Europa duplica la compra d’armes en últim lustre i els Estats Units amplien el lideratge mundial

Les importacions d’armes a Europa gairebé es van duplicar en l’últim lustre per la guerra a Ucraïna, que ha permès als Estats Units reforçar el seu lideratge al comerç mundial d’armament, segons un informe difós aquest dilluns per l’Institut Internacional d’Estocolm per a la Investigació de la Pau (SIPRI).

L’estudi, que compara els períodes 2014-18 i 2019-23, revela també que França avança per primera vegada com a segon exportador mundial Rússia, les vendes d’armes del qual s’han reduït a la meitat.

Encara que el comerç mundial d’armament es va contreure un 3,3 % en l’últim lustre, el conflicte a Ucraïna va provocar que les compres pugessin un 94 % a Europa, que va augmentar la seua dependència respecte als Estats Units (del 35 % al 55 % del volum total adquirit).

"Amb moltes comandes d’armes d’alt valor, inclosos gairebé 800 caces i helicòpters de combat, és probable que les importacions d’armes europees segueixin a alt nivell", explica el SIPRI, que destaca l’augment de la demanda de sistemes de defensa aèria.

Ucraïna, primer importador europeu i quart mundial

La guerra a Ucraïna ha convertit aquest país en el primer importador europeu d’armes en l’últim lustre i en el quart a nivell mundial, segons l’estudi del SIPRI.

Almenys trenta països han subministrat armes a Ucraïna des de l’inici de la intervenció militar russa en febrer de 2022. Els Estats Units, amb el 39 %, van ser el principal proveïdor, seguit per Alemanya (14 %) i Polònia (13 %).

L’informe ressalta que, per ampliar la capacitat militar ucraïnesa, els seus subministradors han començat a enviar sistemes de llarg abast, i cita els 27 caces donats per Polònia i Eslovàquia i el compromís per fer-ho de Bèlgica, Dinamarca, Holanda i Noruega, així com míssils facilitats per França i el Regne Unit.

Els Estats Units reforcen el seu domini, Rússia retrocedeix

En l’últim lustre, els Estats Units van augmentar les seues exportacions armamentístiques un 17 % i va passar de controlar el 34 % al 42 % del total mundial, subministrant armes a 107 països.

L’Orient Mitjà va ser el principal destí de les vendes nord-americanes (38 %), seguida per Àsia-Oceania, amb el 31 %, regió de la que per primera vegada en 25 anys es va convertir en principal proveïdor.

Molt lluny dels Estats Units, com a segon exportador mundial, se situa França, amb l’11 % i les vendes de la qual van augmentar un 47 %, gràcies sobretot als caces venuts fora d’Europa.

Rússia, en canvi, encara que manté l’11 % del total de les vendes mundials, va experimentar una caiguda en l’últim lustre del 53 % i una reducció del nombre de països destinataris: de 31 el 2019 a 12 el 2023.

"El baix volum d’entregues d’armes pesades pendents de Rússia suggereix que és probable que les seues exportacions d’armes es mantinguin molt per sota del nivell de 2014-18, almenys a curt termini", apunta l’estudi.

Només uns altres dos països d’entre els deu primers van augmentar les seues vendes el 2019-23: Itàlia (sisena), amb un 86 % més; i Corea del Sud (dècima), amb un 12 % més, mentre la resta (Xina, Alemanya, Itàlia, Regne Unit, Espanya i Israel) va patir retrocessos.

Índia, primer comprador mundial

Amb un augment del 4,7 % i gairebé un 10 % del total mundial, l’Índia es manté com a primer comprador d’armament, per davant de l’Aràbia Saudita (8,4 %), Qatar (7,6 %), Ucraïna (4,9 %) i el Pakistan (4,3 %).

L’estudi destaca que la compra d’armes russes per l’Índia va baixar del 50 % del total de les seues importacions (fins el 36 %), una cosa que no passava des de 1960-64; i que països veïns de la Xina com el Japó i Corea del Sud han adquirit més armament en aquests anys (un 155 % i un 6,5 % més, respectivament).

La regió Àsia-Oceania va ser la principal importadora mundial, amb el 37 % del total; per davant de l’Orient Mitjà (30 %), Europa (21 %), Amèrica (5,7 %) i l’Àfrica (4,3 %).

Descens de les importacions a Sud-amèrica

La compra d’armes a tot el continent americà es va reduir un 7,2 % en l’últim lustre, una caiguda que va ser del 19 % a Sud-amèrica.

França, amb el 23 %, els Estats Units (14 %) i el Regne Unit (12 %) van ser els principals subministradors sud-americans, mentre que Rússia no va fer cap entrega important a la regió en l’últim lustre. Malgrat el descens a la zona, el Brasil -que va acaparar el 44 % del total regional- va augmentar les seues importacions un 26 %.