Rull torna a la primera línia política i anirà de número tres a la llista de Puigdemont

El president del consell nacional de Junts i exconseller de Territori, Josep Rull, torna a la primera línia política i serà el número 3 de la llista que encapçala Carles Puigdemont, que té previst deixar Waterloo i instal·lar-se a la Catalunya Nord per preparar el seu retorn després de les eleccions al Parlament del 12 de maig que ve. Així ho va ratificar ahir el partit després de saber-se que l’empresària del sector tecnològic Anna Navarro serà qui ocupi la segona posició de la candidatura per Barcelona. Rull ja havia sonat com a possible cap de llista si Puigdemont no feia el pas de presentar-se a les eleccions. Per tant, la seua inclusió en la candidatura de Junts + Puigdemont per Catalunya es donava gairebé per feta. Rull va ser condemnat a 10 anys i sis mesos de presó per sedició i a inhabilitació absoluta per l’1-O, i indultat pel Govern de Pedro Sánchez el 2021.

A Puigdemont l’acompanyaran també altres noms destacats de Junts en la legislatura que ara ha acabat i que ocuparan també els primers llocs de la llista per la demarcació de Barcelona. La presidenta del Parlament, Anna Erra, el president del grup de Junts, Albert Batet, o el vicepresident del partit i portaveu, Josep Rius, apareixeran entre les posicions de sortida gairebé garantida a la llista que es presentarà públicament avui a Elna. També hi apareixen l’escriptora d’origen etíop Ennatu Domingo com a independent o l’historiador Agustí Colomines. Comptarà també amb Jaume Giró, que s’estrenarà com a candidat en uns comicis al lloc 11 i amb Xavier Trias, que tancarà la llista.Per preparar el seu eventual retorn, previst per al debat d’investidura, l’expresident té previst deixar Waterloo, on viu des de fa sis anys, i traslladar-se a Vallespir, al sud de França –a menys d’una hora amb cotxe del seu habitatge a Girona– per desenvolupar des d’allà la campanya electoral. De cara a la seua tornada, el juntaire calcula que ja estarà en vigor la llei d’amnistia, si bé ja va donar a entendre que, malgrat que existeixi el risc de detenció, igualment tornarà a Catalunya per assistir a la investidura (si guanya).

El PSC proposa desplegar un consorci “que recapti i gestioni” els impostos de Catalunya

El president de la Generalitat i candidat d’ERC en els comicis del 12 de maig, Pere Aragonès, es va obrir ahir a un possible debat electoral amb els candidats a les eleccions del PSC, Salvador Illa, i de Junts, Carles Puigdemont, que s’organitzi fora de Catalunya.

“Si Carles Puigdemont vol fer aquest debat a Perpinyà, a Waterloo, o on sigui, doncs el farem”, va apuntar en una entrevista a RAC1.En aquest sentit, Aragonès va defensar que aquest debat ha de servir per “parlar de propostes de futur de Catalunya” i de com creu cada partit que pot servir millor els catalans, en les seues paraules. També va assenyalar que si Illa no està disposat a desplaçar-se fora de Catalunya, també pot mantenir un cara a cara amb Carles Puigdemont.“Jo no tinc cap problema en aquest sentit i per tant, si algú s’ofereix i tothom ho accepta, encantat”, va concloure el president, que va ironitzar que dilluns vinent ja “surt de Catalunya per defensar l’amnistia al Senat”.Davant d’aquesta proposta, el PSC va negar que Illa participi en debats electorals fora de Catalunya i que no comptin amb la presència de la majoria dels caps de llista de formacions amb representació a la Cambra catalana.Els socialistes també van llançar una contraproposta al finançament singular que demana Aragonès, plantejant desplegar un consorci tributari conjunt entre la Generalitat i Madrid “que recapti i gestioni tots els impostos que genera Catalunya”. Així ho va explicar ahir la número dos a les eleccions catalanes, Alícia Romero, en una entrevista a la SER Catalunya, en què va assenyalar que el consorci és una figura que és a l’Estatut i que té “molts avantatges”.Per la seua banda, la CUP va instar Aragonès a “asseure’s i parlar” per “forçar l’Estat perquè no li quedi més remei que reconèixer l’autodeterminació” i accedir a un referèndum.

Confirmada l’acusació de dos policies

La Sala del Penal de l’Audiència Nacional ha confirmat la personació com a acusació particular en la causa de Tsunami Democràtic de dos agents de la Policia Nacional que van resultar ferits en les protestes atribuïdes a la plataforma independentista i que es van produir en la jornada de vaga del 18 d’octubre de l’any 2019 a la plaça d’Urquinaona. La Sala considera “evident” que les protestes formen part del procés i avalen la decisió presa pel jutge Manuel García-Castellón.Audiència NAcional

Vol investigar ERC, PSOE i Junts

L’Audiència Nacional ha demanat a la Fiscalia si creu que és competent per investigar PSOE, Junts i ERC arran de la llei d’amnistia, després que l’associació Abogados Cristianos presentés al març una querella contra els impulsors de la mesura.

Rebutja una denúncia per la llei d’amnistia

El Tribunal Suprem ha acordat no admetre a tràmit una denúncia presentada pel sindicat Manos Limpias contra el president del Govern central, Pedro Sánchez, i diversos ministres per presumptes delictes d’usurpació de funcions, prevaricació i suborn pels acords del PSOE amb Junts i ERC per a la investidura, que incloïa la tramitació de l’amnistia.

El president exigeix responsabilitats

El president, Pere Aragonès exigeix “responsabilitats polítiques” després que el jutge que instrueix la causa per l’espionatge del cas Pegasus desestimés una petició d’arxiu de l’exdirectora del CNI.