Aragonès carrega contra les “mentides” del CNI per espiar-lo i les veu pròpies de Mortadel·lo

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va acusar ahir el Cos Nacional d’Intel·ligència (CNI) d’utilitzar “mentides” i “inventar falsedats” per justificar el seu espionatge a través de Pegasus quan era vicepresident del Govern. Es va comprometre a “arribar fins al final” en el que va considerar “la segona part de l’operació Catalunya”, i va atacar el CNI al considerar que “sembla una aventura de Mortadel·lo i Filemó”. Tot això després que documents desclassificats pel Govern espanyol hagin revelat que el CNI va demanar l’aval del Tribunal Suprem per espiar el mòbil d’Aragonès entre juliol del 2019 i març del 2020, argumentant que ell coordinava les accions dels CDR a Catalunya “des de la clandestinitat”.

En aquest context, Aragonès va assegurar que els informes de la Intel·ligència són “plens de falsedats” i va lamentar no haver pogut accedir a una desclassificació completa, ja que “hi ha pàgines senceres tacades de negre”. El president va ironitzar que “si una part de la seguretat nacional està en mans d’un servei d’intel·ligència que comet errors d’aquesta magnitud i que justifica una vulneració de drets fonamentals partint de mentides, em preocuparia. Si no fos perquè ha estat un espionatge il·legal, seria per riure i semblaria una aventura de Mortadel·lo i Filemó, perquè és lamentable”.Sobre les acusacions de dirigir els CDR des de la clandestinitat, va afirmar que “qualsevol amb un mínim de coneixement de la realitat política catalana veu que les afirmacions no tenen cap mena de base”.La diputada d’ERC al Congrés Teresa Jordà va titllar de “gravetat extrema” la possibilitat que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, pogués estar al corrent de l’espionatge a Aragonès.També el viceconseller d’Estratègia, Sergi Sabrià, va donar per fet que el Govern de Sánchez coneixia l’espionatge, però va defensar que no s’han de trencar les negociacions. “Seria renunciar a fer política”, va dir.

El jutge García-Castellón diu ara que Tsunami volia actuar contra el rei

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón no descarta que la plataforma Tsunami Democràtic, a la qual investiga per presumptes delictes de terrorisme per les seues protestes després de la sentència del procés, podria haver “tingut en ment” alguna actuació “al pas de la comitiva” del rei Felip VI durant una visita a Barcelona el 2020. El magistrat va demanar ahir informació sobre uns missatges que l’empresari Josep Campmajó va intercanviar a través de l’aplicació Wire amb una persona que, sota el sobrenom Xuxu Rondinaire, “podria pertànyer a algun cos policial, existint sospites” que “podria ser del Cos dels Mossos d’Esquadra”.En aquesta conversa, ambdós parlen dels preparatius de seguretat d’una comitiva que, segons García-Castellón, “s’entén que podria ser una delegació real”. Per la seua part, el jutge va concloure que “la lectura de les actuacions permet inferir que es fa referència a la visita que el rei Felip VI efectua anualment a la ciutat de Barcelona amb motiu de l’entrega dels premis Princesa de Girona”.Així mateix, va assenyalar que Xuxu Rondinaire hauria exposat informació sobre el desplegament de seguretat estàndard realitzat en els desplaçaments del monarca. “La conversa permet inferir que Tsunami Democràtic podria haver tingut al cap fer alguna actuació en relació amb la visita del rei”, va recalcar el jutge.En un altre ordre de coses, el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, va descartar que s’introdueixin canvis d’última hora en la llei d’amnistia, que s’està tramitant.

L’exdirectora d’Intel·ligència al·lega que el Suprem va avalar les escoltes

L’exdirectora del CNI Paz Esteban va defensar ahir la legalitat de l’espionatge a Pere Aragonès, al·legant que comptava amb l’autorització del Tribunal Suprem (TS). Esteban va declarar com a investigada al jutjat de Barcelona per la intervenció amb Pegasus al telèfon del president. Va declarar per videoconferència des d’un jutjat de Madrid assistida per alguns dels advocats de l’Estat que la defensen. Fonts jurídiques assenyalen que la sessió, que va començar tard per problemes amb la connexió, es va desenvolupar amb certa “tensió” entre les parts. L’exdirectora del CNI, cessada arran de l’escàndol de l’espionatge, va prestar declaració hores després que transcendís el contingut de les interlocutòries del TS que van autoritzar l’espionatge a Aragonès.

Bolaños assegura que Sánchez no va autoritzar ni coneixia el cas

El ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, va assegurar ahir que el govern de Pedro Sánchez no va autoritzar ni tenia coneixement de l’espionatge a Aragonès i va remarcar que les escoltes es van iniciar abans de l’arribada del PSOE a la Moncloa. El PP va acusar Sánchez d’haver ordenat investigar a Aragonès. Alfonso Guerra, exvicepresident del Govern amb Felipe González, va qualificar d’“inquietant” el “camí” actual de la política espanyola i les cessions davant l’independentisme català, del qual ha dit que, més enllà de la pertinència d’una Llei d’Amnistia, el que “no té precedents” és que una norma així “la redactin els mateixos delinqüents”.

Brussel·les accepta mediar amb PP i PSOE per renovar el Poder Judicial

La Comissió Europea va acceptar ahir assumir un paper de mediació en el desbloqueig de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) com li havia demanat Espanya. El comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, se citarà amb el ministre de Justícia i Presidència, Félix Bolaños, i amb el vicesecretari d’Acció Institucional del PP, Esteban González Pons, dimecres a Brussel·les. Es tracta d’una primera reunió a tres bandes que marcarà el començament del termini de dos mesos fixat per Reynders. Per la seua banda, Bolaños va assenyalar que “aquesta ha de ser la negociació definitiva”, mentre el PP va reclamar reforçar la independència de la justícia.