Itàlia deixa de considerar delicte la salutació feixista

El Tribunal Suprem d’Itàlia ha al·legat avui que la salutació romana suposa un delicte si implica "un perill concret" de reorganitzar el dissolt Partit Feixista, en analitzar el cas d’uns ultradretans condemnats per fer la salutació feixista el 2016.

El Tribunal havia d’aclarir la situació de vuit persones jutjades per una commemoració neofeixista a Milà (nord), absolts en primer grau per una llei de 1952 però condemnats en segona instància per una altra legislació de 1993.

La sentència, de la qual només s’ha emès un resum a la premsa, obliga ara a repetir el judici en apel·lació contra aquestes persones.

El Suprem ha indicat que, com indica la llei de 1952, alçar el braç, ritual propi de l’antic Partit Feixista, constitueix un delicte quan representi "un perill concret de reorganització" d’aquesta formació, prohibida per la Constitució.

I "en determinades condicions" pot ser un delicte tipificat en la llei de 1993, que prohibeix "les manifestacions exteriors pròpies o usuals d’organitzacions, associacions, moviments o grups" que incitin a la discriminació per motius de raça o nacionals.

Precisament, la decisió del Suprem arriba enmig del debat sobre aquest tipus de gestos, ja que en la nit del 7 de gener centenars de persones vestides amb camises negres i en formació militar van realitzar la salutació feixista en el centre de Roma.

Itàlia va assumir el sistema democràtic com a República després de la caiguda de la dictadura feixista en la II Guerra Mundial i la seua Constitució, de 1947, prohibeix en les seues disposicions transitòries "la reorganització sota qualsevol forma del dissolt Partit Feixista".

Tanmateix, actualment al país hi ha algunes formació d’extrema dreta, com 'Forza Nuova o 'CasaPound', que solen participar sense més problema en manifestacions públiques.

Un cas significatiu es va viure aquest 20 de desembre quan van ser condemnats 7 exponents de 'Forza Nuova' per l’assalt el 2021 de la seu romana del sindicat italià més gran, la CGIL, aprofitant-se d’una manifestació contra les mesures de la pandèmia.

Alguns dels seus simpatitzants van rebre la sentència a l’aula del Tribunal de Roma realitzant la salutació feixista davant del jutge.

En l’ordenament jurídic italià hi ha essencialment dos lleis que penen l’apologia del feixisme.

La primera, aprovada el 1952, en la primera legislatura, pel llavors ministre de l’Interior, Mario Scelba, sanciona l’apologia individual o col·lectiva amb fins dos anys de presó i prohibeix manifestacions públiques sota pena de fins tres anys de presó.

El 1993, sota el govern del socialista Giuliano Amato, es va aprovar la coneguda com a "Llei Mancino" amb "mesures urgents en matèria de discriminació racial, ètnica i religiosa" i que en l’actualitat suposa el principal instrument legislatiu contra aquests delictes.