Fidel Narváez: «L'extradició d'Assange criminalitzaria el periodisme»

Fidel Narváez va ser cònsol de l’Equador a Londres durant 8 anys en l’etapa de Rafael Correa. L’any 2012 el fundador de WikiLeaks es va refugiar a l’ambaixada equatoriana. Narváez va establir una intensa relació amb Julian Assange que es va truncar amb l’arribada de Lenín Moreno a la presidència a Quito. Des d’aleshores participa en la campanya contra l’extradició d’Assange i diu que si es produeix serà una pèssima notícia per al periodisme i els drets humans.

Com va veure el judici a Assange?

Amb certa esperança. Per primera vegada en aquest procés els magistrats s’han mostrat oberts a les diligències proposades per la defensa. Han mostrat un interès més gran per aquests arguments, han fet preguntes pertinents, han sol·licitat ampliació d’informació en determinats punts.. Tot això permet pensar que no tot està perdut i que hi ha possibilitats que deneguin l’extradició immediata d’Assange i permetin continuar el procés admetent un recurs d’apel·lació, com demanen els advocats defensors.

Els advocats defensors d’un Assange que no ha pogut acudir al judici per raons de salut. Com es troba?

Es troba malament. Porta 5 anys d’empresonament en una presó britànica de màxima seguretat, i abans va estar 7 anys a l’ambaixada equatoriana, on se’l va tractar bé els primers anys, però se’l va sotmetre a un assetjament aclaparador a partir de la caiguda del govern de Correa. Els pèrits han acreditat que pateix les seqüeles d’una pressió emocional insuportable i pateix estrès posttraumàtic. Alguns informes diuen que és víctima de tortura psicològica.

Si s’executa l’extradició, estarem parlant d’una molt mala notícia per a la llibertat d’expressió. Això és així?

Sens dubte. Però, com li indicava abans, hi ha motius per a l’esperança perquè les coses han canviat per a bé en els últims anys. Ara hi ha una infinitat d’organitzacions de defensa de drets humans que s’oposen activament a l’extradició. I no només això. Fins i tot Austràlia és reticent a l’extradició, i també els grans mitjans de comunicació, a diferència de fa uns anys.

Inclòs The New York Times?

Sí, inclòs The New York Times, i també The Guardian. El problema és que el procés contra Assange, més que jurídic, és polític, i hi ha unes pressions enormes perquè el Regne Unit concedeixi l’extradició.

La defensa ha dit que si la decisió és aquesta, es recorrerà davant del Tribunal Europeu de Drets Humans i es demanarà que es paralitzi cautelarment l’extradició.

Sí, aquest serà el següent pas. La qüestió serà veure si el Regne Unit respectarà aquesta mesura cautelar, en el supòsit que el Tribunal Europeu dels Drets Humans la concedeixi.

Per què? Com a conseqüència del Brexit?

No necessàriament com a conseqüència del Brexit. El Tribunal Europeu dels Drets Humans és una instància que va més enllà de les institucions polítiques europees, de les quals s’ha desvinculat el Regne Unit des del Brexit. Es tracta d’una instància jurídica que en principi crec que hauria de tenir jurisdicció en territori britànic, però insisteixo que les pressions polítiques dels Estats Units perquè s’executi l’extradició són enormes. L’esperança és que previsiblement el Tribunal Europeu de Drets Humans farà pública la seua posició sobre l’extradició en un termini aproximat d’un any o potser una mica més, i el més probable és que doni la raó a Assange, i en aquest supòsit, si el Regne Unit no ha respectat la paralització cautelar i ha executat l’extradició, quedarà en evidència davant de tot el món, i això ho saben les autoritats britàniques.

Stella Assange ha dit que la seua parella corre el mateix risc que Navalni.

És cert. Als Estats Units se l’acusa d’espionatge i les penes que li demanen sumen 175 anys. Això és tota la vida. Qui assumirà el cas si és extradit als Estats Units serà la intel·ligència militar i aquesta gent de vegades treballa amb enverinaments, com s’ha vist en el cas Navalni.

Hi ha risc que se li apliqui fins i tot la pena de mort?

En principi no perquè el Regne Unit no pot concedir l’extradició de ningú si hi ha risc que se li apliqui la pena de mort, però si Assange cau en mans de la intel·ligència militar nord-americana serà reclòs en unes condicions duríssimes que el poden portar al suïcidi. La probabilitat que Assange pateixi un tracte inhumà als Estats Units si és extradit també és un motiu per denegar l’extradició. El problema és que el Regne Unit pot dir que té garanties que no hi haurà un tracte inhumà o degradant, però una vegada que sigui als Estats Units aquestes garanties no existeixen. A més, una condemna de 175 anys no és gaire diferent d’una pena de mort, perquè representa tota la vida. Chelsea Manning va intentar suïcidar-se tres vegades. Després la van condemnar a 35 anys per les mateixes filtracions d’Assange, però inicialment li’n demanaven molts més. Les coses funcionen així als Estats Units. Et redueixen molts anys la pena si acceptes determinades coses i arribes a un pacte, però tot i així 35 anys de condemna, per a una persona de mitjana edat, és pràcticament tota la vida.

Si es produeix l’extradició quedarà clar que no es poden denunciar crims de lesa humanitat comesos pels Estats Units en conflictes armats.

Ni pels Estats Units ni per ningú, perquè si els Estats Units reaccionen així, és previsible que també ho facin Rússia o la Xina. Seria una pèssima notícia per a la llibertat d’expressió perquè criminalitzaria el periodisme, però no és tan sols això: també seria una pèssima notícia per als drets humans. Ara mateix hem vist com organismes internacionals han denunciat un país per cometre un genocidi [Narváez es refereix a l’actuació d’Israel a la Franja de Gaza] i malgrat això aquest país el continua cometent.