La defensa antiaèria espanyola

Al final, no era un míssil. El bòlid que va creuar l’est de la península Ibèrica la nit de divendres a dissabte era un objecte que entrava a la Terra. El CSIC va descartar que fos un míssil. Hores després, les Forces Aèries alemanyes van dir que es tractava d’un satèl·lit de Starlink, el servei d’internet satel·litària desenvolupat per Elon Musk a través de la seua empresa SpaceX. Finalment, ni una cosa ni una altra. Va ser un meteoroide (tros d’asteroide), segons va confirmar el ministeri de Defensa espanyol. Però en un moment en què la tensió bèl·lica a causa de la guerra entre Ucraïna i Rússia no para de pujar, durant hores molts van creure que el que s’havia detectat era un míssil balístic sobrevolant Espanya. I si ho hagués estat? Hi ha defenses? Tenen les forces armades la manera de defensar-se de l’atac aeri d’un hipotètic enemic?

Precisament, el desembre passat, el Govern central autoritzava la celebració del contracte per a la modernització del sistema de defensa antiaeri. “L’actual sistema utilitzat per les Forces Armades requereix ser modernitzat per evitar la seua obsolescència i per millorar la capacitat de defensa antiaèria i antimíssils de les nostres Forces Armades”, es llegia en aquell text oficial. Només tres mesos abans, l’Executiu de Pedro Sánchez havia autoritzat el sostre de despesa de tres nous programes especials de modernització de les Forces Armades.Dels sistemes que segons el ministeri de Defensa componen l’artilleria antiaèria de l’Exèrcit de Terra espanyol, aquests tres són els fonamentals: sistema de míssil antiaeri avançat (NASAMS), sistema de míssils Patriot i el sistema míssil Hawk.

NASAMS, base de la defensa

Espanya té sis sistemes NASAMS (sigles en anglès de Sistema de Míssil Superfície Aire Avançat Noruec), pensats per a la protecció de bases aèries, ports marítims, àrees poblades, altres actius d’alt valor i forces militars. Quatre estan en servei. Tres bateries són a Cartagena i una altra a Gran Canària. Les altres dos no es troben ara mateix a Espanya, sinó en el desplegament de l’OTAN a Estònia i Letònia.Aquest sistema antiaeri va ser adquirit el 2003. Només deu anys després ja es van detectar problemes en determinats components i dificultats per adquirir-ne. “Espanya és l’únic país de la comunitat NASAMS que encara no ha modernitzat les seues bateries”, assegurava el ministeri de Defensa el setembre del 2023.

El sistema compta amb tres elements principals: radar, llançador i míssil. Aquest últim element, el míssil, és l’AMRAAM 120 C5 del tipus dispara i oblida capaç d’abatre blancs a fins 25 quilòmetres i a una altitud de 10 quilòmetres. Pot arribar a una velocitat de 2 Mach i incorpora un sistema de guiatge semiactiu i un cap de guerra de fins a 35 quilos.L’octubre passat, el Govern de l’Estat va autoritzar la compra d’un paquet de 68 míssils AIM-120-C8 AMRAAM, 4 AAVI (AMRAAM Air Vehicle Instrumented o Vehicle Aeri Instrumentat), 10 comprovadors, 20 míssils captius i 5 contenidors addicionals per als esmentats míssils captius, destinats a l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai i a l’Exèrcit de Terra. Els Estats Units són l’únic proveïdor de l’AMRAAM.

Aquest famós sistema de míssils el fabriquen Raytheon i Lockheed Martin als EUA. Espanya té actualment quatre bateries Patriot (tot i que una està actualment desplegada a la missió Active Fence de l’OTAN a Turquia). A l’octubre, el Govern espanyol va sol·licitar a la Casa Blanca la compra de quatre unitats més (amb 51 míssils, 24 estacions de llançament i quatre estacions de control d’enfrontament).El Patriot és un sistema mòbil de defensa aèria que utilitza míssils guiats que simultàniament fixen i destrueixen múltiples objectius sota un ambient de contramesures electròniques. És capaç de contrarestar míssils balístics tàctics, míssils de creuer, objectius de petita secció radar i avions d’última generació.

Es tracta d’un míssil terra-aire, que arriba a velocitat 5 Mach. El seu sistema de guiatge és actiu i el seu sostre, de 24 quilòmetres. A efectes de defensa antiaèria, l’abast del radar és d’entre 70 i 130 km. Cada llançador pot transportar 4 míssils amb un abast de 100 km.L’Exèrcit espanyol té actualment tres bateries de míssils Patriot en servei a Marines (València). El passat 2023, Espanya va comprar per als Patriot 271 projectils tàctics M982A1 Excalibur.

De fabricació també nord-americana, és capaç de detectar, identificar, seguir i destruir objectius aeris a mitjana i baixa altura. Té un abast de 40 km i un sostre de 18. La seua velocitat sostinguda en vol de creuer és de 2,5 Mach.El Hawk és el sistema més veterà: va arribar als anys 60. Actualment, és operatiu al Regiment d’Artilleria Antiaèria (RAAA) 74, que compta amb dos grups. Un és a la base d’El Copero (Sevilla) i un altre a l’aquarterament Cortijo de Buenavista (Cadis).

La 6a flota dels EUA a Cadis

Els vaixells nord-americans destinats a Cadis pertanyen a la Sisena flota. Són la part naval de l’escut antimíssils de l’OTAN, que té, a més, bases terrestres que van des d’Alemanya a Turquia passant per Polònia i Romania.Aquests destructors estan equipats amb l’avançat sistema de combat Aegis, capaç de detectar i seguir amb radar míssils balístics i abatre’ls amb els seus míssils, detalla Infodefensa. Aquest mateix sistema està integrat en les cinc fragates espanyoles F-100, tot i que en una versió anterior a la instal·lada als vaixells nord-americans.L’octubre del 2023, els ministres de Defensa de quinze països europeus de l’OTAN van firmar una carta d’intencions per al desenvolupament d’una “Iniciativa d’Escut del Cel Europeu”, un projecte encapçalat per Alemanya, que protegeixi Europa d’atacs amb míssils. De moment Espanya, juntament amb altres països com França o Portugal, estan fora del projecte.L’OTAN va explicar que la iniciativa pretén crear un sistema europeu de defensa aèria i antimíssils mitjançant l’adquisició comuna d’equips per part de les nacions europees. Segons va dir l’organització, això reforçarà la defensa integrada aèria i de míssils de l’OTAN.En aquell moment, la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, va assegurar que no descartava formar part de l’escut, per la qual cosa estudiaria la iniciativa “quan tingui consistència”.