García Castellón maniobra per excloure Puigdemont de l'amnistia

El jutge de l’Audiència Nacional que instrueix la causa contra el Tsunami Democràtic, Manuel García Castellón, ha anat un pas més enllà i ha afirmat en una interlocutòria que les “greus lesions” que van patir dos policies en els aldarulls posteriors a la sentència del procés són “incompatibles amb el dret a la vida i integritat física reconeguts a l’article 15 de la Constitució, i 2 del Conveni Europeu de Drets Humans”. Aquest posicionament arriba només dos dies després que PSOE, Junts i ERC pactessin esmenar la llei d’amnistia perquè les persones investigades per terrorisme poguessin acollir-s’hi sempre que no hi hagi violacions dels drets humans. Per la qual cosa, el nou pas fet pel magistrat podria provocar que els acusats pel cas Tsunami, entre els quals es troben l’expresident Carles Puigdemont i la dirigent d’ERC Marta Rovira, quedessin fora de l’amnistia.

La nova menció a la vulneració dels Drets Humans apareix en una interlocutòria en la qual el magistrat rebutja el recurs presentat per una de les investigades, que demanava l’expulsió del cas de dos policies agredits que es van personar com a acusació particular.

El jutge admet que el va començar a investigar en plena negociació de la llei d’amnistia

Prèviament, García Castellón ja s’havia encarregat d’introduir en la causa el concepte de “terrorisme”, conscient que pot ser una via per fer més difícil que els acusats s’acullin a l’amnistia. A més a més, també ha maniobrat per incloure la mort d’un turista francès en la causa.Paral·lelament, el jutge va admetre en una providència que va començar a investigar Puigdemont pel cas del Tsunami el passat 6 de novembre. Això significa que les indagacions es van fer en plena negociació per la investidura i l’acord de la llei d’amnistia, i sense haver demanat un suplicatori al Parlament Europeu.

D’altra banda, el CNI va justificar l’espionatge al president de la Generalitat, Pere Aragonès, mitjançant el programa Pegasus assegurant que, el llavors vicepresident, coordinava els CDR en la clandestinitat, segons va avançar TV3. Així es desprèn dels documents desclassificats que el Govern central va entregar ahir al jutjat de Barcelona que investiga el cas abans de la declaració avui com a imputada de l’exdirectora del CNI, Paz Esteban.La defensa d’Aragonès va considerar del tot “insuficient” el material desclassificat afirmant que “hi ha moltes parts eliminades que dificulten la seua comprensió”. Així mateix, van titllar de “fora de tota realitat” la justificació del CNI.

Diversos ministres socialistes i altres dirigents del partit van censurar ahir les crítiques del president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, a la gestió de l’amnistia al situar el PSOE “en l’extraradi de la Constitució”, encara que van assegurar que el partit no contempla obrir-li un expedient. Encara que el baró va demanar que es respectés la seua opinió les úniques paraules de suport li van arribar des de l’oposició. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va acusar el PSOE d’“humiliar” el president de Castella-la Manxa, i va denunciar que els socialistes “considerin raonable ser una mica terrorista i els sembli molt malament criticar una mica Sánchez”. “Als presidents autonòmics d’un partit no se’ls ha d’humiliar i molt menys a un president autonòmic que és l’únic que ha guanyat per majoria unes eleccions al Partit Socialista”, va asseverar. Va apuntar, a més, que “tant si ho diu Page com qui ho digui”, és evident que el PSOE “està en l’extraradi de la Constitució”.

L’acabat de renovar Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, va avisar ahir que les presumptes indagacions policials dirigides contra l’exfiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, són un assumpte “greu”, ja que suposa “la inversió absoluta dels papers en un Estat de Dret”, on els fiscals investiguen, “no se’ls investiga”.

D’aquesta forma, el Fiscal General va donar suport a la investigació oberta per la Fiscalia de Catalunya sobre les presumptes indagacions policials contra el fiscal lleidatà. En aquest sentit, va justificar que fins ara no s’hagi obert una macrocausa sobre l’operació Catalunya perquè “està per determinar si ha existit” i molta documentació ja està inclosa en causes que estan obertes o que s’han abordat prèviament. En tot cas, no va descartar cap escenari: “Veurem cap a on va aquesta investigació periodística, quines dades tenen transcendència processal i podem incorporar a les causes”, va dir, “i si és necessari obrir noves investigacions, per descomptat es farà”.Respecte a aquest cas també es va pronunciar, però en sentit contrari, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que en una entrevista a Catalunya Ràdio preguntada pel cas vinculat al Govern de Mariano Rajoy, va asseverar que dona suport que l’Estat es protegeixi a si mateix: “Tot el que sigui fer ús de les eines de l’Estat per protegir-se a si mateix em sembla bé.”

Vilagrà critica que es “retorci la llei”

La vicepresidenta de la Generalitat, Laura Vilagrà, va criticar l’“intent de retorçar la llei” per atribuir terrorisme a l’independentisme, en al·lusió a la interlocutòria del magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón. “Em sembla obscè”, va dir.

Demana inhabilitar García Castellón

El portaveu de Junts, Josep Rius, va acusar ahir el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón de tenir “una agenda política” i no una de judicial i va reclamar que “o se l’aparta del cas” que investiga Tsunami o “se l’inhabiliti”.

El Tribunal de Drets Humans no interfereix

El TEDH va rebutjar posicionar-se sobre la llei d’amnistia perquè seria “interferir en un procés democràtic”. Ara bé, va avançar que podria, si ho creu oportú, traslladar més preguntes a Espanya una vegada aprovada la llei.

No enviarà al Senat un informe sobre la llei

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, va traslladar ahir al Senat que el Consell Fiscal no emetrà l’informe sobre l’amnistia que havia sol·licitat per “falta de competències”.