El disputat vot dels bascos

Els bascos estan cridats d’aquí a quinze dies a les eleccions més disputades de la democràcia, en les quals Bildu té possibilitats, malgrat que no hi ha res clar, de fer el sorpasso al PNB. Els socialistes poden tornar a tenir a les mans la decisió de qui ocuparà la lehendakaritza, i de moment han deixat clar que els seus vots no portaran els d’Arnaldo Otegi a la presidència del Govern basc.

Aquestes són unes eleccions de novells. PNB i EH Bildu acudeixen a les urnes el 21 d’abril que ve amb els seus nous candidats a lehendakari, Imanol Pradales i Pello Otxandiano, respectivament, que veuran per primera vegada el suport entre la ciutadania basca. PSE, PP, Elkarrekin Podem i Sumar esperen comptar amb els seus referents estatals –Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo, Yolanda Díaz i Irene Montero– per intentar millorar posicions al Parlament, format per 75 diputats, amb la qual cosa la majoria absoluta se situa en 38, una xifra que només s’aconseguirà amb aliances postelectorals.Malgrat que totes les enquestes donen una àmplia pujada d’escons a Bildu, no sembla tasca fàcil que pugui arrabassar el primer lloc al PNB. Els indecisos seran, tal com reflecteixen els sondejos, la clau per inclinar la balança en aquestes eleccions.El PNB busca la “màxima mobilització” del seu electorat, al considerar que el que l’ha penalitzat en els últims comicis ha estat que els seus votants s’hagin quedat a casa. Imanol Pradales, pupil d’Iñigo Urkullu i el seu relleu generacional, afirma que està en joc el model de “creixement en benestar, progrés, i en avenç en autogovern i sobirania”, a més amb “una gestió contrastada”, de la seua mà; o el model d’“incertesa, de control, intervenció i imposició” d’EH Bildu que, segons el seu parer, té “una agenda oculta” que només sortirà a la llum després del 21 d’abril si aconsegueix el poder. Tampoc no es fia que el PSE-EE doni suport a un Govern amb els jeltzales, “pels canvis d’opinió” de Sánchez.EH Bildu es presenta amb Pello Otxandiano com a cap de cartell, que defensa que aquests comicis poden ser decisius per culminar “el canvi de cicle” que preconitza. Planteja que governi la força més votada i que es conformin executius “amb propòsit”, no per “interessos partidaris”. Advoca per acords amb el PNB en matèria sobiranista i amb el PSE-EE en temes socials, obert també a altres formacions de l’esquerra confederal (Podem i Sumar).Eneko Andueza, el candidat socialista, també s’estrena en la cursa per ser lehendakari, com passa a PNB i Bildu, i no s’ha cansat de dir al llarg de la precampanya i ara en campanya que els seus vots no serviran perquè els d’Arnaldo Otegi governin. La seua campanya es basarà a presumir de “bona gestió” al llarg dels últims vuit anys d’Executiu de coalició amb els d’Urkullu.El PP ha optat per Javier de Andrés com a candidat, que assegura que jertzales i sobiranistes són “marques d’un mateix producte”. Miren Gorrotxategi repeteix, en aquest cas per Elkarrekin Podem, amb poques expectatives, segons els sondejos. El mateix li passa a Sumar, amb Alba García al capdavant. Amaia Martínez torna a aquestes eleccions com a candidata després d’haver aconseguit una fita el 2020, la d’introduir Vox en la política autonòmica basca, malgrat que més d’un sondeig la deixa fora del Parlament de Vitòria.