El jutge García-Castellón replica a Suïssa i els fiscals veuen Puigdemont “líder” de Tsunami

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón, encarregat d’investigar les protestes de Tsunami Democràtic, va respondre ahir a la justícia suïssa que no es pot negar a col·laborar amb ell, alhora que els fiscals del Tribunal Suprem que es mostren a favor d’investigar Carles Puigdemont per terrorisme en aquesta causa el van assenyalar com el líder “absolut” de la plataforma pel seu “patrocini intel·lectual i ètic”.

García-Castellón va dir a les autoritats helvètiques que els tractats internacionals subscrits per tots dos països inclouen l’assistència judicial amb bases en motius polítics en causes en les quals s’investiguen delictes de terrorisme. A més, va titllar d’“inadmissible” que la justícia suïssa sol·liciti explicacions sobre la llei d’amnistia, i va afirmar que “no correspon als jutges formular opinions consultives sobre lleis en tràmit ni hipòtesis sobre normes no publicades ni en vigor”.D’altra banda, García-Castellón va obrir una peça separada del cas que tramitarà amb caràcter reservat per “aclarir la suposada comissió d’un delicte de revelació de secrets” per la filtració de la resposta de Suïssa a la comissió rogatòria remesa per a la localització de la secretària general d’ERC, Marta Rovira. El magistrat apunta implícitament el Govern espanyol, perquè ha demanat que les pròximes comunicacions deixin de fer-se a través del ministeri de Justícia i es facin des d’Eurojust, l’organisme que coordina la justícia dels estats de la UE.La interlocutòria del jutge de l’Audiència Nacional arriba després de saber-se dimarts que l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa qüestiona la causa per terrorisme a Tsunami. També ha denegat a García-Castellón la informació que aquest havia reclamat sobre Rovira, perquè creu que el jutge ha de decidir abans si la comissió rogatòria enviada a Suïssa té “caràcter polític”.El president interí del Consell General del Poder Judicial, Vicente Guilarte, va considerar ahir que les autoritats suïsses no volen col·laborar en el cas Tsunami perquè l’Audiència Nacional es va negar el 2018 a extradir Hervé Falciani, l’extreballador del banc HSBC que va divulgar una llista amb 130.000 possibles evasors fiscals amb diners a Ginebra.

El jutge obre una causa secreta per aclarir si el ministeri de Justícia va filtrar la resposta de Suïssa Nogueras carrega contra la Moncloa per la falta d’inversions i amenaça de tombar els pressupostos Un policia personat en el cas Tsunami és investigat per maltractament i tortura a manifestants

Mentrestant, els fiscals del Tribunal Suprem que es van mostrar a favor d’investigar Puigdemont i Tsunami per terrorisme, consideren que l’expresident va assumir el “lideratge absolut” de la plataforma, que defineixen com “un grup organitzat de caràcter terrorista”. Es tracta de la principal conclusió de l’escrit redactat pel fiscal Fidel Cadena, que remarca que l’expresident “va estar informat des del principi de la constitució del grup organitzat” i està “directament implicat en el llançament de la campanya de Tsunami a través de les xarxes socials”. L’informe, que Cadena ha remès a la tinent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez-Conde, remarca que Puigdemont hauria pogut retirar el seu suport “carismàtic” a la plataforma, però “lluny d’això, va animar a seguir amb les accions violentes que es van desenvolupar amb el seu coneixement i consentiment”. En aquest context, afirma que no hi ha “cap dubte que els fets encaixen perfectament en el delicte de terrorisme”.Puigdemont va carregar contra Cadena, i va assegurar que darrere del seu posicionament hi ha “un propòsit purament polític”. A més, va denunciar que la policia ha “manipulat” la informació sobre Tsunami, i va retreure al fiscal donar credibilitat a aquestes dades “delirants”. Per la seua part, García-Castellón va reclamar a la Fiscalia del Suprem que li enviï l’informe sobre Tsunami.En un altre ordre, un dels tres policies que exerceixen l’acusació particular en el cas Tsunami és investigat per presumptes maltractaments i tortures a participants de les manifestacions per la sentència del procés.

Sánchez acusa Feijóo de “mentir” per l’amnistia i aquest li diu “perdedor”

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va acusar ahir el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, de mentir amb l’amnistia i els indults a independentistes catalans, mentre que el popular va reivindicar la majoria absoluta de la seua formació a Galícia. Ambdós van protagonitzar un cara a cara al Congrés, tres dies després que el PSOE aconseguís el pitjor resultat històric a Galícia i quan Junts i els socialistes continuen negociant la llei d’amnistia.Sánchez va assegurar que, si no depengués de Vox, Feijóo “hauria aprovat una amnistia, indults i el que calgués per ser president”, i va dir que “tot vostè és mentida”.Feijóo va acusar Sánchez d’haver llançat una campanya d’“insídies i insults” contra ell durant la campanya a Galícia. També va demanar a Sánchez que doni explicacions “sobre la seua responsabilitat” en els resultats obtinguts pels socialistes en els comicis gallecs.Per la seua banda, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, va assegurar que el Govern espanyol “mai no ha complert els compromisos i les inversions a Catalunya”. Després de preguntar a Sánchez com pensa convèncer els catalans que aquesta vegada es compliran els pressupostos, va denunciar que “tots els actors polítics i socials a Catalunya han denunciat aquest maltractament”. “La independència també és qüestió de supervivència”, va afegir. Sánchez va afirmar que el seu Govern aposta “pel desenvolupament econòmic i social a Catalunya”, i la vicepresidenta primera de l’Executiu, María Jesús Montero, va admetre que els percentatges d’execució d’inversions a Catalunya “han de continuar millorant”.El president espanyol va viatjar ahir al Marroc per reunir-se amb el rei alauita, Mohamed VI. Des de Rabat va insistir que el text actual de la llei d’amnistia és constitucional i cobreix “tots els supòsits” i va afirmar que té intenció d’esgotar la legislatura. “Fins al 2027 tinc tot el temps del món”, va dir. El Govern marroquí no va concretar quan es reobriran les duanes de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.