El Congrés aprova la llei d'amnistia pactada entre PSOE, Junts i ERC amb la mirada posada al 12-M

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la llei d'amnistia en un debat que ha enfrontat de nou els socis de la investidura al PP i Vox. El text ha quedat aprovat amb 178 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG) i 172 en contra (PP, Vox, UPN i CC). Després de quatre mesos de tramitació i al segon intent, la llei supera així el principal escull de la a les Corts. Queda encara el pas del Senat -on el PP aprofitarà els dos mesos de què disposa per provar de torpedinar-la- i l'aprovació definitiva de nou al Congrés al mes de maig. La sessió ha estat marcada per la convocatòria electoral a Catalunya -que ha portat la Moncloa a no presentar pressupostos del 2024- així com per l'absència de Pedro Sánchez, criticada per PP i Vox.

La llei ha quedat aprovada després d'un periple de negociacions entre el PSOE, ERC i Junts que va tenir el moment més complicat el passat 30 de gener, quan Junts va tombar l'aprovació de la norma al ple perquè considerava que no donava prou cobertura als investigats del Tsunami Democràtic, CDR i l'operació Volhov.

Les tres formacions van trobar finalment un acord que va permetre aprovar el dictamen de la llei dijous passat al Congrés. Una de les claus va ser eliminar les referències de la llei al Codi Penal espanyol com a font de definició del terrorisme, i deixar només la tipificació que en fan els convenis internacionals. La llei diferencia així entre el que considera com a terrorisme el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional i el que s'entendria que és terrorisme segons els convenis.

Junts: "El conflicte continua existint"

Amb la convocatòria electoral del 12-M de fons, totes les formacions han reivindicat les seves posicions. El diputat de Junts Josep Maria Cervera ha reivindicat que la "fermesa" de la seva formació ha permès "avançar" en l'àmbit d'aplicació de la llei, i ha advertit que per a Junts aquesta norma "només gira" la pàgina de la "repressió i la injustícia", però "el conflicte polític històric entre la nació catalana i espanyola continua existint".

ERC: "Seguirem en el camí de l'alliberament nacional"

També la diputada d'ERC, Pilar Vallugera, ha reivindicat els passos fets fins ara per la seva formació que han permès l'aprovació dels indults o la reforma del Codi Penal. "Seguirem al camí de l'alliberament nacional, i ho farem per conductes democràtics, pacífics, cívics i dialogats. És el nostre ADN polític, i ho farem malgrat totes les oposicions de l'Estat, els entrebancs judicials, policials o del Tribunal de Comptes", ha dit.

Els comuns: "Acaba el camí de la venjança"

La portaveu dels comuns al Congrés, Aina Vidal, ha dit que amb l'aprovació de la llei acaba el "camí de la venjança" i comença el recorregut dels qui estimen Catalunya i deixen enrere l'odi. En aquest sentit, ha demanat al "bloc democràtic" actuar amb conseqüència i respecte malgrat l'avançament electoral a Catalunya.

Abascal: "Espanya és una falsa democràcia"

El líder de Vox, Santiago Abascal, ha advertit aquest dijous que la llei d'amnistia converteix Espanya en una "falsa democràcia". Segons Abascal, el Congrés ha "humiliat" els espanyols validant un acte de corrupció" que implica "una compra de vots i un favor personal". Es tracta, ha dit, d'un "atac evident a la divisió de poders" i un "insult" als ciutadans. "Avui aquest Congrés converteix els polítics en una casta impune".

El PSOE, "convençut" que el PSC guanyarà

El portaveu del PSOE, Patxi López, s'ha mostrat "convençut" que el PSC guanyarà les eleccions catalanes del 12-M després de l'aprovació de la llei d'amnistia. "El 12 de maig els catalans donaran resposta a tot això i vostès ni apareixen a les travesses", ha assegurat López dirigint-se als populars. En canvi, ha afegit, "els socialistes estem convençuts que guanyarem les eleccions perquè la ciutadania entendrà el que hem fet en aquest país". També ha rebatut l'argument que s'està "trencant Espanya": "A Espanya, lluny de trencar-la, l'estem unint i vertebrant amb les nostres polítiques".

