L'OTAN rebutja enviar tropes a Ucraïna al plantejar-ho Macron

L’OTAN, els EUA i diversos països europeus, inclosa Espanya, van rebutjar ahir la possibilitat que països pertanyents a l’OTAN enviïn tropes a Ucraïna per ajudar Kíiv, una hipòtesi apuntada la vigília pel president francès, Emmanuel Macron, i contestada durament per Rússia. El mandatari gal va assenyalar dilluns a la nit, al final d’un sopar a París amb dirigents europeus, que calia “fer tot el possible perquè Rússia no guanyi aquesta guerra”. Per això, va plantejar la possibilitat d’enviar tropes europees a Ucraïna, malgrat que va advertir que encara “no hi havia consens” en aquest sentit.

Els socis europeus no van tardar a girar l’esquena a Macron després de les seues declaracions. El canceller alemany, Olaf Scholz, va assenyalar que no està sobre la taula aquesta possibilitat i el Govern italià va subratllar que el suport que els aliats d’Occident brinden a Ucraïna “no inclou la presència en territori ucraïnès de tropes d’estats europeus o de l’OTAN”. Hongria i la República Txeca es van sumar a aquesta postura i el primer ministre polonès, Donald Tusk, va afirmar que “l’ajuda més efectiva per a Ucraïna és augmentar la despesa militar” perquè Rússia vegi “que s’enfronta a països capaços d’actuar”. La portaveu del Govern espanyol, Pilar Alegría, va assegurar que “no estan d’acord” a enviar tropes europees a Kíiv i va advocar per “accelerar l’enviament d’armament”. La ministra de Defensa, Margarita Robles, va assenyalar que aquesta participació podria provocar “una escalada en el conflicte” amb Moscou. Fonts de l’OTAN van assenyalar que l’Aliança no té plans per enviar tropes de combat a Kíiv per combatre en la guerra contra Rússia, postura idèntica a la dels EUA. El portaveu de la Presidència russa, Dmitri Peskov, va advertir que és “inevitable” un conflicte directe amb l’OTAN si els països aliats despleguen tropes a Ucraïna. “En aquest cas parlem ja no de la possibilitat, sinó del caràcter inevitable [del conflicte]”, va assenyalar. El principal assessor de la Presidència ucraïnesa, Mikhailo Podoliak, en canvi, va assenyalar que “qualsevol debat sobre augmentar, ampliar o canviar la forma en què s’ajuda Ucraïna només pot ser benvingut”.

Kíiv instarà la Haia a investigar la matança de presoners el 2022

Ucraïna reuneix documentació i testimonis perquè el Tribunal Internacional de Justícia, amb seu a la Haia, investigui com a crim de guerra la mort de mig centenar de presoners ucraïnesos el juliol del 2022 en el centre de detenció sota control rus d’Olenivka, va informar ahir l’ONG Media Initiative for Human Rights. “Considerem l’ocorregut un crim de guerra planificat. Per aquesta raó, la Fiscalia, amb el suport de diverses organitzacions, prepara la presentació del cas davant del Tribunal Internacional de Justícia”, va denunciar la directora de l’organització, Tetiana Katitxenko. La investigació inclou testimonis d’una desena de supervivents.

La justícia russa envia a la presó l’activista Orlov per criticar l’exèrcit

La justícia russa va condemnar ahir a dos anys i sis mesos de presó el veterà activista Oleg Orlov, dirigent de Memorial, organització de drets humans que va rebre el Nobel de la Pau el 2022. Orlov va ser condemnat per desprestigiar l’Exèrcit, en un judici que ha estat qualificat per observadors internacionals com a polític. Fiscalia havia sol·licitat tres anys de presó. Orlov ja va ser condemnat a una multa de 1.500 euros per un article al web de Memorial en el qual va titllar de “totalitari i feixista” el règim de Vladímir Putin.