Els fiscals del Suprem reclamen investigar Puigdemont i Tsunami per terrorisme

La Junta de Fiscals de Sala del Tribunal Suprem va reclamar ahir investigar per terrorisme l’expresident Carles Puigdemont per la seua presumpta implicació en les protestes convocades per Tsunami Democràtic després de la sentència del procés. L’òrgan va decidir tombar l’informe elaborat pel fiscal de l’Alt Tribunal espanyol Álvaro Redondo, que defensava que no hi ha prou indicis per imputar Puigdemont i descartava que els fets investigats fossin terrorisme. Onze dels 15 fiscals que van participar en el ple van considerar que hi ha prou indicis per procedir contra Puigdemont i contra el diputat d’ERC al Parlament Ruben Wagensberg, tots dos aforats, mentre que quatre ho van rebutjar. Amb una majoria encara més àmplia, de 12 a 3, van estimar que hi pot haver terrorisme en els actes de Tsunami.

Fonts fiscals van assenyalar que el criteri dels dos caps de la sala penal és diferent, perquè un veu terrorisme i un altre, no. Per això, la tinent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez-Conde, número dos de la fiscalia general, és l’encarregada de fixar una postura definitiva.Amb la votació d’ahir, la majoria dels fiscals d’aquesta secció penal es va alinear amb el jutge d’instrucció del cas Tsunami, Manuel García-Castellón, que va demanar a l’Alt Tribunal investigar per terrorisme Puigdemont, Wagensberg i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, entre altres persones.El ministre de Justícia, Félix Bolaños, va dir que respecta la decisió, i el PP va exigir a Moncloa que no intenti imposar un canvi de criteri a la Fiscalia.D’altra banda, el vicepresident de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, del PP Europeu, va apuntar ahir els “contactes regulars” i “visites organitzades” entre “un grup” d’independentistes catalans amb funcionaris russos entre el 2017 i el 2020. En un debat a l’Eurocambra sobre les ingerències russes, Schinas va alertar que el Kremlin busca “desestabilitzar les democràcies”. L’eurodiputat de Junts Toni Comín va remarcar que l’independentisme català no té vincles amb Rússia i va lamentar les “difamacions” i “mentides” d’altres partits contra “rivals polítics”.

Junts replica a Sánchez que les seues esmenes a l’amnistia són ineludibles

Junts estudiarà la proposta del president espanyol, Pedro Sánchez, de modificar la llei d’Enjudiciament Criminal (LeCrim) per limitar els terminis d’instrucció judicial, encara que insisteix a eliminar de la llei d’amnistia la referència al terrorisme. Fonts dels juntaires van detallar ahir que analitzen la reforma de la LeCrim, però remarquen que les esmenes que van presentar al text de l’amnistia són l’única fórmula perquè aquesta “cobreixi tothom”. La presidenta de Junts, Laura Borràs, va rebutjar ahir “fer valoracions a cop de titular” sobre una possible modificació de la LeCrim, mentre que va insistir que el text actual de l’amnistia “no és prou robust”. Borràs va afegir que els juntaires estan “centrats” en l’amnistia i que no s’asseuran a negociar els pressupostos espanyols amb el Govern central fins que la llei no estigui aprovada.La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va instar els juntaires a no supeditar l’aprovació de l’amnistia a “les ocurrències” dels jutges. En aquest sentit, va apressar a aprovar la norma amb independència que es reformi la llei d’Enjudiciament Criminal. “Es pot mirar, però no ha de ser una cosa conseqüència de l’altra necessàriament”, va afegir.El portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, va afirmar que els socialistes “mantindran” el redactat actual de la llei d’amnistia, que no inclou les últimes esmenes de Junts, i va avisar que “no faran passos enrere”, perquè consideren que la norma ja cobreix tots els independentistes i és “plenament constitucional”.La secretària general del PP, Cuca Gamarra, va acusar el president espanyol de plantejar reformar la LeCrim per buscar el “blindatge judicial” dels independentistes. L’Associació de Fiscals va advertir que reformar la llei per limitar terminis d’instrucció crearà “espais d’impunitat”D’altra banda, una delegació de la Comissió de Venècia, l’òrgan consultiu del Consell d’Europa, viatjarà a Espanya demà i divendres per reunir-se amb diputats i senadors abans d’elaborar el seu informe sobre la llei d’amnistia, que li va demanar el Senat.

L’amnistia podria tornar a votar-se com a molt aviat el proper dia 27

La tramitació de la llei d’amnistia, que el ple del Congrés va tombar la setmana passada amb el vot en contra de Junts, va tornar a reactivar-se ahir, després que la Mesa de la Cambra hagi donat de termini a la Comissió de Justícia fins al dia 21 de febrer per poder elaborar el nou dictamen. Aquest calendari situa la votació final de la norma com a molt aviat en el ple que tindrà lloc entre els dies 27 i 29 de febrer. Amb tot, fonts del Congrés recorden que la Comissió de Justícia té la possibilitat de prorrogar els debats quinze dies més. Si es donés aquesta situació, la llei no arribaria al ple de la Cambra fins a dos setmanes després, ja a mitjans del mes de març.