L'Audiència Nacional contradiu Fiscalia i veu terrorisme en Tsunami

La Sala Penal de l’Audiència Nacional va concloure ahir que la causa per les protestes de Tsunami Democràtic ha de ser investigada per presumpte terrorisme i no per desordres públics. D’aquesta manera, es va desmarcar de la postura del fiscal Miguel Ángel Carballo i es va alinear amb la tesi del jutge d’instrucció de la causa, Manuel García-Castellón, a l’entendre que hi pot haver un delicte de terrorisme amb “perjudicats i el possible ús d’instruments aptes per causar greus danys materials i personals”.

En la seua interlocutòria, la sala va esgrimir els mateixos arguments que el Tribunal Suprem va fer servir per assumir la investigació per presumpte terrorisme contra l’expresident Carles Puigdemont i el diputat d’ERC al Parlament Ruben Wagensberg, ambdós aforats.A més, l’Audiència va tancar la porta a un traspàs de la causa als jutjats catalans, tal com havia plantejat Carballo, recordant que és l’encarregada d’instruir i jutjar causes “per delictes comesos per persones integrades a bandes armades o relacionades amb elements terroristes o rebels”.La sala també va desestimar el recurs de la investigada Marta Molina, que va qualificar de prospectives les diligències d’investigació acordades per García-Castellón, així com el de Josep Lluís Alay, mà dreta de Puigdemont, que va assenyalar que no hi havia cap element que acredités la seua participació en Tsunami. Segons els magistrats, el cap d’oficina de l’expresident no era un “simple missatger aliè als fets” de Tsunami, sinó que va tenir una participació “essencial”.En un altre ordre de coses, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va confirmar l’ajornament sense data de la deliberació del recurs contra la condemna a un independentista per agredir tres mossos d’esquadra en una protesta de Tsunami Democràtic el 2019. Considera que aquest procés pot veure’s afectat per l’amnistia.D’altra banda, els lletrats del Senat van emetre ahir un informe que afirma que aquesta proposició de llei és inconstitucional. Consideren que “vulnera diversos principis, valors i drets fonamentals” i afirmen que és una “reforma encoberta de la Constitució”.