A les urnes el 12 de maig

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar ahir la convocatòria d’eleccions anticipades a Catalunya per al 12 de maig, el cap de setmana de la festa major a Lleida, després que el Parlament tombés el projecte de llei de pressupostos per al 2024, dotats amb gairebé 44.000 milions. “Avui les línies roges i el bloqueig entre uns i d’altres han comportat que els pressupostos amb més recursos de la història de la Generalitat hagin estat rebutjats”, va dir en una declaració des del Palau després d’una reunió extraordinària del Consell Executiu convocada arran del fiasco dels comptes.

A primera hora de la tarda la Cambra catalana aprovava les esmenes a la totalitat presentades per tots els grups de l’oposició –excepte el PSC–, amb 68 vots a favor i 67 en contra, els d’ERC, socialista i la diputada lleidatana no adscrita Cristina Casol (abans de Junts). El veto dels comuns al Hard Rock va ser decisiu, malgrat els intents d’última hora de l’Executiu per convèncer el grup de Jéssica Albiach. De res no va servir que el Govern s’obrís a última hora a estudiar moratòries a projectes turístics o augmentar les partides en matèria social.La consellera d’Economia, Natàlia Mas, que va prendre la paraula en lloc d’Aragonès al ple, va acusar els morats d’“incoherència i electoralisme” per centrar el debat en un projecte que no té res a veure “amb els comptes”. Albiach va reafirmar el “no” del seu grup als comptes i va insistir que el macrocomplex, acordat amb el PSC, era la “línia roja” i que només retirarien l’esmena si hi renunciaven públicament. Junts, els tercers en discòrdia i ofesos perquè els republicans no els han tingut en consideració com a aliats per tirar endavant els comptes, ho van deixar clar: “O hi ha una proposta sòlida de pressupostos, o li correspon convocar eleccions.”Aragonès, que no va tenir objeccions a admetre durant el seu discurs institucional que la seua intenció era esgotar la legislatura, fins al febrer del 2025, va donar tota la culpa de l’avanç electoral a “la irresponsabilitat dels grups polítics”, als quals va acusar de “posar davant del país el partit”.

El líder del PSC assegura que el partit “està preparat i jo estic preparat”

L’eurodiputat de Junts i expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, va dir ahir que “podria estar” al ple d’investidura del Parlament després de les eleccions del 12 de maig, sense aclarir si serà candidat, i va afirmar que li faria molta il·lusió.

“Em faria molta il·lusió estar al Parlament de Catalunya després de més de sis anys i quatre mesos mantenint la presidència, malgrat el 155, a l’exili”, va respondre a la premsa a Estrasburg, quan va ser preguntat per l’avanç electoral anunciat per Pere Aragonès. Va apuntar que la llei d’amnistia es preveu aprovar-la aquesta setmana i que entri en vigor a finals de maig després de passar pel Senat.Tanmateix, va dir que encara no ha tingut temps de parlar amb els seus advocats per sospesar si es presentarà com a candidat. “Tot és molt prematur”, i va admetre que la decisió que prengui afectarà la seua candidatura al Parlament Europeu, perquè creu que no és compatible amb ser candidat a la Generalitat. Va afegir que la seua decisió estarà marcada pel termini per presentar les candidatures, que ha assegurat que no sap quin és. El secretari general de JxCat, Jordi Turull, va donar per fet que el candidat del seu partit a les eleccions del 12 de maig serà Puigdemont. “Anirem a totes”, va assegurar.

Sánchez no presentarà els comptes d’aquest any i treballa per als del 2025

El president del Govern central, Pedro Sánchez, ha decidit no presentar el projecte de llei dels pressupostos de l’Estat per al present any després de l’avanç electoral a Catalunya i ha demanat treballar per presentar els comptes de l’Estat del 2025. Fonts del Govern espanyol van informar d’aquesta decisió, una possibilitat que havia avançat poc abans la vicepresidenta primera de l’Executiu, María Jesús Montero, al reconèixer que l’avanç de les eleccions catalanes alterava el tauler polític i podia suposar que no hi hagués uns nous comptes de l’Estat aquest any.Sánchez havia expressat el seu convenciment que hi hauria pressupostos aquest any, però després del moviment electoral a Catalunya assumeix que comportaria un retard notable en les negociacions i, per tant, en l’aprovació en el seu cas dels pressupostos.Per tant, hi ha renunciat finalment i ha apostat per un retard d’uns mesos en el diàleg amb els grups per aconseguir ja que puguin tirar endavant els del 2025. Les fonts del Govern de l’Estat van assegurar que el fet que no hi hagi pressupostos no afecta l’estabilitat de la legislatura i la determinació de Sánchez d’esgotar-la i que s’estengui per tant fins al 2027.Així mateix, Sánchez es va reunir amb el comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni, a qui va traslladar “la resiliència i fortalesa” de les dades econòmiques d’Espanya malgrat el context internacional de “gran incertesa”.D’altra banda, el primer secretari del PSC, Salvador Illa, va celebrar l’avanç de les eleccions catalanes, va subratllar que Catalunya necessita un “govern fort” i va assegurar que “el PSC està preparat i jo estic preparat”. “Com abans votin els catalans, millor”, va celebrar Illa, que va remarcar que Catalunya “necessita un “govern fort” per “girar full, avançar i prosperar”.

