RÚSSIA TERRORISME
Els 4 imputats per la massacre de Moscou ingressen a la presó amb signes de tortura
Els detinguts s'enfronten a cadena perpètua
Putin reconeix que els autors de l'atemptat que va acabar amb la vida de 139 persones eren “islamistes radicals”, però insisteix a vincular-lo a Ucraïna
Un tribunal rus va imputar ahir formalment per terrorisme els quatre principals sospitosos de l’atac de divendres contra la sala de concerts Crocus City Hall de Moscou que ha deixat 139 morts, segons el balanç provisional. Els imputats, que s’enfronten a cadena perpètua, van ser identificats com Dalerkhon Barotovitx Mirzoev, Saidakrami Murodali Rachabalizoda, Shamsidin Fariduni –que va admetre la seua culpabilitat– i Muhammadsobir Faizov. Els acusats, que van utilitzar els serveis de traducció d’idioma tadjik, presentaven signes de lesions, especialment hematomes a la cara. Un d’ells, Faizov, va anar a la sala en una llitera.
Divendres uns homes van irrompre a la sala de concerts de la capital russa i van disparar contra els presents. Algunes de les víctimes haurien estat degollades. Posteriorment, van cremar l’edifici.El Govern de Rússia va informar de la detenció d’onze persones, inclosos els quatre directament involucrats en l’atac, que va ser reclamat per Estat Islàmic Província de Khorasan (ISKP), nom oficial de la filial afganesa de l’organització terrorista.Ahir, el Kremlin es va negar a comentar les acusacions de tortura als quatre sospitosos. “Deixaré aquesta pregunta sense comentaris”, va dir el portaveu de la Presidència russa, Dmitri Peskov.D’altra banda, el president de Rússia, Vladímir Putin, que va reconèixer que l’atemptat va ser obra d’islamistes radicals, va advocar per investigar “qui se’n beneficia”. Va insistir amb la seua teoria que les autoritats d’Ucraïna puguin estar relacionades amb l’atemptat. “Ens interessa saber qui és el client”, va manifestar, segons recull l’agència Interfax.Tanmateix, la Unió Europea va subratllar que no hi ha cap indicació ni prova que vinculi Ucraïna amb l’atemptat.
França posa en alerta 4.000 militars més davant de l’amenaça jihadista
França ha posat en alerta 4.000 militars, que podrien ser mobilitzats al costat dels 3.000 que ja patrullen els carrers, després d’activar el màxim nivell d’alerta per risc d’atemptat. L’anunci el va fer el primer ministre, Gabriel Attal, que va explicar que la branca d’Estat Islàmic que ha reivindicat l’atemptat de Moscou de divendres, Estat Islàmic del Khorasan, també ha intentat actuar a França, i es va referir en concret a una temptativa a Estrasburg. França es troba en el nivell màxim d’alerta terrorista que significa, en primer lloc, un major nombre de patrulles de forces de l’ordre i dels militars de la missió Sentinelle en llocs sensibles com estacions, centres comercials o espais amb un gran flux de circulació de persones.El Govern espanyol, per la seua part, manté el nivell d’alerta antiterrorista en 4 (de 5). El ministeri de l’Interior havia acordat ja la passada setmana un reforç especial de la prevenció i la resposta amb motiu de la Setmana Santa, que inclou l’augment dels controls aleatoris de vehicles i persones en tots els llocs amb una alta presència o trànsit de persones.
Un mort en l’onada de bombardejos russos sobre Ucraïna
Una persona va morir ahir com a conseqüència dels nous atacs de l’Exèrcit rus sobre la província de Khàrkiv, en paral·lel a una altra ofensiva sobre Kíiv, la capital d’Ucraïna, llançada des de la península de Crimea que va deixar almenys una desena de ferits. Mentrestant, el ministeri de Defensa ucraïnès va xifrar en més de dos mil els míssils de creuer i balístics russos abatuts des de l’inici de la guerra el 24 de febrer del 2022.Per la seua part, el Govern polonès va anunciar la construcció d’una base d’helicòpters de combat a uns 70 quilòmetres de la frontera polonesa amb Ucraïna i Bielorússia.