Junts recolza les esmenes de PSOE i ERC a la llei d'amnistia per després debatre les seues

La ponència de la Comissió de Justícia del Congrés que tramita la proposició de llei d’amnistia va incorporar ahir al text les vuit esmenes que el PSOE havia registrat juntament amb ERC, Sumar i BNG, i ho va fer amb el suport de Junts. Les altres esmenes presentades a aquesta iniciativa, entre les quals les propostes unilaterals de Junts i d’ERC, quedaran vives per tornar a ser discutides dimarts vinent, quan es reuneixi la Comissió de Justícia en sessió pública per continuar la tramitació.

Només el PP i Vox van votar en contra ahir de les esmenes de socialistes, republicans i els altres partits i van aprofitar la reunió a porta tancada per incidir que la norma és inconstitucional esgrimint l’informe que, sobre aquesta, han redactat les dos lletrades de la Comissió de Justícia.En concret, s’ha introduït l’esmena conjunta que manté fora de l’amnistia els actes terroristes sobre els quals hagi recaigut sentència ferma. Entre d’altres, porta la firma d’ERC i en contradiu una altra de presentada per aquesta formació que demana just el contrari, que aquests actes també siguin amnistiats. També queda incorporada la que exclou de l’amnistia els delictes contra la comunitat internacional com el “genocidi”. També Junts té una esmena per amnistiar els delictes de terrorisme encara que hagin estat jutjats i, com la resta de les seues, la manté viva per a la comissió. El diputat de Junts Josep Maria Cervera va explicar que continuaran negociant amb el PSOE amb l’esperança que les seues aportacions finalment siguin acceptades i va deixar clar que no s’aixecaran de la taula perquè el seu objectiu és poder “blindar” la llei perquè arribi a totes les persones que ells consideren que han de ser amnistiades i perquè sigui d’aplicació immediata quan entri en vigor.Des del PSOE, el seu portaveu, Patxi López, va garantir que continuaran tenint oberta la via de diàleg, però va considerar que la llei ja està “ben armada i ben reforçada” amb les esmenes aprovades ahir. El partit considera que el redactat actual ja dona prou garanties perquè les causes de Tsunami Democràtic i els CDR quedin amnistiades, perquè malgrat estar acusats de terrorisme la llei inclou que cal que hi hagi una sentència ferma perquè els encausats quedin fora. Tot i que encara no hi ha una data tancada, les previsions apunten que la llei podria rebre el vistiplau del Ple del Congrés dels Diputats el proper dia 30, per passar després al Senat, on el Partit Popular intentarà retardar-la.

El jutge ratifica la seua tesi de terrorisme contra Puigdemont i Rovira

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón ha desestimat el recurs presentat per la Fiscalia contra la decisió d’enviar la causa sobre Tsunami Democràtic al Tribunal Suprem perquè investigui per un delicte de terrorisme en la causa l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i deu persones més mentre ha insistit en el caràcter terrorista dels fets.En una interlocutòria, el titular del Jutjat Central d’Instrucció Número 6 afirma que les últimes diligències practicades fins a la data han permès “consolidar la hipòtesi inicial”, la qual cosa qualificava els fets com a delicte de terrorisme. Tot això en aquesta causa en la qual el magistrat investiga els disturbis suposadament orquestrats per Tsunami Democràtic en resposta a la sentència de l’1-O.Així, davant l’argument de la Fiscalia que no existeixen elements de judici nous, el jutge es remet a l’exposició raonada que va enviar al Suprem en la qual desenvolupa la documentació aportada pels Mossos d’Esquadra en relació amb els fets ocorreguts a l’aeroport del Prat el 14 d’octubre del 2019, on va morir un ciutadà francès a causa d’un aturada cardíaca. També inclou en la seua argumentació els escrits de personació de diversos policies nacionals com a acusació particular i que van resultar lesionats en els incidents que van tenir lloc a Barcelona el 18 d’octubre d’aquell any.En una altra interlocutòria, el magistrat acorda rebutjar el recurs de Marta Rovira contra la decisió de cursar una comissió rogatòria a Suïssa perquè comuniqui el seu parador. En aquesta interlocutòria, a més, també es va dirigir a un banc helvètic perquè traslladés informació dels comptes de Rovira: des dels moviments al seu compte als préstecs i xecs emesos.