POLÍTICA NEGOCIACIONS
Rovira assegura que el PP també va proposar a Esquerra negociar una investidura de Feijóo
Els populars ho neguen i el seu líder ironitza: “No descarteu que diguin que vaig oferir Interior a ERC i Defensa a Otegi”
Moncloa acusa Feijóo de mentir i diu que va parlar “fins amb l'apuntador”
La secretària general d’ERC, Marta Rovira, va afirmar ahir que el PP va proposar als republicans negociar el seu suport per facilitar la investidura d’Alberto Núñez Feijóo, una versió negada pels populars, que ho van titllar de “calúmnies”. Rovira va assegurar en una entrevista a la Cadena SER que el diputat popular Carlos Floriano es va dirigir a la republicana Teresa Jordà per dialogar amb vistes a “formar una majoria”, una oferta que ERC va rebutjar al no tenir “res en comú” amb els populars. Després d’afirmar que el PP és “una contradicció enorme amb el que significa Catalunya”, va subratllar que un bloc alternatiu per a un govern encapçalat per Feijóo implicava també Vox. “No tenia cap sentit”, va valorar.
Les declaracions de Rovira se sumen a les informacions que el líder del PP va estudiar l’amnistia i va plantejar a Junts un indult a Carles Puigdemont condicionat que sigui jutjat i que rebutgi la via unilateral. Sobre aquest punt, la republicana va dir que ERC vol “explicar amb transparència les seues relacions polítiques”, i “el que faci Junts ho ha d’explicar Junts”.Per la seua part, el PP va negar haver entaulat converses amb ERC per negociar una investidura de Feijóo, però va admetre la conversa de Floriano amb Jordà. Fonts del PP van assenyalar que el diputat popular va comentar a l’exconsellera “de manera informal i col·loquial a l’agost que haurien de deixar governar la llista més votada”. “Per descomptat, no va rebre cap encomanda per plantejar res”, afegeixen.Feijóo veu arran de les últimes informacions “calúmnies” i “insídies” contra ell a les portes de les eleccions gallegues. “No descarteu que demà diguin que li vaig oferir el ministeri d’Interior a ERC i el de Defensa a Arnaldo Otegi”, va ironitzar. Encara que el PP nega la negociació amb ERC, els populars van assenyalar a l’agost la seua intenció d’asseure’s amb tots els grups, tret de Bildu, per explorar suports a la investidura de Feijóo. La portaveu de l’Executiu espanyol, Pilar Alegría, va acusar els populars de parlar “fins amb l’apuntador” per intentar aconseguir investir Feijóo, i de mentir “a tots els espanyols” i a Vox, “el seu únic soci”. També la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va titllar les paraules de Feijóo sobre l’indult a Puigdemont de “delirants i mutants” i va apuntar que “hauria de demanar disculpes als catalans per tanta repressió”. La presidenta de Junts, Laura Borràs, va insinuar que el seu partit es guarda algunes revelacions sobre les converses que ha mantingut els últims mesos en relació amb l’amnistia. “El dia que s’escrigui tot el que està passant, hi haurà sorpreses per a tothom”, va concloure. Vox va avisar Feijóo que “nosaltres no juguem ni amb indults ni amb traïdors”.
Borràs adverteix que “el dia que s’escrigui tot el que està passant, hi haurà sorpreses per a tothom” El Govern titlla de “cúmul de mentides” l’informe dels eurodiputats, que Òmnium veu “partidista”
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va rebutjar la petició de Josep Maria Jové (ERC) de reprogramar el judici contra ell per l’1-O perquè no coincideixi amb sessions al Parlament. El judici començarà el 10 d’abril.
Eurodiputats demanen tractar igual el català i el castellà a les aules
L’esborrany d’informe de la missió d’eurodiputats que va visitar Catalunya al desembre per analitzar el model d’immersió a les escoles advoca per un tractament “equivalent al castellà i català com a llengües vehiculars” a l’escola. El text, que es debatrà avui en el comitè de Peticions, assegura que el dret a rebre educació en castellà “és a la Constitució” i que les autoritats “han de garantir que no es discrimina els nens”. La missió d’eurodiputats estava formada principalment per membres de la dreta i l’extrema dreta de l’Eurocambra. Va ser boicotejada pel grup dels verds i els socialistes, que no podran afegir esmenes al text, encara que sí afegir-ne als annexos en la part final de recomanacions.L’informe parla d’“intimidació” i “discurs d’odi” contra les famílies que han exigit davant dels tribunals que s’imparteixi el 25 per cent de classes en castellà. En aquest sentit, reclama al Govern espanyol que “monitori de prop” si el model educatiu a Catalunya respecta una distribució “equilibrada” de llengües vehiculars amb un “tracte equivalent de les cooficials”.El Govern va assegurar que la missió d’eurodiputats sobre la immersió lingüística és “una campanya de la dreta i l’extrema dreta feta amb els recursos del Parlament Europeu”. En aquest sentit, va acusar els eurodiputats de no dur a terme una tasca “rigorosa” i d’actuar “de forma partidista i esbiaixada” per “desacreditar” el model d’escola catalana. L’eurodiputada d’ERC Diana Riba va acusar PP, Cs i Vox de “voler guanyar” amb l’informe “el que no guanyen a les urnes”.D’altra banda, també Òmnium va assegurar que la missió tenia “intencions partidistes i propagandístiques”, i el sindicat USTEC va instar Educació a “defensar el model d’escola catalana”.
Els Mossos només veuen en Tsunami “desordres públics”
El comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, va recordar ahir que la Fiscalia de l’Audiència Nacional i el jutjat del Prat de Llobregat no veuen terrorisme en els actes de Tsunami Democràtic l’octubre del 2019 a l’aeroport del Prat, encara que va admetre que almenys van ser “desordres públics importants”. També va assenyalar que l’Audiència Nacional va arxivar una investigació sobre possibles ingerències russes en el procés.D’altra banda, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, va subratllar que la Fiscalia “no funciona d’una manera assembleària” després que la majoria de la junta de fiscals del Tribunal Suprem (TS) demanés la setmana passada imputar per terrorisme Carles Puigdemont i Tsunami Democràtic. Va demanar que es deixi treballar “a gust” la tinent fiscal del TS, María Ángeles Sánchez-Conde, que decidirà si el Ministeri Públic demana investigar o no l’expresident.