PROCÉS JUSTÍCIA
L'Audiència de Barcelona arxiva la causa d'Anna Gabriel per l'1-O
Va assumir el cas després que la cupaire comparegués al Suprem el juliol del 2022
Estava acusada de desobediència per la preparació del referèndum
Anna Gabriel abans de la compareixença davant el Suprem el juliol del 2022. - EUROPA PRESS
L’Audiència de Barcelona ha decidit arxivar la causa en la qual l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel estava processada per un presumpte delicte de desobediència per la seua suposada participació en l’1-O.
En una interlocutòria, que va transcendir ahir però que té data de novembre del 2023, la secció setena de l’Audiència de Barcelona conclou que els fets que se li atribuïen a Gabriel no són constitutius de delicte i tanca definitivament la causa que tenia oberta, després que així ho sol·licitessin la Fiscalia i la defensa, mentre que Vox, que exerceix l’acusació particular, no es posicionés en el termini que li va donar la sala.Gabriel es va traslladar a Suïssa el febrer del 2018, poc abans que el jutge del Tribunal Suprem instructor del procés, Pablo Llarena, la processés en rebel·lia per desobediència per promoure al Parlament iniciatives com la llei de transitorietat o la del referèndum. El juliol del 2022 va acudir a comparèixer davant de l’Alt Tribunal per regularitzar la seua situació. El Suprem va decidir aleshores remetre la causa a l’Audiència de Barcelona, ja que Gabriel havia deixat de ser diputada i, per tant, aforada. Una vegada va assumir la causa, l’Audiència va demanar a les parts que es pronunciessin sobre si volien enviar el cas a judici o arxivar-lo, davant del que la Fiscalia i la defensa van demanar l’arxivament i Vox no es va pronunciar.Després de conèixer-se la notícia, l’exdiputada va assegurar sentir “una sensació agredolça” perquè encara “hi ha milers de persones represaliades, com els CDR o el Tsunami Democràtic”.
El PP retreu a Sánchez estar més preocupat pels independentistes que pels agricultors
Ahir van seguir els retrets entorn de l’amnistia. El vicesecretari de política autonòmica del PP, Elías Bendodo, va criticar al Govern de l’Estat les cessions a l’independentisme i les va relacionar amb les protestes al camp afirmant que “l’amnistia no val perquè els agricultors sembrin el camp”. Davant d’això, el Govern va afirmar que si Junts hagués ofert la possibilitat de fer president Alberto Núñez Feijóo, hauria acceptat l’amnistia.
Marlaska: “No em consten vincles entre l’independentisme i Rússia”
El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va assenyalar ahir que no li consten relacions de l’independentisme català amb Rússia, després que el Parlament Europeu reclamés a Espanya que investigui presumptes llaços de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont amb Moscou en el marc del procés. En aquesta línia, el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va reclamar “respecte” per a les investigacions judicials que “hi ha hagut” a Espanya, “i algunes encara continuen”, sobre els presumptes vincles del Kremlin amb l’independentisme català. Per la seua part, Puigdemont va apuntar a través de xarxes socials que els que realment suposa una “amenaça” per a la democràcia és la “policia patriòtica” que, va afegir, és “coneguda per jutges que casualment no mouen ni un dit”.D’altra banda, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va acusar el Govern de Pedro Sánchez de no voler “assenyalar” Carles Puigdemont a Brussel·les i d’“intervenir” la Fiscalia del Tribunal Suprem.
El Govern català defensa l’amnistia davant del Consell d’Europa
La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, va defensar ahir la llei d’amnistia com una eina per “avançar en la resolució del conflicte polític” davant de la Comissió de Venècia, la delegació vinculada al Consell d’Europa que està de visita a Madrid convidada pel Senat per avaluar la mesura. A la sortida de la reunió, Serret va explicar que va traslladar als membres de la delegació que la voluntat principal de la Generalitat és “poder entrar en aquesta segona fase amb totes les garanties per poder trobar una solució democràtica amb el màxim de respecte a totes les parts i el màxim d’urgència a tots els marcs legals estatals, europeus i internacionals”. La Comissió de Venècia, que ahir va finalitzar la seua visita de dos dies, es va reunir també amb el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, i amb el Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, que no van aprofundir en els detalls de la norma.