El Parlament Europeu reclama investigar possibles llaços entre Rússia i Puigdemont

El Parlament Europeu va denunciar ahir en una resolució ingerències russes durant el procés a Catalunya, apuntant directament a contactes de l’expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, amb exespies russos el 2017, i va reclamar una investigació interna de l’Eurocambra. La resolució aprovada amb 433 vots a favor (inclosos socialistes i verds europeus), 56 en contra i 18 abstencions posa el focus sobre ingerències russes en processos democràtics a Europa, i entre altres coses, reclama a Espanya que investigui les connexions entre el separatisme català i el Kremlin en el marc del procés independentista.

A proposta del PP, es va aprovar una esmena que fa referència concreta a Puigdemont, assenyalant que informacions de diversos periodistes d’investigació apunten que es va reunir amb l’exdiplomàtic rus Nikolau Sadovnikov en vigílies del referèndum d’independència d’octubre del 2017. Va en línia amb la instrucció de la causa judicial que apunta a contactes entre dirigents independentistes i exfuncionaris russos. Així mateix, l’Eurocambra demana a les autoritats judicials competents que “investiguin efectivament les connexions dels diputats al Parlament Europeu presumptament associats amb el Kremlin i els intents de desestabilització i ingerència de Rússia en la Unió Europea”, una referència que encaixa amb la situació de Puigdemont.Carles Puigdemont, pel seu costat, va enviar una carta de tres pàgines a la resta d’eurodiputats en la qual assegura que si hagués permès la investidura del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, com a president del Govern, en lloc de la de Pedro Sánchez, no se l’estaria investigant per un delicte de terrorisme ni s’obriria la porta a fer-ho pel d’alta traïció. Mentre Feijóo deia que Sánchez “blanqueja” Puigdemont i el PP li fa front, Esquerra ERC creu que la trama russa del procés és “un muntatge” i que no hi va haver ingerències del Kremlin en l’independentisme.D’altra banda, la Comissió de Venècia entregarà el seu informe sobre la proposició de llei d’amnistia a les Corts el 15 de març, després de mantenir una sèrie de reunions amb representants dels tres poders de l’Estat, que van començar ahir, i que va voler deixar clar que són “experts independents”.La delegació de la Comissió, òrgan consultiu del Consell d’Europa i que emet informes no vinculants, està formada per set integrants –juristes i dirigents polítics de diferents països– que acudeixen a Espanya per conèixer totes les opinions sobre la llei d’amnistia als encausats pel procés abans d’emetre el seu informe.

Un excomissari de la Policia diu que Sánchez-Camacho coneixia els informes falsos contra Mas i Pujol

La Fiscalia de Madrid es va oposar ahir que Andorra investigui l’expresident espanyol Mariano Rajoy i els exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro per l’operació Catalunya. Va prendre aquesta decisió al considerar que la comissió rogatòria que va presentar el Principat davant dels jutjats espanyols està redactada en “termes genèrics”, té una “finalitat política” i no recull indicis de delictes contra l’exdirigent del Partit Popular. L’informe del Ministeri Públic es refereix a la causa en la qual una jutge d’Andorra investiga si el Govern espanyol i la Policia Nacional van maniobrar de forma irregular per obtenir informació bancària de l’expresident Jordi Pujol i la seua família. La Justícia andorrana investiga presumptes extorsions, coaccions i xantatge comesos presumptament des del 2014 per part d’agents de la Policia Nacional a responsables de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per conèixer “mitjançant vies il·legals” informació de diversos líders polítics catalans i els seus familiars, entre els quals Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras.

D’altra banda, l’excomissari en cap de la Unitat d’Assumptes Interns de la Policia Nacional Marcelino Martín Blas va assegurar ahir que l’anomenada operació Catalunya en realitat es deia Projecte Barna i va ser iniciada el novembre del 2012 per l’aleshores presidenta del PP català Alícia Sánchez-Cama-cho i l’excomissari José Manuel Villarejo. Consistia a desprestigiar Pujol, Mas i l’exdirigent de CiU Felip Puig fent un informe dient que tenien comptes bancaris ocults a Liechtenstein, segons va detallar a Catalunya Ràdio. Tot això just abans de les eleccions al Parlament del novembre del 2012, en les quals CiU va apostar pel dret a l’autodeterminació i va virar cap a l’independentisme. Martín Blas va detallar que el propòsit d’aquest informe, que es va publicar al diari El Mundo pocs dies abans dels comicis, era desprestigiar els dirigents de Convergència.

A judici 46 policies nacionals per les càrregues a Barcelona l’1-O

L’Audiència de Barcelona va avalar ahir la decisió del jutge d’enviar a judici quaranta-sis agents de la Policia Nacional per les càrregues en diferents escoles de la capital catalana durant el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Va confirmar així la decisió del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona i va consolidar el criteri del magistrat instructor, que considera que existeixen prou indicis de delictes de lesions i contra la integritat moral en aquest cas. El tribunal va rebutjar processar més agents, com van demanar les acusacions d’Irídia, l’ANC i Òmnium, així com arxivar la causa per als processats, com van sol·licitar les defenses.La interlocutòria del jutjat, confirmada ara per l’Audiència, estableix que els fets van “més enllà de simples delictes de lesions i apunta clarament que algunes conductes podrien ser incardinades en el delicte contra la integritat moral comès” pels agents contra les persones concentrades en els punts de votació. En aquest sentit, conclou que el compliment del seu deure no els impedeix d’haver comès un delicte. Per una altra banda, també retreu a alguns policies que asseguressin que no eren al lloc dels fets quan les imatges els van desmentir. D’aquesta manera, l’Audiència va rebutjar la pretensió d’alguns policies per limitar els fets a un delicte lleu de lesions, que ja podria estar prescrit, postura avalada parcialment per la Fiscalia.

Llach abandona el Consell de la República

El cantant, exdiputat i activista independentista va explicar ahir que al desembre va abandonar la direcció del Consell per la República, organització que lidera Carles Puigdemont, per estar en desacord amb les negociacions de l’expresident amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez. Per la seua part, Puigdemont va defensar que el Consell de la República ha de ser “la clau de volta” de la unitat independentista i va avisar també que “aquells que no volen la unitat no han de tenir dret a veto a l’acció independentista”.