Mascort defensa que el seu govern “és l’únic” que “sempre” ha estat amb els pagesos i proposa una “renda bàsica agrària”

El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha defensat aquest dimarts que el seu govern és “l’únic” que “sempre” ha estat al costat dels pagesos. En un discurs al Parlament, Mascort ha dit que les reivindicacions del sector són “comprensibles” i “legítimes”. “La pagesia és essencial, tot ho espera i tot ho mereix”, ha afirmat. Mascort ha obert la porta a estudiar una “renda bàsica agrària” que prioritzi joves agricultors i petits productors, i ha plantejat també crear un “sistema d’assegurances propi” a Catalunya per donar cobertura a les circumstàncies que ara queden fora d’Agroseguro. El conseller ha instat els partits a trobar “el consens” per canviar el nom del seu departament i incloure-hi Agricultura, Ramaderia i Pesca.

En el seu discurs en el ple monogràfic sobre pagesia que se celebra al Parlament, el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha demanat que els partits es posin d’acord perquè el seu departament “reflecteixi l’agricultura, la ramaderia i la pesca”, complint així una de les reivindicacions de Plataforma Pagesa.

Així mateix, també ha recordat el compromís assolit amb el sector per intentar que el consell d’administració de l’ACA “pugui donar més veu al sector primari”.

Mascort ha repassat en el seu discurs totes les mesures que està impulsant el Govern en matèria agrícola i ramadera, i ha defensat que davant de “demandes específiques” calen “compromisos concrets i avaluables” per part del Govern, i no “parlar en abstracte”.

“Algunes solucions són a curt termini, altre estructurals, a mig i llarg termini”, ha admès el conseller. Segons ell, n’hi ha que estan en mans del Govern, però també moltes són competència del ministeri o de la Unió Europea. “Les que estan a les nostres mans, les farem, i les que no, anirem a reclamar on calgui de la mà del sector”, ha destacat el conseller.

Mascort s’ha referit a les situacions de competència deslleial que pateixen els agricultors i als acords amb tercers països que promou la Unió Europea. En aquest sentit, ha carregat contra els partits a la cambra que, a Brussel·les, han votat a favor d’acords comercials com els que s’han signat, per exemple, amb Xile o Kènia.

“El que es vota al Parlament Europeu té una afectació directa en els pagesos, repasseu què va votar cadascú”, ha assenyalat el conseller.

El conseller ha defensat la seva feina per intentar reduir la burocràcia, que ha atribuït, en gran part, a les normatives exigides des de Brussel·les i Madrid. Amb tot, ha remarcat que ja s’ha anunciat la creació d’una “finestreta única” per a la relació amb pagesos i ramaders, i ha indicat que les oficines comarcals comptaran amb “més recursos materials i humans a la primavera”.

“Segurament no hem fet prou bé l’acompanyament i assessorament” al sector, ha admès Mascort, que ha afegit també que el personal d’aquestes oficines “moltes vegades s’ha sentit desbordat” pel conjunt de normatives que es veuen “obligats a controlar”.

Mascort ha descrit com a “imprescindible” aconseguir uns “preus justos” per la pagesia i la ramaderia, i ha demanat als partits que promoguin canvis al Congrés en la llei de seguretat alimentària, que ha assegurat que no està funcionant prou bé per complir amb els seus objectius.

El conseller també ha parlat de la necessitat “d’enfortir l’oferta” en un país on dominen els petits productors. “Hem d’aconseguir agrupar l’oferta perquè tinguin més força quan accedeixen al mercat”, ha dit, mostrant-se favorable a crear organitzacions de productors o més cooperatives.

Mascort ha utilitzat el seu discurs també per recordar els reptes de la pagesia en matèries com el canvi climàtic, la modernització dels regadius, la recerca, les assegurances o el relleu generacional, i ha mostrat el seu “compromís” amb el sector.

“Hem estat, estem i estarem sempre al seu costat. Segur que hem de fer coses millor, però les farem amb ells”, ha conclòs el conseller, que ha remarcat com a positiva la integració de la Plataforma Pagesa en la interlocució entre el Govern i el sector.