants ciutadans com els terroristes van poder trobar” i “crema de persones, inclosos nadons”, crims que van resultar en 1.200 morts. “Aquest acte, per sàdic i sistemàtic que sigui, no eximeix Israel de la seua obligació de respectar la llei”, va reafirmar l’agent israelià, girant la mirada cap a l’equip sud-africà. Però, va advertir, Israel “té el dret inherent de prendre totes les mesures legítimes per defensar els seus ciutadans”.

Espanya continua rebutjant entrar en eventuals missions

Espanya va mantenir ahir la negativa a participar en eventuals missions per patrullar el mar Roig davant dels atacs dels houthis, al·legant que, de moment, no coneix els termes en els quals aquestes operacions es concebrien i que ja està implicada en unes altres 17 missions a l’exterior. Així ho va traslladar la ministra de Defensa, Margarita Robles, davant de la proposta de la UE de crear una nova missió al mar Roig per aturar els atacs a embarcacions que duen a terme els houthis allà i coincidint amb l’atac llançat pels EUA i el Regne Unit contra els houthis la matinada de dijous a divendres.