JUSTÍCIA WIKILEAKS
Última batalla d'Assange per evitar l'extradició
Recorre a la Justícia britànica la petició dels EUA
El fundador de WikiLeaks tem que no tindrà allà un judici just
La defensa de Julian Assange va demanar ahir al Tribunal Superior de Londres permís per tornar a recórrer la seua extradició als Estats Units, aprovada pel Regne Unit el 2022, sobre la base que no tindrà a Nord-amèrica un judici just. El fundador de WikiLeaks, que està en presó preventiva al centre d’alta seguretat londinenca de Belmarsh, no va poder assistir a aquesta audiència al trobar-se malalt, entre temors per un deteriorament de la seua salut.
El seu germà va dir, a les portes de la cort entre una gran multitud que en demanava l’alliberament, que el seu estat “és molt delicat”, mentre que la seua dona, Stella, va declarar divendres que si passa en mans de Washington, morirà.Durant la sessió d’ahir, els jutges van escoltar els arguments de la defensa i avui és el torn de la Fiscalia britànica –en representació de la Justícia nord-americana–, després de la qual cosa emetran un dictamen immediatament o en una altra data. Si accedeixen a la petició d’Assange, s’iniciarà un nou judici d’apel·lació sobre aspectes del cas que la defensa no va recórrer prèviament en un altre procés el 2021. Si la hi deneguen, s’activarà el procés de deportació als EUA, que el requereixen per 18 delictes d’espionatge i intrusió informàtica per les revelacions del seu portal, penats amb fins a 175 anys de presó.El seu advocat, Edward Fitzgerald, va enumerar els arguments per justificar un nou recurs i invalidar l’ordre firmada l’abril del 2022. Va dir que l’ordre viola el tractat d’extradició de 2003 entre els dos països al ser els delictes imputats de caràcter polític, a més de vulnerar els seus drets a un judici just i a la llibertat d’expressió, entre altres.Segons els documents entregats al tribunal, la Justícia nord-americana sol·licita que se li impedeixi recórrer i s’executi l’entrega, amb l’argument que l’acusat va cometre delictes de tipus penal al difondre el 2010 i el 2011 informació secreta del Govern nord-americà que, manté, va posar en perill la vida de múltiples informants.