El 'no' de Junts tomba la llei d'amnistia i la retorna a la comissió de Justícia del Congrés

El Congrés dels Diputats ha rebutjat aquest dimarts la llei d'amnistia fruit del 'no' de Junts, que considera que el text que ha arribat al ple deixava al descobert bona part dels investigats pel procés. El fet que el Congrés hagi rebutjat la llei no implica el punt final de la norma, que ara tornarà al tràmit en comissió de Justícia. El PSOE i la resta de formacions que donen suport a la creació de la llei s'emplacen a negociar noves esmenes i esperen que l'amnistia torni al ple de la cambra baixa en qüestió de dues o, a tot estirar, tres setmanes per a la seva aprovació definitiva.

La llei ha quedat rebutjada per 179 vots en contra (PP, Vox, UPN, d'una banda, i Junts per motius diametralment oposats) i 171 a favor (PSOE, Sumar, ERC, PNB, Bildu i BNG).

Junts ha optat pel 'no' després que el PSOE hagi tombat totes les esmenes que havia presentat la formació de Puigdemont. Entre altres, les que eliminaven el terrorisme de les exclusions de la norma.

El PSOE ha justificat la decisió de no donar suport a les esmenes pel fet que el text que ha arribat al Congrés "és sòlid" i "no es pot sotmetre a canvis amb cada nova notícia que es coneix". "Sense seguretat jurídica, aquest avançament històric no seria possible".

Els socialistes han afegit que estan "disposats a parlar i mantenir el seu compromís polític d'obrir una nova etapa a Catalunya". Per això han demanat "maduresa" a Junts "perquè l'amnistia arribi a bon port".

Sense aquestes esmenes, Junts considera que la llei deixa al descobert els investigats del Tsunami Democràtic i 'Volhov' i, per tant, ja no es tracta de l'amnistia "integral" que havia pactat amb el PSOE per a la investidura.

Per contra, la diputada d'ERC Pilar Vallugera ha acusat Junts d'haver caigut en el "parany" dels jutges, i ha afirmat que la llei és prou "robusta". L'amnistia, ha destacat, va de les 1.500 persones que tenen la vida en dubte perquè l'Estat les està reprimint".

Retorn al ple en 15 dies

Junts ha aprofitat una possibilitat que el reglament estableix per a les normes orgàniques per no dinamitar totalment la llei. Ha votat a favor del dictamen de la comissió, que ha quedat aprovat amb 177 vots a favor i 172 en contra, i posteriorment en contra del conjunt de la llei.

D'aquesta manera, l'amnistia no queda totalment rebutjada, sinó que tornarà a debatre's a la Comissió de Justícia. Els grups partiran del text del dictamen ja aprovat la setmana passada, però podran introduir noves esmenes.

Fonts del Congrés, Junts i el PSOE han apuntat que en els pròxims dies es convocarà de nou la comissió, i esperen que en un termini de 15 dies el text pugui tornar al ple del Congrés per a la seva aprovació definitiva.

Fonts de Junts han apuntat que en aquest termini aspiren a incorporar a la norma totes les esmenes que havia presentat i han advertit que en cap cas donaran de nou suport a la norma si es presenta en el format actual.

En aquest sentit, la formació de Puigdemont havia presentat diverses esmenes que consideraven imprescindibles per evitar que els magistrats de l'Audiència Nacional i de l'Audiència de Barcelona no evitessin l'aplicació de la llei.

Són 11 esmenes en solitari, però també tres conjuntes amb el PNB i una amb ERC. Una de les signades entre Junts i el PNB proposava eliminar del text les referències al terrorisme, el Conveni Europeu dels Drets Humans i els delictes de traïció.

Ball amb Aguirre i García-Castellón

El PSOE, ERC i Junts van assolir un acord la setmana passada i van introduir modificacions al dictamen de la comissió de Justícia. L'objectiu era reforçar la definició dels delictes de terrorisme que queden exclosos de l'amnistia per evitar les maniobres del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón, que per sorpresa, i després de veure que era un dels motius exclosos a la llei inicial, ja havia atribuït terrorisme als CDR i els membres del Tsunami per esquivar l'aplicació de la norma. El jutge del 'Volhov', Joaquín Aguirre, també ha recuperat per sorpresa la trama russa obrint la porta a una acusació per traïció.

Les modificacions pactades pel PSOE, ERC i Junts la setmana passada –aprovades amb els vots de tots els grups que donen suport a la norma- van redoblar aquest blindatge. Establien que no es poden acollir a l'amnistia els actes tipificats com a delictes de terrorisme, però introduïen l'afegitó que serà així "sempre que, de forma manifesta i amb intenció directa, hagin causat violacions greus de Drets Humans".

Però pocs dies després d'aquesta modificació, García-Castellón va adaptar les seves interlocutòries i –a més de mantenir la investigació per terrorisme contra els suposats líders del Tsunami Democràtic- va afirmar que les protestes del 2019 van ocasionar ferides a un policia que considera "incompatibles amb el dret a la vida i integritat física reconeguts a l'article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans".