Putin es fa el desentès davant de la campanya per tornar el cos de Navalni a la seua família

El president rus, Vladímir Putin, es fa el desentès a les crides a entregar als seus familiars el cos del líder opositor, Aleksei Navalni, una setmana després de la seua mort a la presó, mentre la mare denuncia plans per procedir a enterrar-lo en secret.

Diversos premis Nobel, intel·lectuals i artistes russos s’han dirigit per vídeo al Kremlin en una campanya organitzada pels correligionaris de Navalni perquè permeti donar sepultura al mort polític i no allargui l’agonia de la família.

Segons l’oposició, les autoritats volen repetir el mateix escenari que amb el cap del Grup Wagner, Ievgueni Prigojin, que va morir a l’agost en una catàstrofe aèria després de liderar una rebel·lió militar contra Putin i va ser enterrat de manera gairebé clandestina entre estrictes mesures de seguretat.

De fet, el certificat mèdic oficial firmat ja per la mare de l’opositor intenta posar punt i final a qualsevol especulació sobre la implicació del Kremlin: Navalni va morir per "causes naturals" després de tres anys entre reixes i uns 300 dies en cel·les de càstig.

El silenci de Putin

Mentrestant, Putin manté un silenci sepulcral. Embrancat en la seua campanya de reelecció, el líder rus no ha fet cap referència a la mort del seu enemic número u. És la mateixa actitud que va mantenir durant la seua vida. Mai va esmentar el nom de Navalni, que acusava d’alimentar la seua popularitat amb crítiques infundades contra el Kremlin, en al·lusió als vídeos sobre l’enriquiment il·lícit dels funcionaris russos. Va fer servir tots els eufemismes possibles, des de "el condemnat", "el reu" a "el pacient de Berlín", amb tal de no dir el seu nom o cognom, la qual cosa va fer córrer la impressió que el president li tenia por.

Putin sí que va reaccionar quan va ser assassinada la periodista Anna Politkóvskaya o el també opositor Boris Nemtsov, i fins i tot quan va morir Prigojin, defuncions de les quals va ser considerat directe responsable. En tots els casos va llançar pilotes fora. El mateix va fer quan Navalni va ser enverinat el 2020 amb l’agent químic Novichok.

El cadàver de la discòrdia

Si no era suficient amb la seua mort a la presó, Putin també ha ignorat de moment totes les demandes de la mare, que li va enviar fa dies una carta perquè li tornin el cos del seu fill, crida secundada per la Casa Blanca.

La progenitora de l’opositor, Liudmila Navàlnaia, va gravar dijous un vídeo en el qual va acusar el Comitè d’Instrucció de Rússia, òrgan dependent del Kremlin, d’amenaçar-la i voler obligar-la a enterrar-lo "en secret" a fi d’evitar mostres públiques de repulsa.

"Jo no estic d’acord amb això. Vull que vosaltres, els que apreciàveu l'Alekséi, per als quals la seua mort va ser una tragèdia personal, tingueu l’oportunitat d’acomiadar-vos d’ell", va dir.

El president dels EUA, Joe Biden, es va afegir a les pressions al Kremlin, ja que va rebre a San Francisco la viuda, Iulia, que acusa directament el cap del Kremlin de matar el seu marit, després de la qual cosa Washington va anunciar un nou paquet de sancions "pel descarat menyspreu de Putin per la vida humana".

En cas que el sepeli sigui públic, "hi podria haver enfrontaments a gran escala a Moscou", segons Mikhaíl Jodorkovski, magnat exiliat a Europa. "Les autoritats no volen que la gent sapigui quants són els que s’oposen a Putin (...) Si la gent veu que en realitat són molts (...), la situació pot canviar en qüestió de segons", va comentar el portal Current Time.

Campanya a les xarxes socials

Coneguts cineastes com Andréi Zviáguintsev; actors com Artur Smolianinov o Tatiana Lázareva; periodistes com Ievgueni Albats o Dmitri Murátov, Nobel de la Pau el 2021, s’han afegit a la campanya al canal de Telegram de l’equip de Navalni.

"Encara teniu l’oportunitat de continuar sent persones. No us deshumanitzeu, ni intenteu deshumanitzar-nos a tots nosaltres", va dir Lázareva, que resideix a Espanya.

També participen ballarins com Mikhaíl Baríshnikov; la bielorussa Svetlana Aleksiévitx, Nobel de Literatura el 2015, cantants com Andréi Makarévitx o activistes com Nadezhda Tolokónnikova, líder de Pussy Riot. "Em dic Mikhaíl Baríshnikov. Demano encaridament de tornar a la seua mare el cos del mort Alekséi Navalni", va dir.

L’exemple de Ponç Pilat

Un grup de religiosos ortodoxos també ha publicat una carta oberta en la qual destaquen que Navalni, a més d’opositor al Kremlin, era creient. "No siguin més cruels que (Ponç) Pilat", assenyalen en el missatge que recorda que fins i tot el prefecte romà va ordenar l’entrega del cos de Jesús a la família per poder enterrar-lo. 

A més, adverteixen que la negativa "pot provocar encara més tensió en la societat" en una petició firmada ja per més d’un miler de persones.