POLÍTICA ELECCIONS
On es juguen les gallegues?
Tot apunta a una victòria àmplia del PP, però està en dubte que pugui revalidar de nou la majoria absoluta
Els nacionalistes del BNG aspiren a arribar a la Xunta amb suport socialista, amb la possibilitat que Democracia Ourensana pugui convertir-se en clau per decantar la balança
El PP de l’era post-Feijóo s’enfronta avui a les urnes amb l’esperança de revalidar la seua majoria absoluta, encara que per la mínima. Els populars gallecs, liderats per Alfonso Rueda, segons l’última enquesta DYM, retindrien el Govern a Galícia mentre el BNG s’establiria com a segona força a costa del PSOE. Des del 1989, el Partit Popular ha tingut majoria absoluta en totes les eleccions gallegues, a excepció de l’any 2005, quan s’hi van quedar a tan sols un escó. Ara, tot apunta que tornaran a guanyar els comicis. El dubte és si aconseguiran una majoria suficient per poder governar.
A la Corunya i Pontevedra juguen un paper fonamental, ja que són les províncies que més vots aglutinen i on “Sumar podria esgarrapar vots”. Segons les dades de l’INE, a la Corunya, per exemple, suma gairebé 1,1 milions d’electors, el 40% de Galícia, i reparteix 25 dels 75 escons en joc. Pontevedra, per la seua part, s’acosta als 900.000 electors. Entre les dos fan pràcticament el total de la comunitat.Ourense i Lugo aglutinen per la seua part menys vots, però les dos províncies també podrien ser determinants. A Ourense, on hi ha 346.884 electors, Democracia Ourensana podria tenir la clau de la governabilitat de la mà del seu candidat, l’alcalde Gonzalo Pérez Jácome. Segons l’última enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), el partit regionalista podria aconseguir un escó. I tenint en compte l’ajustat resultat que es preveu avui, segons la majoria de les enquestes, aquest escó podria ser determinant perquè el PP arribi a formar una majoria. “El diable és dolentíssim, però jo pactaré amb el diable si amb això aconsegueixo el cel per a Ourense”, ha arribat a manifestar Jácome.A la província de Lugo, amb tan sols 338.000 electors, un 12,5% del cens, el PP va aconseguir més de la meitat dels vots en les eleccions del 2020, amb la qual cosa va arribar al seu novè diputat, una gesta que en aquesta ocasió serà difícil de repetir.“Galícia sempre ha estat un feu del PP perquè ha tingut un Govern fort. A més, sempre ha estat aïllada una mica d’Espanya, fins i tot de la més profunda, i això ha provocat que hagi estat fàcil mantenir un lideratge durant molts anys, fins i tot amb una mateixa persona”, explica Víctor Renobell, director del grau de Ciències Polítiques a la UNIR i doctor en Sociologia. A més desgrana que “ara coincideix que se n’ha anat aquest líder de sempre i que el mateix partit que representava ja no té tanta presència com podia tenir abans”.
A la Corunya i Pontevedra concentren la població i Ourense i Lugo poden ser determinants
El PP aglutina el vot conservador, una cosa que no succeeix amb l’esquerra, que es reparteix, en majoria, els vots entre BNG i PSdeG, ara també entre Sumar i Podem. “El paper que juguen Podem i Sumar no sembla que sigui significatiu a Galícia”, afirma Renobell. “Les mateixes lleis electorals fan que els partits més majoritaris tinguin més representació i la ruptura que hi ha hagut a Podem farà que costi molt reagrupar vots com en altres eleccions”, apunta. Per això Renobell creu que la presència del Partit Popular continuarà sent forta malgrat no aconseguir la majoria absoluta. “Galícia és d’un costat més conservador, això implica que als gallecs no els agraden gaire els canvis, prefereixen el boig conegut que el savi per conèixer”, comenta. Però l’empenta del BNG pot canviar el mapa polític i aquesta nit el gran dubte és si pot accedir a la Xunta amb el suport del PSOE i el paper de Democracia Ourensana.