Puigdemont confirma que serà el candidat de Junts per ser “restituït” com a president

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va anunciar ahir de manera oficial des d’Elna, a la Catalunya Nord, que es presentarà a les eleccions al Parlament del proper 12 de maig amb l’objectiu d’aconseguir la seua “restitució de la presidència il·legalment destituïda pel 155”. Ho va fer renunciant expressament a formar part de les llistes als comicis al Parlament Europeu del 9 de juny vinent, i prometent que “deixarà definitivament l’exili” i tornarà a Catalunya si té una majoria parlamentària per ser investit, encara que els jutges “es neguin a complir la llei”. També va apel·lar a recuperar la unitat de l’independentisme, malgrat que va admetre que el calendari electoral és precipitat i no permet el “temps necessari per vèncer les resistències” a una llista unitària.

“No podria explicar després de sis anys i mig defensant la presidència a l’exili, ara que s’obre l’oportunitat per fer possible la restitució d’aquella presidència injustament i il·legalment destituïda amb el 155, que jo defugís aquesta responsabilitat per raons de comoditat personal”, va afirmar Puigdemont en un acte amb presència de tota la plana major de Junts i en el qual va ser aclamat per un miler d’assistents entre crits de “president” i “independència”.Puigdemont va assegurar que es vol sotmetre a les urnes “perquè no hi hagi dubtes” del seu compromís per “culminar amb èxit el procés d’independència” iniciat l’octubre de 2017. “Per a això soc també aquí, per acabar la feina”, va asseverar, deixant clara la intenció de demanar al Govern espanyol un referèndum d’autodeterminació aquesta legislatura. En aquesta línia, va fer una enverinada defensa de l’acció política que s’ha fet en la negociació amb el PSOE, així com la tasca de l’exili per preservar les institucions de “les grapes dels tribunals d’excepció”, en al·lusió a la llei d’amnistia.Si bé va defensar que la seua aposta seria per una “llista unitària” com la de JxSí, Puigdemont va admetre les “resistències” d’ERC. Per això, va assegurar que la seua candidatura “ha d’anar més enllà” de Junts i “incorporar perfils i suports provinents d’altres sectors”. “Ni ERC ni Junts, anant per separat, no ens hem pogut convertir en el primer grup parlamentari. Quan més hem avançat ha estat quan més units hem anat”, va afirmar.En un altre ordre de coses, el jutge del Tribunal Suprem a càrrec de la instrucció del procés, el magistrat Pablo Llarena, va rebutjar ahir el setè intent de l’expresident d’apartar-lo del procediment.

El retorn de l’expresident, pendent de la llei d’amnistia

En el supòsit que Carles Puigdemont reuneixi els vots necessaris per tornar a presidir la Generalitat, la seua investidura dependrà de l’ordre de detenció que té activa per la causa del procés a Espanya, dels terminis de tramitació de la llei d’amnistia que està en mans del Senat i de la seua posterior aplicació per part dels jutges. L’expresident va deixar clar que està disposat a tornar a Catalunya en el cas de tenir prou suports per ser investit president, malgrat enfrontar-se a una detenció. I és que la llei d’amnistia, que hauria de deixar en suspens la seua causa pel procés, podria no estar encara en vigor. El termini límit que s’estudia per a la constitució del Parlament és el 10 de juny i de la investidura, el 25. El Senat disposa de dos mesos, fins al 15 de maig, per tramitar la llei o tornar-la al Congrés per a l’aprovació definitiva. En tot cas, no es preveu que aquesta entri en vigor fins a finals de maig o inicis de juny.