Aragonès tornarà al Senat dilluns per defensar la llei d'amnistia

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, acudirà dilluns a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat per defensar l’amnistia i el referèndum i “trolejar” el PP. “Hauran d’escoltar que l’amnistia és necessària i que serveix per acabar amb la repressió. Volien que fos un monòleg i no serà així. Com a independentista, català i d’esquerres, trolejar el PP sempre ve de gust”, va explicar ahir, en declaracions a SER Catalunya. D’altra banda, després que el president espanyol, Pedro Sánchez, hagi rebutjat la seua proposta sobre les vies jurídiques per celebrar un referèndum, Aragonès li va recordar que té un “compromís firmat d’obrir una nova fase de negociació”. Per això, el va avisar que el compliment dels pactes d’investidura determinarà si té sentit continuar donant-li suport. D’altra banda, el president va reclamar al PSOE que presenti les seues propostes sobre el finançament de Catalunya abans de criticar les que ell planteja.

En la comissió de dilluns al Senat, Aragonès confrontarà amb la presidenta madrilenya, la popular Isabel Díaz Ayuso, que ja ha confirmat l’assistència. En canvi, almenys quatre barons del PP (Andalusia, Galícia, Balears i Cantàbria) i dos del PSOE (Astúries i Castella-la Manxa) no acudiran al ple, en el qual es debatrà i votarà l’informe sobre l’amnistia que el PP ha redactat aprofitant la seua majoria absoluta a la Cambra. Es tracta d’un document molt dur contra la llei, perquè assegura que es tracta del “pitjor atemptat contra la seguretat jurídica que s’ha produït a Espanya des del 1978” i “un cop mortal per a l’Estat constitucional i autonòmic”. La majoria absoluta del PP va avalar ahir la ponència de l’informe, que dilluns quedarà previsiblement aprovat.PSOE, ERC i Junts ja han anunciat que presentaran un vot particular al text sobre l’impacte autonòmic de la norma. La senadora d’ERC per Lleida Sara Bailac va acusar el PP de fer servir una “estratègia de soroll”, perquè “és conscient que la llei s’aprovarà” quan arribi al Congrés i que “compleix els estàndards democràtics”.D’altra banda, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va replicar a Aragonès que és “molt trist” proposar un referèndum “des de la solitud i en campanya electoral”. També va afirmar que les eleccions catalanes del 12 de maig seran un “dilema” entre el candidat de Junts, Carles Puigdemont, i Sánchez i no entre Puigdemont o Aragonès i el líder del PSC, Salvador Illa.El candidat dels socialistes a Catalunya va titllar de “cocadira electoral” la proposta de crear una conselleria del català que Aragonès va fer dimecres al Palau d’Anglesola. “Després de 10 anys, a mi aquestes coses ja em sonen molt a cocadira electoral. Tant d’ell com de Junts”, va apuntar Illa.La candidata de Comuns Sumar, Jéssica Albiach, va acusar el president de “parlar més del referèndum com a candidat que en els tres anys en què ha estat al capdavant del Govern”.En un altre ordre de coses, la Junta Electoral Central va resoldre ahir que l’anunci de la proposta de l’Executiu sobre el sistema de finançament singular per a Catalunya és un acte electoralista. L’àrbitre electoral no ha sancionat el Govern.

La Junta Electoral considera propaganda electoral la proposta de finançament singular d’Aragonès El Tribunal va rebutjar al gener suspendre el procediment per la tramitació de l’amnistia

El Tribunal de Comptes ha donat un termini de 10 dies a la Fiscalia i a Societat Civil Catalana perquè presentin les seues conclusions sobre la presumpta responsabilitat comptable de l’expresident Carles Puigdemont i uns altres 34 excàrrecs del Govern per la suposada desviació de fons per al referèndum de l’1-O i l’acció exterior del Govern. Així ho van confirmar ahir fonts de l’òrgan fiscalitzador, que van detallar que, una vegada rebuda la resposta del Ministeri Públic i l’acusació popular, donarà trasllat a les defenses perquè es pronunciïn. El Tribunal ha adoptat aquesta decisió després que el gener passat rebutgés suspendre el procediment per la tramitació de la proposició de llei d’amnistia, com demanava el líder d’ERC, Oriol Junqueras, i la resta d’encausats d’aquest partit.

El Ministeri Públic reclama 3,1 milions d’euros de forma conjunta i solidària als 35 encausats després de rebaixar les estimacions inicials del Tribunal de Comptes, que havia previst una responsabilitat comptable d’uns 9,5 milions d’euros. Els encausats ja han aportat una fiança de cara al judici per evitar embargaments. Entre els trenta-cinc noms consta, a més de Puigdemont, el de l’expresident Artur Mas, que ja va ser condemnat pel Tribunal de Comptes a tornar a la Generalitat una mica més de 4,9 milions d’euros per l’organització de la consulta del 9 de novembre del 2014.

En un altre ordre de coses, el jutge que instrueix la causa per l’espionatge amb Pegasus a Pere Aragonès ha prorrogat la instrucció perquè vol saber si el CNI va espiar el president abans que el Tribunal Suprem ho autoritzés.