Sánchez, disposat a retallar els terminis d'instrucció perquè Junts recolzi l'amnistia

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va obrir ahir la porta a modificar la llei d’Enjudiciament Criminal per limitar els terminis d’instrucció judicial i intentar convèncer Junts que voti a favor de l’actual text de la llei d’amnistia. Va dir que té “màxima disposició” al diàleg amb els partits, encara que va recalcar que la proposició, tal com està redactada, cobreix “tots els supòsits” del procés.

Sánchez va recordar en una entrevista a La Sexta que hi ha instruccions judicials “que es prolonguen i que els mateixos fiscals han posat en qüestió”, amb referència a les últimes decisions dels jutges dels casos Volhov i Tsunami. En aquest context, va afirmar que “hi ha elements de millora que podem incorporar” que “evidentment poden resoldre alguns dubtes que puguin tenir aquestes formacions polítiques”.En canvi, el president espanyol va insistir que el text de la llei d’amnistia que està en aquests moments al Congrés ja és plenament “constitucional” i inclou tots els afectats pel procés. També va tornar a dir que el terrorisme no té “res a veure” amb el que va passar durant el procés.A més, va ratificar el seu rebuig de la celebració d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. “És impossible i inviable fer un referèndum de segregació, de secessió, d’una part del territori d’Espanya”, va concloure.La portaveu d’ERC Raquel Sans va dir que veuen amb bons ulls la proposta d’escurçar les investigacions judicials si serveix per garantir l’amnistia “com més aviat millor”. També va avisar Junts que no hi haurà cap esmena que pugui cobrir “les possibles ocurrències futures de qualsevol jutge que inventi relats”. Junts no es va pronunciar sobre les paraules de Sánchez. Sumar sí que li va donar suport per “desbloquejar” l’amnistia, i els comuns van instar Junts a “votar a favor de la norma”.La secretària general del PP, Cuca Gamarra, va acusar Sánchez a estar disposat a emprendre una “reforma a la carta” de la llei perquè els independentistes no hagin “de retre comptes davant de la Justícia”.El 2017, el PSOE va rebutjar delimitar els terminis del període d’instrucció i va votar a favor de derogar una reforma anterior del PP. Aquesta fixava terminis màxims de 6 mesos per investigar processos penals, ampliables en cas d’investigacions complexes. D’altra banda, els lletrats del Congrés van rebutjar donar per decaiguda la llei d’amnistia i van apostar tornar el text a la Comissió de Justícia i donar un termini de quinze dies naturals, que acaba el 21 de febrer, per aprovar un nou dictamen sobre el text perquè pugui passar al ple.

El PSOE va votar a favor d’una reforma impulsada pel PP per limitar els terminis d’instrucció el 2017

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va condemnar ahir “amb tota fermesa” els atacs que dimarts passat van expressar contra diversos jutges alguns diputats al Congrés, a qui reconeix la seua “inviolabilitat”, si bé els va demanar evitar “desqualificacions” i respectar la independència judicial.

L’òrgan de govern dels jutges va aprovar en un ple extraordinari la declaració institucional per unanimitat, en la qual va assenyalar que “hauria d’assegurar-se en el curs de les intervencions parlamentàries el respecte a la independència del Poder Judicial, evitant desqualificacions que puguin minar la confiança de la ciutadania en el sistema judicial”. I va afegir que encara que les manifestacions dels diputats “es trobin especialment protegides per la inviolabilitat parlamentària, no resta gravetat a la seua actuació”. Tot això després que diputats de partits com Esquerra Republicana, Junts, Podem o Sumar llancessin la setmana passada retrets contra jutges, acusant-los de prevaricadors, en un moment marcat per les últimes novetats dels casos Volhov i Tsunami Democràtic. En aquest context, els vocals van avisar que “el respecte institucional ha de presidir les relacions entre tots els Poders de l’Estat”. Per tot això, van reiterar que “la independència judicial és una peça clau de l’Estat de Dret” i la seua defensa és imprescindible en el marc dels valors sobre els quals s’assenta la Unió Europea i la seua salvaguarda correspon a tots els poders de l’Estat.El ple es va celebrar a petició dels nou vocals conservadors, que van censurar els atacs d’alguns diputats a jutges “davant de l’aquiescència i mutisme” de la presidenta del Congrés, Francina Armengol, si bé la declaració final no recull cap al·lusió directa a Armengol.

El jutge de Tsunami ordena trobar el diputat d’ERC Wagensberg

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón, que investiga el cas Tsunami Democràtic, va demanar ahir a la Guàrdia Civil localitzar el diputat d’ERC al Parlament Rubén Wagensberg, que la setmana passada va anunciar que s’havia traslladat a Suïssa per preparar la seua defensa i davant de la “por” d’una “detenció arbitrària”. El magistrat va argumentar que “una de les finalitats” de la investigació és “assegurar” la disponibilitat davant del jutjat de les persones afectades.Per un altre costat, el fiscal del Tribunal Suprem (TS) Álvaro Redondo va negar haver rebut “cap instrucció” del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, en relació amb el cas de Tsunami. Ho va fer després d’haver emès un informe en el qual s’oposa que el TS investigui Puigdemont per terrorisme. Alguns mitjans van relacionar el seu gir a una reunió que Redondo hauria tingut amb García Ortiz.

Pere Aragonès aparca la taula de partits catalans

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar ahir que ha decidit aparcar la taula de diàleg entre partits catalans, en la qual volia defensar la seua proposta d’acord de claredat. Va justificar que ha detectat “maniobres curtterministes” de partits de l’oposició. Només ERC i els comuns han donat suport obertament a la proposta d’acord de claredat. El portaveu de Junts, Josep Rius, va dir que aquesta idea, “més que aparcada”, està “morta i enterrada”.