Aragonès firma la convocatòria electoral i els partits comencen a perfilar les campanyes

El compte enrere per a les eleccions catalanes ha començat a córrer. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va rubricar ahir el decret de convocatòria de les eleccions del 12 de maig i de dissolució del Parlament. El president va anunciar dimecres passat l’avançament de les eleccions, després que el Parlament tombés els pressupostos del 2024, a l’aprovar les seues esmenes a la totalitat. Malgrat l’acord amb el PSC per tirar endavant els comptes, el veto dels comuns al Hard Rock va impossibilitar que es tramitessin a la Cambra. El Diari Oficial de la Generalidad (DOGC) publicarà avui el decret i a partir d’allà, comencen a comptar els 54 dies que, segons la llei electoral, han de passar entre la convocatòria, i la dissolució del Parlament, i el dia de la cita electoral. Els partits, tanmateix, ja s’han llançat cap a la precampanya, en la qual es preveu un dur enfrontament de tots contra tots.

El partit al Govern, ERC, va reivindicar Aragonès, el seu candidat en la contesa, com el “rival a batre” i per això va advertir que tothom utilitzarà “totes les eines” per intentar aconseguir-ho. En aquest sentit, el partit centrarà el seu discurs a defensar la gestió del Govern per “transformar” Catalunya. Per la seua part, des de Junts ja preparen l’anunci de l’expresident Carles Puigdemont com el seu candidat. Aquest es produirà dijous en un acte a Elna, al Rosselló. La setmana passada ja va avançar que li faria molta il·lusió ser al Parlament en el debat d’investidura i el seu advocat va afegir que estaria disposat a tornar, malgrat no estar en vigor la llei d’amnistia i poder ser detingut, si guanyés els comicis. En un missatge a X, l’eurodiputat va afirmar que “vam anar a l’exili per les mateixes raons per les quals haurem de tornar”. Puigdemont també ha de decidir si renuncia a encapçalar Junts a les eleccions europees del 9 de juny. El partit ja ha apuntat que veuen difícil que sigui candidat en els dos comicis.D’altra banda, des del PSC, que segons els sondejos llançats per diversos mitjans de comunicació serien el vencedors dels comicis, el seu secretari general, Salvador Illa, es va reivindicar com el candidat per a una majoria transversal que vol un autogovern fort a Catalunya, al·legant que la societat catalana “no està” en la via de la unilateralitat que Junts i ERC continuen defensant com una possibilitat. En aquesta línia, la nova portaveu dels socialistes catalans, Núria Parlon, va rebutjar que la recuperació de la concòrdia i la confiança entre Catalunya i Espanya passi per un referèndum pactat: “No, estic convençuda que no. No podem tornar enrere”, va dir.Des dels comuns, per la seua part, van acusar Esquerra de no tenir un model per a Catalunya i als socialistes d’apostar per “polítiques caduques”, fent referència al macroprojecte del Hard Rock.

Feijóo apunta contra el PSC i l’independentisme

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va avisar ahir que frenar el procés a Catalunya exigeix “no confiar ni en el PSC, ni en ERC ni en Junts” perquè “són tres potes del mateix projecte”, “un projecte de ruptura institucional”. A més, va assegurar que l’amnistia és “una condemna als demòcrates” perquè el que fa és “obrir molts conflictes” al ser un “camí que condueix cap a l’autodeterminació”. Malgrat que el líder del Partit Populars té clars els rivals a abatre de cara a la contesa electoral, el cert és que Génova es troba ara mateix perfilant a marxes forçades l’oferta del seu partit a Catalunya, amb el seu candidat en l’aire i la necessitat d’unir visions contraposades respecte a com relacionar-se amb l’independentisme. La direcció de la formació a Catalunya aposta pel seu actual líder, Alejandro Fernández, no vist del tot bé des de Madrid després de les seues crítiques a Feijóo. El Partit Popular, no obstant, atribueix aquesta incògnita a la negociació oberta amb Ciutadans per integrar sota les sigles del PP membres del partit taronja.Per la seua part, des del Govern d’Espanya, el PSOE va augurar que l’actual legislatura, que encapçala Pedro Sánchez, continuarà “independentment” de quin sigui el resultat en les diferents eleccions que se succeiran de cara als propers mesos: les autonòmiques al País Basc i a Catalunya i també les europees.