Anna Erra retarda la votació, clau per al rebuig dels comptes

La presidenta del Parlament, Anna Erra, va ajornar la votació de les esmenes totals als pressupostos al·legant que s’havia “de donar marge” als diputats per assistir al ple, ja que aquesta estava prevista a la tarda. La decisió va ser significativa perquè minuts abans la diputada Cristina Casol va dir que votarà en contra de les esmenes, de manera que va deixar la tramitació dels comptes a només un vot. A l’hemicicle faltava un diputat de Vox. Si s’hagués votat, els comptes s’haurien tramitat amb un empat a 67 vots.

En Comú Podem demana al Govern no “centrifugar responsabilitats”

La líder d’En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, va assegurar ahir que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, “centrifuga responsabilitats” i li va recordar que era ell qui tenia l’obligació d’articular una majoria per aprovar els pressupostos. Així es va pronunciar després de l’anunci de la convocatòria d’eleccions pel veto de la Cambra catalana als comptes del 2024. La líder dels comuns va criticar que el president “hagi actuat com si tingués majoria absoluta, quan el que tenia, i té de moment, és una minoria absoluta”. En aquest sentit, va afegir que la convocatòria d’eleccions és “la decisió més coherent que ha pres el president durant tota la legislatura” i va reclamar que el Govern en funcions no prengui decisions irreversibles amb el projecte del Hard Rock. Per la seua part, l’executiva de Sumar es va alinear amb la decisió dels comuns que va provocar la caiguda dels pressupostos i la convocatòria electoral.

Catorze anys sense una legislatura completa

Fa 14 anys i 5 legislatures que un president de la Generalitat no aconsegueix esgotar el seu mandat. L’últim que ho va fer va ser José Montilla (PSC), que va ser president de l’any 2006 al 2010.

L’avanç trastoca els plans de Feijóo i del PP

La decisió de Pere Aragonès de convocar eleccions anticipades a Catalunya ha trastocat els plans del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que tenia previst convocar un congrés del PP català després de les europees de juny i proclamar un candidat.

Carrizosa: “Cs aspira a governar d’altra forma”

El líder de Cs a Catalunya, Carlos Carrizosa, va dir que la seua formació aspira a governar Catalunya d’una altra forma després de la convocatòria d’eleccions anticipades. “Anirem a totes”, va subratllar.

Garriga, de Vox, veu una “oportunitat”

El líder de Vox al Parlament, Ignacio Garriga, va assegurar que la convocatòria d’eleccions és “una gran oportunitat” i està disposat a ser candidat.

Larrosa esperava un avanç electoral

L’alcalde de Lleida Fèlix Larrosa va assegurar que ja preveia que Aragonès convocaria eleccions anticipades però va reconèixer que no esperava que aquestes anessin lligades a la no-aprovació dels pressupostos.

Pimec vol la formació d’un Govern “fort”

Pimec va lamentar que el Govern i els partits no hagin arribat a un acord pels pressupostos i va demanar la configuració “al més aviat possible” d’un Executiu “fort” que afronti “els canvis i les necessitats que té el país”.

“Els polítics no han estat a l’altura”

UGT va qualificar el “no” als pressupostos com una “irresponsabilitat política i una molt mala notícia”. “Els polítics no han estat a l’altura de la situació”, va dir el secretari general de l’organització a Catalunya, Camil Ros. Per la seua part, el líder de CCOO, Javier Pacheco, va considerar que la decisió d’Aragonès aboca la ciutadania a una “borratxera electoral” que dificultarà assolir reptes com la plena ocupació, la transformació del model productiu o el reforç de l’estat del benestar.