Fiscalia carrega contra el jutge de Tsunami per les “incongruències” a l'acusar Puigdemont

El fiscal de l’Audiència Nacional a càrrec de la causa relativa a Tsunami Democràtic, Miguel Ángel Carballo, torna a criticar en un escrit la “falta d’arguments” del jutge Manuel García-Castellón a l’atribuir el delicte de terrorisme a Carles Puigdemont, Marta Rovira i la resta d’imputats en el cas. A més, constata el “nul avanç de la investigació en aquest sentit”. També li retreu que hagi demanat el Tribunal Suprem que imputés l’expresident sense haver investigat prou abans de fer aquest pas, decisió que va titllar de “totalment injustificada i immotivada”. “Resultava del tot incongruent acordar una sèrie de diligències en la interlocutòria d’inculpació del 6 de novembre i, sense esperar el seu resultat, precipitar la remissió de l’exposició raonada al Suprem”, insisteix.

En aquest sentit, el fiscal subratlla que “fins a la data” el jutge García-Castellón “ha portat a terme diligències que no han incidit en absolut ni han aportat cap dada nova sobre la inculpació” de Puigdemont o el diputat d’ERC Ruben Wagensberg. I recalca que en el cas de l’expresident “ni tan sols la Guàrdia Civil” no li ha atribuït cap dels fets que s’investiguen en aquesta causa.Carballo, que no veu delicte de terrorisme en les protestes impulsades per Tsunami Democràtic i considera que la causa ha de ser remesa als jutjats de Catalunya, també afirma que García-Castellón “confon” en algunes de les seues resolucions “el fenomen de Tsunami Democràtic amb els CDR quan es tracta d’entitats o actuacions absolutament diferents”.El fiscal també acusa el jutge de Tsunami de fer “prolongacions artificioses” per dilatar la tramitació del recurs que la Fiscalia va presentar contra la interlocutòria del magistrat que acordava investigar Puigdemont, Rovira i la resta d’encausats. En l’escrit la Fiscalia s’adhereix als recursos de dos investigats en contra de la decisió de García-Castellón de confirmar l’exposició raonada al Suprem.En un altre ordre de coses, la defensa de l’exdirector de l’oficina de Puigdemont Josep Alay, que exerceix Gonzalo Boye, va enviar un escrit al jutge degà de Barcelona per preguntar-li si va autoritzar l’entrevista del magistrat Joaquín Aguirre a la televisió pública alemanya per aquesta causa, en la qual s’investiga la suposada trama russa del procés. Concretament, Boye va preguntar si es va autoritzar l’entrevista i “si es va recordar al magistrat la prohibició legal de parlar sobre procediments que ell mateix està instruint”. Aguirre va ser entrevistat el 30 de gener en una televisió alemanya i va afirmar que Rússia va donar suport al procés per “desestabilitzar primer la democràcia espanyola i obrint la porta posterior a la infiltració en totes les democràcies liberals d’Europa occidental”.La consellera d’Acció Exterior, la lleidatana Meritxell Serret, va sortir al pas del cas Volhov i va afirmar que “el Govern de Pere Aragonès no ha estat mai en contacte ni amb el Govern rus ni amb l’entorn de Putin”.

Sabrià: “El rebuig de Junts a l’amnistia deixa mil famílies destrossades”

El viceconseller d’Estratègia, Sergi Sabrià, va carregar ahir contra la decisió de Junts de no donar suport dimarts al text actual de la llei d’amnistia al Congrés. “Dimarts hi havia 1.200 famílias pendents i que estan absolutament destrossades”, va dir, amb referència als afectats pel procés que podrien beneficiar-se d’aquesta norma. Sabrià va dir que li sembla “molt naïf” que Junts no preveiés que hi hauria jutges disposats a “foradar” la llei, i va defensar que aquesta “pot ser robusta, però no es pot blindar”. Per això, va advocar per tirar endavant l’amnistia i, després, “lluitar cas per cas”. També va criticar la presidenta de Junts, Laura Borràs, que dijous va dir que prefereix el “risc” que l’amnistia es consideri no constitucional que deixar gent “abandonada”. “Tots volem que l’amnistia s’apliqui a tothom de l’1-O. Si vostè ha fragmentat contractes, no li toca entrar”, va etzibar.Així mateix, diversos mitjans apunten que el Govern espanyol hauria ofert a Junts aprovar la llei d’amnistia tal com està per, posteriorment, abordar una modificació al Codi Penal del delicte de terrorisme. El president del Govern, Pere Aragonès, s’hi va mostrar contrari perquè introduiria “més risc” i podria tenir “conseqüències no previstes”. Va dir que “el problema no és el delicte de terrorisme ni el redactat de la llei”, sinó l’ofensiva judicial que va dir que pateix l’independentisme. Per la seua part, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va avisar que reformar el delicte podria fer sortir al carrer “centenars” de terroristes.

PP i Vox intenten impedir que la llei d’amnistia es torni a votar

El PP i Vox van defensar ahir que la llei d’amnistia hauria d’haver decaigut després de ser rebutjada dimarts per la majoria del ple del Congrés, i reclamen a la Cambra que reconsideri la seua decisió i no torni a enviar el text a la Comissió de Justícia per seguir-ne amb la tramitació. Els populars van sol·licitar en un escrit a la Mesa del Congrés que “impedeixi qualsevol actuació que tendeixi a reactivar o continuar” el procediment legislatiu de l’amnistia, per les “conseqüències irreparables i d’extraordinària transcendència constitucional” que provocaria. Per la seua part, Vox va reclamar que es declari que la proposició de llei va ser rebutjada i es doni per “acabat” el procediment legislatiu.Mentrestant, el ministre de Transport, Óscar Puente, va negar que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, exerceixi pressió sobre els jutges amb la seua opinió que l’independentisme català no va cometre delictes de terrorisme durant el procés, tal com va assegurar dijous el portaveu del PP, Borja Sémper.