L'ONU aprova per primera vegada reclamar un alto el foc a Gaza

El Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar ahir, per primera vegada i després de quatre intents fallits previs, una resolució en la qual es demana inequívocament un alto el foc en la guerra de Gaza, que ha causat la mort de 32.000 persones en menys de sis mesos.

La resolució va ser aprovada per 14 vots a favor i una abstenció, la dels Estats Units, i a l’aprovar-se va suscitar els aplaudiments de la sala, cosa que rarament passa. En aquesta, el Consell “demana un alto el foc immediat durant el mes del ramadà (que acaba el 9 d’abril) i que condueixi a un alto el foc durador”, mentre que reclama –però no el vincula– “l’alliberament immediat i incondicional de tots els ostatges” en mans del Moviment de Resistència Islàmica (Hamas).També subratlla “la urgent necessitat d’expandir el flux d’assistència humanitària i reforçar la protecció dels civils a la franja de Gaza”, i demana a Israel (que no anomena) que “aixequi totes les barreres a aquesta ajuda humanitària”.Així doncs, la resolució va ser presentada pels deu membres no permanents del Consell, entre els quals hi ha països africans, asiàtics, europeus i llatinoamericans, la qual cosa dona una idea de la percepció mundial d’urgència de la guerra.L’ambaixador israelià davant de l’ONU, Gilad Erdan, va denunciar que la resolució aprovada trasllada la idea que “la sang d’Israel és barata”. D’altra banda, el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va complir la seua amenaça i va anul·lar un viatge d’una delegació oficial als EUA com a represàlia per la seua abstenció davant de l’ONU.Paral·lelament, un informe de la relatora de l’ONU per als Territoris Palestins, Francesca Albanese, que avui es presentarà davant del Consell dels Drets Humans de l’organització, exposa que hi ha “motius raonables” per concloure que Israel està cometent un genocidi deliberat a Gaza.La guerra que va començar fa gairebé 6 mesos ha deixat més d’un milió de persones (gairebé la meitat dels gazians) amb “inseguretat alimentària extrema” i el territori en un nivell de destrucció que alguns comparen amb el d’Alemanya després de la Segona Guerra Mundial.