Tots els grups parlamentaris, menys Vox, a favor de tramitar l’ILP per regularitzar mig milió de migrants

Tots els grups parlamentaris, menys Vox, s’han mostrat aquest dimarts a favor de la presa en consideració de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a la regularització extraordinària de més de 500.000 persones estrangeres a Espanya, en el Ple del Congrés. L’aprovació, que tindrà lloc aquesta tarda, implica iniciar el tràmit parlamentari del text, que podria ser modificat a través de les esmenes presentades pels grups parlamentaris.

En concret, Sofía Acedo, del Grup Parlamentari Popular, ha avançat que posaran al govern espanyol "davant del mirall" i que, per això, donaran sortida a aquesta presa en consideració, "perquè s’abordi amb responsabilitat". En aquest punt, ha indicat que Càritas i altres entitats "que cuiden i treballen amb els immigrants" han demanat a la formació que abordi aquesta qüestió.

La socialista Elisa Garrido ha traslladat que el PSOE votarà a favor de l’ILP pel "respecte" que mereix aquest procediment constitucional de participació directa dels ciutadans en la política legislativa i perquè creuen que necessari "continuar avançant en mecanismes que garanteixin processos segurs de migració".

Per la seua part, la diputada de Vox Rocío De Meer, ha indicat de nou que la formació liderada per Santiago Abascal està en contra de l’ILP. "Volem que Espanya continuï sent Espanya i no el Marroc, ni Algèria, ni Nigèria, ni Senegal. I això no és odi ni és xenofòbia, ni racisme, és sentit comú", ha assegurat per afegir que l’ILP és "efecte crida".

Sumar demana un grup per donar compliment al mandat

Gala Pin, de Sumar, ha demanat la regularització de les persones estrangeres "per justícia social, perquè cap persona no és il·legal". A més, ha subratllat que, si l’ILP s’aprova, "és un mandat" i "el govern ha de portar-lo a cap". "Per això, esperem que demà a tot estirar es creï un grup amb els diferents ministeris implicats i que tenen competències, per poder dur a terme aquesta iniciativa i el compliment d’aquest mandat", ha afegit.

Pel Bloque Nacionalista Galego (BNG), Néstor Rego ha recalcat la "immensa càrrega d’humanitat i de decència" de la iniciativa. En aquest sentit, ha exposat que "davant el discurs xenòfob, racista i parafeixista de la ultradreta", segons el seu parer, "ha d’imposar-se la justícia, la decència i la humanitat".

Així mateix, Javier Sánchez, per Unidas Podemos, ha assenyalat que la votació d’aquesta iniciativa "va de democràcia" i ha demanat als diputats del PP, que "si no són prou humans perquè això els afecti, siguin interessats". Mentrestant, als socialistes els ha indicat que, si s’oposen, "no s’estranyin que creixi la desafecció política al bloc democràtic".

Igualment, pel Partido Nacionalista Vasco (PNB), Mikel Legarda ha avançat el suport de la seua formació a la iniciativa. En tot cas, ha apuntat que consideren que ha de "reorientar-se a una regularització extraordinària" "cas a cas" per motius humanitaris, com regrupacions familiars o vinculada a raons econòmiques i demogràfiques en combinació amb els drets dels immigrants.

Per EH Bildu, Jon Iñarritu ha indicat que és un dia d’"alegria continguda" perquè "existeix el risc que aquesta iniciativa sigui avui aprovada, però quedi en un congelador durant tota la legislatura". Per això, ha animat a les formacions a què li donin suport i que s’impulsi "ràpid" en les comissions perquè sigui aprovada "com més aviat millor", i que "es donin papers per a tothom i per a totes".

Per la seua part, Josep Maria Cervera Pinart ha avançat que Junts per Catalunya votarà a favor de la presa en consideració de l’ILP per "respecte" a les entitats promotores i per les persones signants. "I ho farem perquè parlem de persones i parlem de drets humans. Ho farem perquè cal buscar vies de solució de la situació actual", ha afegit. A més, ha agregat que ho faran perquè en els pròxims passos de la seua tramitació podran fer les aportacions "oportunes". "I també ho farem perquè mai no ens hem cansat de reclamar que en els parlaments cal poder parlar de tot, també en el de Catalunya," ha precisat.

Així mateix, Jordi Salvador, d’ERC, ha demanat que es prengui "seriosament" aquesta ILP, perquè s’està "jugant" amb la vida de més de 600.000 persones. "Una regulació dels immigrants en situació irregular és una qüestió de justícia, humanitat i també de pragmatisme", ha assenyalat.

Més de 700.000 firmes

En concret, fins a 800 ONG es van unir en el projecte 'Essencials’ per reclamar una regularització extraordinària d’aquells estrangers en situació administrativa irregular que estiguessin residint a Espanya abans de l’1 de novembre de 2021. Per a això, han comptat amb més de 700.000 firmes que recolzen la iniciativa.

La iniciativa comptava des de l’inici amb el suport de Sumar, ERC, Bildu, PNB i BNG, mentre que PP i Vox, es van manifestar en contra i el PSOE insistia durant els debats parlamentaris en què la legislació europea no permet aquest tipus de processos. L’ILP es va registrar en la passada legislatura en el Congrés i com que aquestes iniciatives no decauen encara que es dissolguin les cambres s’ha reprès la seua tramitació.

A Espanya s’han dut a terme sis regularitzacions extraordinàries de migrants, segons ha recordat Legalteam en declaracions a Europa Press.

Entre 1991 i 1992 es va posar en marxa, amb el govern socialista, una regularització extraordinària que en va beneficiar 108.321. El 1996, amb el PP mitjançant un altre procés de regularització extraordinària, van obtenir papers 21.294 immigrants dels 25.128 que ho van sol·licitar. L’any 2000 van sol·licitar la regularització 244.327 estrangers i van aconseguir la documentació 163.352.

L’any 2001 va ser denominat "regularització per arrelament" i va atorgar papers a 239.174 immigrants dels més de 350.000 que ho van sol·licitar.

L’últim procés de regularització extraordinària el va dur a terme el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, fa gairebé 20 anys, el 2005, quan van obtenir la documentació més de mig milió de migrants.