Campuzano veu Sánchez “obert” a indultar exclosos de l'amnistia

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, va afirmar ahir que el Govern espanyol està “obert” a indultar les persones afectades pel procés que no entrin en la llei d’amnistia quan l’apliquin els jutges. “Els mecanismes d’indults existeixen i el Govern espanyol està obert a resoldre per l’àmbit dels indults, si convé, aquestes situacions”, va assenyalar en una entrevista a RTVE. Campuzano va defensar que el text actual de la llei d’amnistia, que Junts va tombar al considerar que no cobreix tots els afectats pel procés, “resol el gruix de la gent corrent que ha estat sotmesa a la repressió”. El conseller va acusar els juntaires de deixar-se “pressionar” per la judicatura i de no entendre que “una llei blindada no existeix”. Va dir que si el “gen convergent” fos a Junts, “el tema de l’amnistia s’hauria resolt ja fa mesos”.

La portaveu d’ERC, la lleidatana Marta Vilalta, va apressar a aprovar l’amnistia més enllà que després puguin arribar «altres coses, es digui “reforma d’una altra llei”, “modificació d’una altra cosa” o “es digui indults a posteriori”».Per la seua part, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va acusar Campuzano de donar més suport al PSOE que a l’independentisme i va assegurar que “seguint el seu criteri no s’hauria arribat a fer ni el referèndum de l’1-O”. El dirigent juntaire va evitar valorar les converses amb els socialistes sobre l’amnistia.El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, es va limitar a avisar que hi haurà “molt soroll” fins que l’amnistia s’aprovi definitivament.Per la seua banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va definir l’amnistia com “un moment històric”, després de reunir-se amb el candidat de Bildu a lehendakari, Pello Otxandiano.En un altre ordre de coses, la presidenta del grup dels socialistes a l’Eurocambra, Iratxe García, va enviar una carta a diverses autoritats europees, entre les quals el comissari de Justícia, Didier Reynders, informant del canvi de posició del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Va apuntar que el popular ha obert la porta a un perdó condicionat a Carles Puigdemont malgrat haver afirmat anteriorment que els indults eren “inacceptables”.

Arran de la denúncia de Trapero i la investigació pel suposat espionatge al lleidatà Rodríguez Sol El tribunal defensa que la policia catalana volia “prevenir el desordre i la delinqüència”

D’altra banda, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va acusar Feijóo d’“hipòcrita” respecte a l’amnistia i li va exigir que “demani perdó” per l’“odi” i les “mentides vessades” sobre la llei.

La Fiscalia unifica causes per investigar l’operació Catalunya

La Fiscalia de Catalunya ha decidit unificar la investigació sobre diverses causes relacionades amb l’anomenada operació Catalunya, després de la investigació pel presumpte espionatge al fiscal lleidatà Martín Rodríguez Sol i la denúncia presentada per l’excomissari en cap dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero contra la “persecució injusta” a què assegura que va ser sotmès per l’anomenada policia patriòtica. Segons va publicar ahir La Vanguardia, obre la porta al fet que altres persones afectades per la guerra bruta contra l’independentisme, desplegada durant el Govern de Mariano Rajoy per alts caps del seu ministeri d’Interior i de la Policia, puguin intentar afegir-se a la causa.Fins al moment, molts dels casos denunciats de manera individual han quedat encallats als tribunals.Aquestes informacions arriben després que Trapero denunciés que l’excomissari José Manuel Villarejo i la policia patriòtica van intentar vincular-lo a una trama de narcotràfic. Respecte a Rodríguez Sol, la Fiscalia estudia si el lleidatà va ser víctima d’un espionatge ordenat pel ministeri de l’Interior el 2012, quan el dirigia Jorge Fernández Díaz (PP).

Estrasburg dona suport que els Mossos seguissin unionistes

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va desestimar ahir la demanda de l’advocat José María Fuster-Fabra contra Espanya pel cas contra Mossos d’Esquadra per seguiment a personalitats unionistes durant el procés. El tribunal amb seu a Estrasburg va avalar l’actuació de la policia catalana, al constatar que els seus informes “estaven relacionats amb la possible comissió d’un delicte” i que aquestes investigacions eren competència seua. Per aquesta raó, va considerar que “la ingerència” en el dret a la privacitat dels investigats “perseguia els objectius legítims de prevenir el desordre i la delinqüència i protecció dels drets d’altres persones”.Fuster-Fabra va portar el cas a Estrasburg després que l’Audiència Nacional arxivés la causa el 2019. Va denunciar els fets davant de la Justícia espanyola després d’assabentar-se per la premsa que la Policia Nacional havia confiscat uns informes dels Mossos d’Esquadra sobre ell i diverses persones que s’oposaven al moviment independentista català.El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va apuntar ahir que la resolució del TEDH prova que els Mossos “treballen sempre des de la legalitat i de forma molt eficaç”.