Feijóo critica l'avançament electoral

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha acusat el govern espanyol i els seus socis de ser "els majors agents d'inestabilitat política d'Espanya i ha criticat l'avançament electoral a Catalunya. Segons Feijóo, l'amnistia podria ser l'última llei important de la legislatura espanyola. "No pensen ni un segon als problemes dels espanyols, i en particular, dels catalans. Només defensen interessos personals i actuen amb xantatges", ha dit.

L'amnistia i Puigdemont

L'aprovació de la llei d'amnistia tindrà un efecte directe a les eleccions del 12-M. Per un costat, suposa el compliment d'una de les primeres fites dels acords d'investidura tancats entre el PSOE, ERC i Junts. Per l'altra, afecta directament la candidatura de Junts, que espera poder presentar novament a Carles Puigdemont com a cap de cartell. Si bé en les dues anteriors eleccions (les del 14-F de 2021 i les del 21-D del 2017) l'expresident ja va ser candidat, en aquell moment la seva decisió de quedar-se a Bèlgica impedia que pogués ser investit president.

Depenent de com s'allarguin els tempos de l'amnistia al Senat, on anirà després de la primera votació avui al Congrés, la llei podria ser votada definitivament als mesos de maig-juny i entrar en vigor poc després. A partir d'aquell moment, els jutges disposaran de dos mesos per aplicar la norma. També serà el moment dels recursos a la llei en òrgans com el Tribunal Constitucional. Puigdemont ja ha expressat la intenció de ser present a Catalunya durant el pròxim debat d'investidura, que coincidiria en aquelles dates depenent de com s'allarguin les negociacions postelectorals.

Fonts de Junts remarcaven aquest dijous la decisió del mateix Puigdemont de ser a la investidura. Així mateix, recordaven que malgrat les reserves que puguin tenir, els magistrats estan obligats a aplicar la llei d'amnistia, i no es poden acollir tampoc a l'objecció de consciència. Per aquest motiu, esperen que aixequin les mesures cautelars i apliquin la llei.

Tramitació alentida al Senat

Els populars volen convertir el tràmit a la cambra alta en una mostra d'oposició a la llei. En aquests dos mesos poden rebutjar de pla el text o bé introduir-hi modificacions que el capgirin totalment, però, sigui quina sigui, la seva actuació només tindrà efecte mentre l'amnistia es tramiti al Senat.

De fet, el PP ja va modificar el reglament de la cambra alta per allargar al màxim el termini de què disposen per tramitar el text. Malgrat que al Congrés ha tingut consideració d'urgència i s'ha tramitat en la meitat dels temps, al Senat es tramitarà com una llei normal, i per tant la cambra alta disposarà de dos mesos per censurar-la.

Els populars també han demanat compareixences i un informe –no preceptiu- al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que previsiblement, segons consta al text que prepara el magistrat conservador Wenceslao Olea, conclourà que aquesta és una llei inconstitucional que no respecta la separació de poders.

Amb tot, les modificacions que introdueixi el Senat només tindran efecte durant aquests dos mesos de tramitació. Un cop la cambra alta emeti la votació final, la norma tornarà al Congrés, que és qui decideix si accepta els canvis que s'hi ha fet al Senat, o si aprova directament el text com va sortir del mateix Congrés.

Aprovació definitiva i entrada en vigor

Això tindrà lloc previsiblement al mes de maig o principis de juny. Si la llei obté els mateixos suports en aquesta última votació, quedarà definitivament aprovada i es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Amb tot, l'aplicació quedarà en mans dels jutges i la llei haurà de superar altres esculls en forma de recursos i qüestions prejudicials.