La llei d’amnistia podria beneficiar fins a 1.500 encausats, 60 de lleidatans

La proposició de llei d’amnistia aprovada al Congrés beneficiaria els principals dirigents de Junts i ERC investigats per la consulta del 9N i el referèndum de l’1-O, els 12 CDR processats, els encausats per Tsunami Democràtic i desenes de manifestants i activistes independentistes. Entre ells hi ha una seixantena de lleidatans, com els exalcaldes Bernat Solé i Miquel Serra; l’exmembre de la Mesa del Parlament Ramona Barrufet; l’actual consellera d’Exteriors, Meritxell Serret, o l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà. Segons va assegurar públicament el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, la norma empararia 372 persones amb causes penals, una xifra global que Òmnium eleva a un mínim de 1.500 encausats.

La norma empara els actes determinants de “responsabilitat penal, administrativa o comptable” executats en el context del procés, la seua preparació i conseqüències, “sempre que haguessin estat realitzats entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023”. També els actes comesos per reivindicar, promoure o procurar la independència de Catalunya. I el terrorisme atribuït al procés, “sempre que” no s’hagi actuat “de forma manifesta i amb intenció directa” de causar “violacions greus de Drets Humans, com matar i torturar”. A més, perdona la traïció quan no s’hagi produït una “amenaça efectiva i real com un ús efectiu de la força en contra de la integritat territorial” com fixa l’ONU.

Encara que el text no especifica noms, entre els principals beneficiats per la norma hi ha el líder de Junts i expresident Carles Puigdemont, que té tres fronts als tribunals, l’últim obert pel Suprem, per possibles delictes de terrorisme en el cas de Tsunami. En aquesta causa està també investigada la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que es beneficiaria de la llei, igual com els eurodiputats Clara Ponsatí i Toni Comín, acusats per desobediència i en el cas d’ell també de malversació. Inclou també tots els condemnats per l’1-O, que ja van ser indultats pel Govern, els acusats en el cas Vólkhov, relacionat amb una trama d’espionatge rus, els CDR acusats de terrorisme i també els implicats en la causa de Tsunami Democràtic. També centenars de ciutadans investigats o condemnats per la seua participació en les manifestacions independentistes, la gran majoria processats per desordres públics o atemptat contra l’autoritat.

La norma, que encara ha de passar pel Senat, deixa fora del paraigua determinats casos que, segons l’acord firmat per Junts i el PSOE al novembre, sí que podrien haver tingut cabuda com a suposat lawfare. Així, la llei, que no recull aquesta paraula en la seua redacció, no inclouria el processament contra l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye; la condemna de la presidenta de Junts, Laura Borràs; o el processament del clan Pujol, ja que no s’hi inclouen els delictes de blanqueig, organització criminal, delictes contra Hisenda i falsedat documental.La llei entrarà en vigor una vegada que s’aprovi definitivament, cosa que es preveu a finals de maig o principis de juny i es publiqui al BOE i els òrgans judicials seran els encarregats d’aplicar-la “amb caràcter urgent” en “termini màxim de dos mesos”. El text fixa que des de l’entrada en vigor els jutges hauran de deixar sense efecte les ordres de crida i cerca dels beneficiats. Això implica que Puigdemont podria tornar a Espanya sense risc. Un altre front serà el que obrin els jutges amb causes afectades per l’amnistia. Podran dirigir-se al TC o al TJUE quan adverteixin un xoc amb la Carta Magna o el Dret de la Unió Europea, respectivament. Aquests casos quedarien paralitzats fins que responguin.