La Comissió de Justícia avala l'amnistia, que entrarà en vigor entre el maig i el juny

La llei d’amnistia va superar ahir el penúltim debat al Congrés abans de passar al Senat. La Comissió de Justícia de la Cambra va aprovar ahir l’esmena transaccional pactada entre PSOE, ERC i Junts, per la qual cosa la norma es podrà votar de nou dijous en el ple del Congrés, i podria aprovar-se definitivament a finals de maig o principis de juny. El nou redactat de la llei exclou els actes que puguin ser qualificats de terrorisme segons el marc normatiu europeu. El dictamen va tirar endavant gràcies als 20 vots a favor dels socis d’investidura, davant els 17 en contra de PP i Vox. Aquesta modificació elimina del text les referències al Codi Penal espanyol perquè l’amnistia inclogui “tots” els afectats pel procés.

ERC i Junts van reivindicar el pacte i van avisar que l’amnistia “no és un punt final” en el conflicte polític. La diputada republicana Pilar Vallugera va defensar que la norma “ens permetrà tornar a un punt per avançar junts de nou en aquest horitzó de llibertat, que s’ha de fer a través d’un referèndum d’autodeterminació”. Va afirmar que el contingut de la llei és “tan inatacable” com l’anterior i va lamentar que Junts tombés el redactat previ al Congrés, perquè “ens podríem haver estalviat alguns judicis que s’han obert durant aquest mes i mig”. A més, la dirigent republicana Marta Rovira va dir en declaracions a Catalunya Ràdio que l’actual redactat de la llei és igual de “robust” que el que ERC va pactar amb el PSOE al gener.El diputat de Junts Josep Maria Cervera va afirmar que el seu partit no va avalar a la primera el text de la llei al considerar que tenia “carències importants”. Va defensar que l’“exigència” i capacitat negociadora de Junts ha permès millorar el redactat de la llei, que protegirà de forma “immediata” tots els afectats pel procés. També va subratllar que el text “adapta als estàndards europeus les exclusions dels delictes de terrorisme, traïció i malversació”.El socialista Francisco Aranda va defensar que llei és “impecable”, i va dir que el seu contingut es basa en el dret europeu i el Conveni Europeu de Drets Humans. Va afegir que permet complir el compromís del president espanyol, Pedro Sánchez, per a la “desjudicialització” del conflicte polític a Catalunya.

Aragonès: “És el reconeixement que la repressió ha estat il·legítima”

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va afirmar que l’aprovació del dictamen de la llei d’amnistia suposa “l’inici del final d’un malson”. “Avui comença el camí per acabar amb la repressió”, va dir, abans de subratllar que la norma constata “que la repressió de l’Estat ha estat il·legítima”. “Aquesta correcció ens dona la raó als que sempre hem defensat que estàvem davant d’una causa general motivada políticament”, va dir, abans d’avisar que “encara queda molt camí per recórrer”.D’altra banda, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va afirmar que l’amnistia “serà un referent mundial”. Va defensar que tanca un període d’“enfrontament, conflicte i tensió” i obre una nova etapa de “diàleg, acords i inversions” a Catalunya.

Una llei que beneficiarà “tots” els afectats pel procés

Encara que la llei d’amnistia no detalla un per un els casos que contempla, aquesta acollirà tots els afectats pel procés, ja siguin els líders independentistes condemnats pel Tribunal Suprem, així com els perseguits pel Tribunal de Comptes pels preparatius de l’1-O o els membres de les meses del Parlament quan Roger Torrent o Carme Forcadell presidien la Cambra. També podria beneficiar alcaldes i manifestants condemnats per desobediència durant el referèndum de l’1 d’octubre. Segons el nou redactat de la llei, a instàncies de Junts, també es podran veure beneficiats per la norma els encausats pel Tsunami Democràtic o la trama russa del procés. Així, els juntaires calculen que unes 200 persones que estaven en risc de quedar fora de l’amnistia se’n podran beneficiar.